Produch interior brut

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Mapa del PIB PPP del 2004. La mapa superiora es basada en las estadisticas de la Banca Mondiala, la mapa inferiora es basada en las estadisticas del FMI.

Lo produch interior brut (var. produit interior brut) (PIB) es la soma de totes los bens e servicis finals produsits en un espaci economic durant un periòde de temps determinat, normalament un an, en exclusent la consomacion intermediària utilizada dins la produccion. Fins als ans 1980 se preferissiá l'usatge del Produch Nacional Brut (PNB), un autre mesurament gaireben identic al PIB mas qu'incorpòra los bens e de servicis produsits per factors pròpris a l'exterior. La variacion d'aquela magnitud macroeconomica sòl s'utilizar per mesurar lo creissement economic.

Lo PIB per capita es lo PIB dividit per la populacion de l'espaci economic. S'utiliza sovent per comparar lo gra de desvolopament entre païses, e mai se, mai lèu, es una simpla comparason de la capacitat productiva per individú. Totun, coma mejana aritmetica, es pas un mesurament adaptat del benestar, de la distribucion de la riquesa, ni de l'accès aquela o dins lo capital.

Metòde de calcul segon la despensa[modificar | modificar la font]

Per mesurar e comprene lo concèpte del PIB s'utiliza lo metòde de las despenuda:

PIB = C + I + (X - M)
PIB = consomacion + investiment + (exportacionsimportacions)

La consomacion e l'investiment dins l'equacion son las despensas en bens e servicis finals. La diferéncia entre las exportacions e las importacions ajustan lo mesurament restant las despensas en produchs e servicis provesits per païses estrangièrs e en apondent la produccion nacionala, e mai siá consomada a l'estrangièr.

Los economistas (dempuèi Keynes) preferisson dividir la consomacion en doas parts: consomacion privada e las despensas publicas recebut que:

  • la consomacion privada es una preocupacion centrala de la economia del benestar. L'investiment privat e lo comèrci (en qualques modèls macroeconomics) se tradusisson en un aument en la consomacion privada a tèrme long;
  • la consomacion publica (del govèrn) pòt èsser estudiada coma variabla exogèna; se pòdon aital modelar divèrsas opcions de despensas governamentalas dins los modèls economics.

Doncas, lo PIB es tanben sovent exprimit exprimit atal:

PIB = C + D + I + X − M
PIB = consomacion privada + despensa publica + investiment + (exportacionsimportacions)

Components del PIB[modificar | modificar la font]

  • C es la consomacion privada (o las despensas del consumidor) en l'economia. Comprenon totas las despensas acumuladas dels larèrs.
  • E son los investiments empresarials dins capital; per exemple lo bastiment d'una mina o la crompa d'ordenadors e maquinària. L'investiment, pel PIB, fa referéncia especificament a la crompa de produchs pas financièrs. La crompa de produchs financièrs se considèran d'estalvis en la macroeconomia.
  • D es la soma de las despensas publicas en bens e servicis finales. Compren los salaris dels foncionaris publics, la crompa d'armament per l'armada e quina autra despensa que siá governamentala. Compren pas, mas, cap de transferéncia de pagaments (i.e. Seguretat sociala, supòrt als desocupats, èca.).
  • NX son las exportacions netas (X − M) de l'economia. Lo PIB mesura la produccion d'un país e doncas compren los bens e los servicis que consoman los estrangièrs e que son produsits nacionalament. Las importacions se lor cal restar recebudas que se comprenon coma despensas o investiments e pas coma produccion nacionala.

Tipe de presentacion[modificar | modificar la font]

PIB PPP per capita del 2005

El valor total del PIB en moneda locala, pòt èsser presentat de la manièra seguenta:

  • PIB nominal fa referéncia a la valor totala dels sòus gastats en lo PIB a prèses corrents (la valor de venda dels bens e servicis)
  • PIB real fa un ajustament de la valor del PIB nominal per descomptar los efièches de l'inflacion, e aital estimar la quantitat reala de bens e servicis que lo conforman. Per'mor de far de comparasons temporalas, s'utiliza un an de referéncia o an de basa.