Vejatz lo contengut

Prats de Molló i la Presta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaPrats de Molló i la Presta
Prats-de-Mollo-la-Preste (fr) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialPrats-de-Mollo-la-Preste (fr)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
Capitala decanton de Prats de Molló i la Presta Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Cònsol màger Modifica el valor a WikidataClaudi Ferrer (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
42° 24′ 14″ N, 2° 28′ 45″ E
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaOccitània
DepartamentPirenèus Orientals
Comarca (ca) TraduireValespir Modifica el valor a Wikidata
Superfícia145,09 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana575 m[3] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 (ora estandard)
UTC+02:00 (ora d'estiu) Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala1 114[4] Modifica el valor a Wikidata ab. (1 de genièr de 2022 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat7,68 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal66230 Modifica el valor a Wikidata

Sit webmairie-pratsdemollolapreste.com Modifica el valor a Wikidata

Prats de Molló i la Presta (oficialament en francés: Prats-de-Mollo-la-Preste) es una comuna nòrd-catalana de la comarca de Valespir, en França.

Lo tèrme municipal de Prats de Molló i la Presta ocupa una superfícia 1 450 900 ectaras. Es compausat de la vila stricto sensu, lo nuclèu de la Presta, e los masatges de la Farga e d'en Coma. Confronta amb Pi de Conflent al nòrd-oèst, Castell al nòrd, el Tec al nòrd-èst, Serrallonga a l'èst, la Menera al sud-èst, Molló e Camprodon al sud, Setcases al sud-oèst, Mentet al sud-oèst.

Mases del tèrme

[modificar | modificar lo còdi]

Lo tèrme municipal Prats de Molló i la Presta conten un bon nombre de meses e d'autras construccions dispèrsas: l'Abadia, o Vilar d'en Brugat, Agrefull, la Barraca de la Coma del Tec, la Barraca de la Portella de Rotjà, actual refugi de muntanya, la Barragana, el Boix, la Boixeda, la Boixeda dels Casals, la Borda, el Brescany, el Burgat, la Cabana del Coll de les Basses, la Cabana dels Cums, la Cabana dels Estables, la Cabana d'en Miquel, la Cabana d'en Ramon, la Cabana de Sant Salvador, la Cabana Forestal de l'Ullat, Cabanelles, la Cabanya, Cal Ferrer Vell, Cal Guillat, Cal Marrà, abans Mas del Solà, Cal Pubill, Cal -o Mas- Teixó, Cal Turó, o Costareba de Dalt, Can Baixiga, Can Blai, Can Bosc, Can Camaut del Pla d'en Sala, Can Cent Francs, Can Coma Alta, Can Creus, Can Ferrer, o Cal Ferrer Vell, Can Fonts, abans Mas Pujol, Can Guillot de Baix, Can Guillot de Dalt, Can Guissetó, abans Can Guisset, Can Joan Jaume, abans Mas Sant Jaume, Can Joanic, Can Llagosta, Can Lleres Isidre, Can Lleres Patllari, Can Majoral, Can Marc, Can Moixa, Can Molins, Can Nadal, ara càmping municipal, Can Pacreu, Can Pei, Can Peitaví, Can Pitot, Can Pret, Can Prim, Can Quelet, Can Reinal, Can Roure, abans Mas Aiats, Can Sala, Can Solana, Can Sorts, Can Tapis, Can Toca, Can Torrafaves, Can Verger, Can Xeix, la Canya, uèi nomenat les Tilleuls, la Canyola, abans Cortal de Ribes, la Casa d'Amunt, la Casa Forestal de Can Got, la Casa Forestal del Canidell, abans Mas Rondony, els Casals, la Casa Nova de la Figuera, la Casa Nova del Martinet, abans, simplement, la Casa Nova, les Cases, el Casot de l'Abadia, el Casot d'en Lloberes, les Castanyedes, el Castell Vell (ancian castèl de la Trinxeria), la Clapera, les Conques, el Coral, el Cortal, el Cortal de Cal Marrà, el Cortal de Can Molins, el Cortal de Gironella, el Cortal de Joan Jaume, el Cortal de la Cabanya, el Cortal de la Costa de Dalt, el Cortal de la Font, el Cortal de les Agulles, el Cortal de les Conques, abans Mas de les Conques, el Cortal d'en Carrera, el Cortal d'en Comamala, el Cortal d'en Roca, el Cortal de Paracoll de la Portella, el Cortal de Ribes, el Cortal Regibert, el Cortal Xatard, la Costa de Baix, la Costa de Dalt, Costareba de Baix, la Cubí, el Dunyac, la Figuera, la Galderica, les Garcies, Gironella, la Grevodella, el Grifeu, el Llandric, o Mas del Llandric, el Maçanell, el Mallol, el Martinet, el Mas Cent Francs, el Mas de la Font, el Mas de la Vidala, o el Casot, el Mas del Bac Petit, el Mas del Solà, el Mas d'en Puig, el Mas Faixó, el Mas Nou, la Masó, el Mas Pla, o Can Mas Pla, el Mas Rondony, o el Galliner, abans Cortal Pagès, el Mas Tellet, el Mir, abans el Casteller, el Molí d'Aram, el Molí de Can Pitot, el Molí de la Boixeda, o d'en Trinxeria, el Molí de la Farga, el Molí de les Queroses, el Molí de l'Hortet, el Molí d'en Gafallops, el Molí d'en Lafalla, el Molí d'en Planella, el Molí d'en Ribes, el Molí d'en Suquet, el Molí Draper de l'Arquer, la Molina, la Molina de la Font d'en Galapet, la Molina de l'Ullat, la Molina de Silvestre Comamala, la Noguereda, abans Cortal de l'Abadia, el Noguerdell, Paracoll, abans Cortal de Paracoll, Perafeu, Perella, la Plana, o Mas de la Plana, Plananera, el Planàs, la Pollangarda, la Portella, la Querola, les Queroses, o Esqueroses, la Redubta, el Refugi de la Coma del Pi, el Refugi dels Forquets, el Refugi de les Xicoies, el Riu, o Can Riu, el Rossinyol, el Roure, el Saiol, la Sala, les Salines, Sant Antoni, la Santigosa, Sarraïns de Baix, dos mases nomenats el Sendreu, el Sobià, abans Mas Savoia, la Solanguera, o Sorrenguera, abans Mas Blateu, el Sunyer, la Tardossa, la Tonya, o Cortal de la Tonya, el Tubert, lo mas nomenat Vall de Quers, la Volona i el Xatard, o Can Xatard, abans Mas Xatard.

Administracion

[modificar | modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Bernard Remedi    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1075, totala: 1099

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 928 3 190 2 973 3 221 3 484 3 328 3 406 3 730 3 270

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
3 435 3 336 2 784 2 768 2 658 2 467 2 630 2 446 2 481

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2 525 2 579 2 751 2 186 2 270 2 275 2 218 1 818 1 608

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 495
1 351
1 190
1 142
1 102
1 080
1 141
1 144
1 148
1 171
2009 2010
1 125
1 150
1 101
1 126
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs d'interès

[modificar | modificar lo còdi]
  • Glèisa de Santa Justa e Santa Rufina, edifici parroquial ont se celèbra la messa.
  • Capèla de Santa Justa e Santa Rufina.
  • Glèisa de Sant Salvador de les Planes (ancianement dels Hostalets).
  • Glèisa de Nòstra Dòna del Rosari.
  • Capèla de Sant Crist del Boix.
  • Capèla de Santa Margarida de Colldares.
  • Capèla de Nòstra Dòna del Coral, amb l'ermitatge omonim, ambdós inscrits monuments istorics de França.
  • Fòrt de la Guàrdia, una ciutadèla del sègle xvii que domina la vila de Prats de Molló.
  • Torre d'en Mir, torre de gait sus la cresta del Col d'Ares.

Filhs illustres

[modificar | modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. «Còdi Oficial Geografic». [Consulta: 6 de genièr de 2019]
  2. Afirmat dins: repertòri geografic dei comunas. Data de consulta: 26 d'octobre de 2015. Ostal d'edicion: IGN.
  3. «repertòri geografic dei comunas». IGN, 2015.
  4. Afirmat dins: Populations légales 2022. Ostal d'edicion: Institut Nacional de l'Estatistica e dels Estudis Economics. Lenga: francés. Data de publicacion: 19 de decembre de 2024.