Portal:Lengadòc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Portal de Lengadòc modificar ]

Blason Languedoc.svg
Midi-Pyrénées flag.svg

Lengadòc es una region culturala e istorica dins lo centre-sud d'Occitània. Es lo nom donat a una província francesa del Regim Ancian, mai que mai eissida de l'annexion del Comtat de Tolosa a la Corona de França en 1270, Comtat que se i son ajustats divèrses territòris.

Lo gentilici es lengadocian -a.

Las doas vilas principalas son Tolosa (capitala istorica) e Montpelhièr.

Lengadòc, que pren son nom de la lenga d'òc, a donat son nom a un dels grands dialèctes de l'occitan, lo lengadocian, mas i aguèt pas jamai correspondéncia entre entitat lingüistica e politica.

Lutz sus... modificar ]

Las clastras de l'abadiá

L'Abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt es una abadiá situada en Lengadòc, dins l'actual departament d'Erau, dins lo vilatge de Sant Guilhèm dau Desèrt localizat dins la val de Gellona al jonhent del riu de Verdus e del flume d'Erau. L'ensem arquitectural format per l'abadiala, las clastras, e los bastiments del convent es un dels mai complets del Lengadòc mediterranèu.

Geografia e natura modificar ]

Cultura e tradicions modificar ]

Breviari d'Amor

Lenga

Lengadocian - Occitan

Trobadors

Arnaut de Carcassés - Pèire Cardenal - Matfre Ermengau - Folquet de Lunèl - Bernart Sicart de Maruèjols - Raimon de Miraval - Azalaís de Porcairagas - Guiraut Riquier - Pèire Vidal
Tambornets ancians
Targas de la Sant Loís a Seta en 2005
Corsa liura


Escrivan Literatura occitana

Jacme Mascaro - Pèire Godolin - Isaac Despuèg - Nicolas Fizes - Joan Baptista Fabre - Fabre d'Olivet - Jacques Azais - Los fraires Cyrille - Auguste Rigaud - Loís Aubanel - La Fara-Alais - Gabriel Azais - Loís Romieu - Joan Laurés - Melquiòr Bartés - Aquiles Mir - Alexandre Langlada - Antòni Bigòt - August Fourès- Lois-Xavier de Ricard - Antonin Perbòsc - Pau Chassary - Francés Deseuse - Léon Teissier - Sully André Peyre - Prospèr Estieu - Josèp Salvat - Emili Barta - Clardeluna - Ernest Vieu - Carles Camprós - Max Roqueta - Leon Còrdas -Renat Nelli - Max Allier - Robèrt Lafont - Ives Roqueta - Joan Larzac - Joan Maria Petit - Felip Gardy - Jòrgi Gròs.

Musica

Mondonvila - Claudi Nogaròu - Claudi Martí - Mans de Breish - Joanda - La Talvera - Fabulous Trobadors - Mauresca Fracàs Dub
  • Instruments tradicionals:
graile - bodega

Cant

Monument

Eveniment

Estivada - Total Festum - Carnaval de Limós

Vestit

Espòrts e jòcs tradicionals

Tambornet - Targa lengadociana - Corsa camarguenca

Simbòl

Crotz occitana

Portals connèxes modificar ]


Las categorias modificar ]

Istòria modificar ]

Espòrt modificar ]

Esportiu

Atletisme : Sébastien Deleigne
Ciclisme : Stéphane Goubert - Laurent Jalabert - Christophe Laurent
Logo de l'Estadi Tolosenc
Fotbòl : Manuel Amoros - Fabien Barthez - Laurent Blanc - Daniel Bravo - Vincent Candela - Éric Carrière - Philippe Mexès
Rugbi de XV : Yves Bergougnan - Philippe Carbonneau - Didier Codorniou - Frédéric Michalak - Vincent Moscato - Fabian Pelós - Jean-Pierre Rives - Walter Spanghero
Tenís : Richard Gasquet
Tenís de taula : Jean-Philippe Gatien

Club'

Basquetbòl :
Fotbòl : Tolosa FC - Fotbòl Club de Seta 34
Rugbi de XIII : XIII Limosenc - AS Carcassona - FC Lesinhan - RC Albi - Tolosa Olimpic
Rugby de XV : Estadi Tolosenc - SC Albi - Castras Olimpic - Racing Club de Narbona Mediterranèa - Montpelhièr Erau Rugbi Club


Torisme modificar ]

Ciutat de Carcassona, los barris, la vila bassa.

La Ciutat de Carcassona es un ensems arquitectural medieval que se tròba en Occitània dins la vila de Carcassona. Es situada sus la riba dreita del riu d'Aude, al sud-èst de la vila actuala. Aquela ciutat medievala fortificada, que sas originas remontan al periòde galloroman, deu sa renomenada a sa dobla encencha de barris, qu'atenh aperaquí 3 km de desvolopament e compòrta cinquanta doas torres, e que domina d'un biais espectaclós la val d'Aude. La ciutat compren tanben un castèl (lo castèl comtal) e una basilica (la basilica de Sant Nazari).

Canal de las Doas Mars a Tolosa
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Lo Canal de las Doas Mars, o pus recentament Canal del Miègjorn, es un canal que religa Garona a la mar Mediterranèa. Amb lo canal lateral a Garona forma una via navigabla entre l'ocean Atlantic e la mar Mediterranèa. Es perlongat pel canal de Ròse a Seta.

Foguèt bastit per Pèire Pau Riquet al sègle XVII, entre 1666 e 1681, per lo comèrci del blat. Es a l'ora d'ara lo pus ancian canal d'Euròpa en foncionament. Dempuèi 1996 es marcat sus la lista del Patrimòni Mondial de l'UNESCO.

Lo pònt de Gard
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Lo pònt de Gard (var. pont de Gard) es la porcion d'un aqüeducte roman que l'adobèron en pònt de tres nivèus. Se situa dins lo sud d'Occitània, en Lengadòc, dins lo departament de Gard a ras de Remolins, pas gaire luenh de Nimes e d'Usès. Domina lo riu de Gardon (o Gard) e constituissiá la continuitat de l'aqüeducte roman que portava l’aiga d'Usès fins a Nimes.

Politica modificar ]


Autres portals

Avertiment