Maiòta

Maiòta ; Mayotte
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
	;
'	'
Administracion
Estatut politic	Departament e Region d'otramar de França
capluòc	Mamodzo
Govèrn; - Prefècte; President	CD de Maiòta; Thierry Suquet; Ben Issa Ousseni
Geografia
Superfícia	376 km2
Demografia
Populacion (2017)	256 518
Densitat	682 ab./km²
Lengas	maorés, malgash, francés
Economia
PIB (n/a); · PIB/ab.	n/a; n/a
Moneda	Èuro
Autres
Fus orari	UTC 3
Domeni internet	.yt

Maiòta^[1] (en francés: Mayotte, AFI: [majɔt]; en francés local: Mahoré, AFI: [ma.oˈre]) es una collectivitat territoriala unica francesa situada dins lo nòrd de l'ocean Indian.

Lo capluòc n’es Dzaodzi, mas la prefectura e lo conselh departamental an lo seti a Mamodzo.

Istòria

Lo 4 d'abril de 2011, Maiòta ven una collectivitat territoriala unica qu’es a l’encòp un departament d'otramar e una region. Lo conselh general e son president fan tanben al conselh regional e al president de region. L’estatut de collectivitat territoriala unica es tanben lo de Martinica e de Guaiana dempuèi lo 18 de decembre de 2015.

Politica

Geografia

Maiòta se compausa de mai d’una illa e illòts cobèrts d’una vegetacion abondosa. Las pus grandas son las doas illas de « Grande terre » - « Tèrra Granda » - e Pamandzi (o « Petite Terre » - « Tèrra Pichona ») environadas d’un lagon d'1100 km² (un dels mai grands del mond).

Aquestas illas son, del punt de vista de la geologia, las pus ancianas de l'archipèla de Las Comòras. La mai vièlha es Maiòta al sud-èst, la mai recenta es « La Grande Comore » - Comòra Granda al nòrd-oèst.

Economia

Article principal : Economia de Maiòta.

Cultura

Divisions administrativas

Maiòta es partida en 17 comunas e 19 cantons. Cadun d'aquestes cantons correspond a una de las comunas. Per excepcion, Mamodzo es partida en tres cantons. Las comunas mai pobladas son Dzaodzi, Congo e Mamodzo.

Galariá

Ligams extèrnes

↑ «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana» (en occitan) p. 127.

[CLO-1] «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana» (en occitan) p. 127.

[1]

v · m França d'otramar
Departaments	Guadalope · Reünion Los departaments d'otramar an tanben l'estatut de regions d'otramar (de departament unic).
Collectivitats unicas	Guaiana · Maiòta · Martinica Departaments e regions d'otramar administrats per una sola amassada.
Collectivitats d'otramar	Polinesia Francesa (país d'otramar) · Sant Bartomieu (collectivitat) · Sant Martin (collectivitat) · Sant Pèire e Miquelon (collectivitat territoriala) · Wallis e Futuna (territòri) Cada collectivitat d'otramar a en mai una designacion particulara.
Estatut especific	Nòva Caledònia
Territòris sens populacion permanenta	TAAF (Illa Amsterdam, Illas Crozet, Illas Kerguelen, Illa Saint-Paul, Tèrra d'Adelia, Illas Escampilhadas) · La Passion–Clipperton