Portal:Lengadòc
Portal de Lengadòc [ modificar ]
Lengadòc es una region culturala e istorica dins lo centre-sud d'Occitània. Es lo nom donat a una província francesa del Regim Ancian, mai que mai eissida de l'annexion del Comtat de Tolosa a la Corona de França en 1271, Comtat que se i son ajustats divèrses territòris.
Lo gentilici es lengadocian -a.
Las doas vilas principalas son Tolosa (capitala istorica) e Montpelhièr.
Lengadòc, que pren son nom de la lenga d'òc, a donat son nom a un dels grands dialèctes de l'occitan, lo lengadocian, mas i aguèt pas jamai correspondéncia entre entitat lingüistica e politica.
Lutz sus... [ modificar ]
L'Abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt es una abadiá situada en Lengadòc, dins l'actual departament d'Erau, dins lo vilatge de Sant Guilhèm dau Desèrt localizat dins la val de Gellona al jonhent del riu de Verdus e del flume d'Erau. L'ensem arquitectural format per l'abadiala, las clastras, e los bastiments del convent es un dels mai complets del Lengadòc mediterranèu.
Geografia e natura [ modificar ]
Vilas
Agde -
Albi -
Alès -
Besièrs -
Carcassona -
Castèlnòu d'Arri -
Fois -
Limós -
Lodeva -
Lunèl -
Mende -
Montpelhièr -
Narbona -
Nimes -
Seta - Someire -
Tolosa
Montanhas
Augal - Cevenas - Carós - Corbièras - Espinosa - Monts de La Cauna - Mont Losera - Montanha Negra -Òrtols - Puòg de Sant Lop - Puèg de Bugarag
Rius
Aude - Agot - Erau - Gardon - Jaur - Les - Òrb - Tarn - Vidorle - Vis
Canals
Canal de las Doas Mars - Canal de la Robina
Estanhs
Estanh de Taur - Estanh de l'Òrt - Estanh de Bajas - Estanh de Sijan
Lacs
Cultura e tradicions [ modificar ]
Lenga
Trobadors
- Arnaut de Carcassés - Pèire Cardenal - Matfre Ermengau - Folquet de Lunèl - Bernart Sicart de Maruèjols - Raimon de Miraval - Azalaís de Porcairagues - Guiraut Riquier - Pèire Vidal
Escrivan
Literatura occitana
- Jacme Mascaro - Pèire Godolin - Isaac Despuèg - Nicolas Fizes - Joan Baptista Fabre - Fabre d'Olivet - Jacques Azais - Los fraires Cyrille - Auguste Rigaud - Loís Aubanel - La Fara-Alais - Gabriel Azais - Loís Romieu - Joan Laurés - Melquiòr Bartés - Aquiles Mir - Alexandre Langlada - Antòni Bigòt - August Fourès- Lois-Xavier de Ricard - Antonin Perbòsc - Pau Chassary - Francés Deseuse - Léon Teissier - Sully André Peyre - Prospèr Estieu - Josèp Salvat - Emili Barta - Clardeluna - Ernest Vieu - Carles Camprós - Max Roqueta - Leon Còrdas -Renat Nelli - Max Allier - Robèrt Lafont - Ives Roqueta - Joan Larzac - Joan Maria Petit - Felip Gardy - Jòrgi Gròs.
Musica
- Mondonvila - Claudi Nogaròu - Claudi Martí - Mans de Breish - Joanda - La Talvera - Fabulous Trobadors - Mauresca Fracàs Dub
- Instruments tradicionals:
Cant
Monument
Eveniment
Vestit
Espòrts e jòcs tradicionals
Simbòl
Portals connèxes [ modificar ]
Las categorias [ modificar ]
Istòria [ modificar ]
Lengadòc roman
Periòde Visigotic
Lengadòc medieval
- Comtat de Tolosa - Comtat de Fois - Vescomtat de Menèrba - Catarisme - Crosada dels Albigeses - Lista dels comtes de Tolosa - Lista dels comtes de Carcassona - Lista dels vescomtes de Besièrs - Trencavel - Senhoriá de Montpelhièr - Maria de Montpelhièr - Pèire II d'Aragon - Jacme Ièr d'Aragon
Personalitats
Espòrt [ modificar ]
Esportiu
- Atletisme : Sébastien Deleigne
- Ciclisme : Stéphane Goubert - Laurent Jalabert - Christophe Laurent
- Fotbòl : Manuel Amoros - Fabien Barthez - Laurent Blanc - Daniel Bravo - Vincent Candela - Éric Carrière - Philippe Mexès
- Rugbi de XV : Yves Bergougnan - Philippe Carbonneau - Didier Codorniou - Frédéric Michalak - Vincent Moscato - Fabian Pelós - Jean-Pierre Rives - Walter Spanghero
- Tenís : Richard Gasquet
- Tenís de taula : Jean-Philippe Gatien
Club'
- Basquetbòl :
- Fotbòl : Tolosa FC - Fotbòl Club de Seta 34
- Rugbi de XIII : XIII Limosenc - AS Carcassona - FC Lesinhan - RC Albi - Tolosa Olimpic
- Rugby de XV : Estadi Tolosenc - SC Albi - Castras Olimpic - Racing Club de Narbona Mediterranèa - Montpelhièr Erau Rugbi Club
- Fotbòl american : Los Orses de Tolosa
Torisme [ modificar ]
La Ciutat de Carcassona es un ensems arquitectural medieval que se tròba en Occitània dins la vila de Carcassona. Es situada sus la riba dreita del riu d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Aquela ciutat medievala fortificada, que sas originas remontan al periòde galloroman, deu sa renomenada a sa dobla encencha de barris, qu'atenh aperaquí 3 km de desvolopament e compòrta cinquanta doas torres, e que domina d'un biais espectaclós la val d'Aude. La ciutat compren tanben un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica de Sant Nazari).

Foguèt bastit per Pèire Pau Riquet al sègle XVII, entre 1666 e 1681, per lo comèrci del blat. Es a l'ora d'ara lo pus ancian canal d'Euròpa en foncionament. Dempuèi 1996 es marcat sus la lista del Patrimòni Mondial de l'UNESCO.
Lo pònt de Gard (var. pont de Gard) es la porcion d'un aqüeducte roman que l'adobèron en pònt de tres nivèus. Se situa dins lo sud d'Occitània, en Lengadòc, dins lo departament de Gard a ras de Remolins, pas gaire luenh de Nimes e d'Usès. Domina lo riu de Gardon (o Gard) e constituissiá la continuitat de l'aqüeducte roman que portava l’aiga d'Usès fins a Nimes.Politica [ modificar ]