Triniac
![]() |
Vilatge d'Occitània | ![]() |
Triniac
(la Torre de Triniac) (la Torre de Fenolhedés) Latour-de-France | ||
---|---|---|
![]() | ||
L'exposicion nord-oèst de Triniac. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
| ||
Coordenadas | 42° 46′ 10″ N, 2° 39′ 14″ E | |
Superfícia | 13,94 km² | |
Altituds · Maximala · Mejana · Minimala |
422 m 100 m 77 m | |
Geografia politica | ||
País | Lengadòc ![]() | |
Parçan | Fenolhedés | |
Estat | ![]() | |
Region 76 |
Occitània ![]() | |
Departament 66 |
Pirenèus Orientals ![]() | |
Arrondiment 662 |
Perpinhan | |
Canton 6604 |
Triniac | |
Intercom 246600423 |
des Agly Fenouillèdes | |
Cònsol | Michel Pigeon (2014-2020) | |
Geografia umana | ||
Populacion Populacion totala (2019) |
1 038 ab. ![]() 1 050 ab. | |
Densitat | 75,97 ab./km² | |
Autras informacions | ||
Còde postal | 66720 | |
Còde INSEE | 66096 |
Triniac[1] (tanben la Torre de Triniac, la Torre de Fenolhedés[2] [3] [4], la Torre de França[5]; en francés oficial Latour-de-France, en francés informal Triniach [1] [2] [3] [4]) es una comuna de Lengadòc, situada dins lo parçan de Fenolhedés o la Fenolheda, lo departament dels Pirenèus Orientals e la region dicha Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.
Se tròba dins una zòna de lenga occitana amb cèrtas influéncias catalanas. Es lo caplòc del canton de Triniac.
Geografia[modificar | modificar la font]
Toponimia[modificar | modificar la font]
En occitan e en catalan, los noms istorics de la comuna son Triniac (Triniach), puèi la Torre de Fenolhedés (la Torra de Fenolledes) e la Torre de França, adaptat en francés per l'administracion jos la forma Latour-de-France. Las primièras mencions del vilatge apareisson jos de formas latinas Turris Triniago en 1020 («Torre de Triniac»), Triniac essent Triniacum lo nom d'un domeni galloroman situat sus la comuna[6], format a partir del nom del proprietari Trinius e del sufixe -acum.
Prenguèt la forma Triniac e d'autras semblablas a l'epòca romana, Turris Triniago essent mencionat tre lo sègle XI, del nom de la torre fortificada que se trapava dins aquel vilatge. Un vilatge nòu se desvolopèt a la broa d'Aglin a l'entorn d'una fortalesa nòva, qu'èra sonada simplament la Tor: la Torre de Fenolhedés (la Torra de Fenolledes) dins un document de 1393[7] e Tor de Fenolledès en 1423.
Lo Tractat de Corbeil (1258) fixèt la frontièra del reialme de França e del reialme d'Aragon pròche lo vilatge. A partir d'aqueste moment, los catalans comencèron de nommar lo vilatge La Torre de França, nom que passèt en francés e que foguèt servat, quitament après lo tractat dels Pirenèus qu'annexava lo Rosselhon a França[6]. La Tour de France se documenta pel primièr còp en francés en 1750.
Istòria[modificar | modificar la font]
Administracion[modificar | modificar la font]
Lòcs e monuments[modificar | modificar la font]
Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]
- Gabriel Deville (Triniac, 1749 - 1796), avesque constitucional de Perpinhan 1791-1793
- Pierre Guillaume Paul Coronnat (Triniac, 1845 - París, 1909), general de las tropas colonialas en Indochina e Africa
- Claude Colomer (1934), istorian establit a Triniac que donèt sas colleccions documentàrias e artisticas de valor a la Comuna per ne far un musèu
Véser tanben[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
Nòtas[modificar | modificar la font]
- ↑ Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, Institut d'Estudis Catalans i Universitat de Perpinyà
- ↑ Joan COROMINES (1989-1997), Onomasticon Cataloniae, Barcelona: Curial, volum IV, pagina 207, coloma a
- ↑ Jean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985
- ↑ http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola
- ↑ Frederic MISTRAL (1879-1886), Lou Tresor dóu Felibrige [Lo Tresaur dau Felibritge], article tourre [torre], tòme 2, pagina 1013, colomna a
- ↑ 6,0 et 6,1 Modèl:Toponymie historique de Catalunya Nord
- ↑ http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola