Maiòta
Maiòta | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
![]() | |||||
Administracion | |||||
Estatut politic | Departament e Region d'otramar de França | ||||
capluòc | Mamodzo | ||||
Govèrn - Prefècte President |
CD de Maiòta Thierry Suquet Ben Issa Ousseni | ||||
Geografia | |||||
Superfícia | 376 km2 | ||||
Demografia | |||||
Populacion (2017) | 256 518 | ||||
Densitat | 682 ab./km² | ||||
Lengas | maorés, malgash, francés | ||||
Economia | |||||
PIB (n/a) · PIB/ab. |
n/a n/a | ||||
Moneda | Èuro | ||||
Autres | |||||
Fus orari | UTC 3 | ||||
Domeni internet | .yt |
Maiòta (Mayotte en francés) es una collectivitat territoriala unica francesa situada dins lo nòrd de l'Ocean Indian.
Lo capluòc n’es Dzaodzi, mas la prefectura e lo conselh departamental an lo seti a Mamodzo.
Istòria[modificar | modificar la font]
Lo 4 d'abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp un departament d'otramar e una region. Lo conselh general e son president fan tanben al conselh regional e al president de region. L’estatut de collectivitat territoriala unica serà tanben lo de Martinica e de Guaiana a partir de 2015.
Politica[modificar | modificar la font]
Geografia[modificar | modificar la font]
Maiòta se compausa de mai d’una illa e illòts cobèrts d’una vegetacion abondosa. Las pus grandas son las doas illas de « Grande terre » - « Tèrra Granda » - e Pamandzi (o « Petite Terre » - « Tèrra Pichona ») environadas d’un lagon d'1100 km² (un dels mai grands del mond).
Aquestas illas son, del punt de vista de la geologia, las pus ancianas de l'archipèla de Las Comòras. La mai vièlha es Maiòta al sud-èst, la mai recenta es « La Grande Comore » - Comòra Granda al nòrd-oèst.
Economia[modificar | modificar la font]
Cultura[modificar | modificar la font]
Divisions administrativas[modificar | modificar la font]
Maiòta es partida en 17 comunas e 19 cantons. Cadun d'aquestes cantons correspond a una de las comunas. Per excepcion, Mamodzo es partida en tres cantons. Las comunas mai pobladas son Dzaodzi, Congo e Mamodzo.