Sant Guilhèm dau Desèrt

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Sant Guilhèm dau Desèrt
Saint-Guilhem-le-Désert
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Sant Guilhèm dau Desèrt.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 44′ 05″ N, 3° 33′ 02″ E
Superfícia 38,64 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
812 m
100 m
54 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva, abans 2009 Montpelhièr
Canton
3402
Ginhac (Anhana abans 2015)
Intercom
243400694
CC de la Vau d'Erau
Cònsol Robert Siegel
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
249 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

257 ab.
Densitat 6,73 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Sauta Ròcs
Còde postal 34150
Còde INSEE 34261

Sant Guilhèm dau Desèrt (localament: [daj] Desèrt e en francés Saint-Guilhem-le-Désert) es una comuna occitana de Lengadòc situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo vilatge es situat dins la vau de Gellone, au jonhent dau riu de Verdús[1] e dau flume d'Erau. Es mai que mai conegut per son abadiá que constituís l'un dels ensems arquitecturals romanics mai famós de Lengadòc, e tanben per son Pont dau Diable, pont romanic dau sègle XI, qu'encamba lo flume d'Erau al luòc dich lo "Gorg negre".

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

Las fòrmas ancianas son Gellonne en 822, monasterio Gellonensi en 925, S. Willelmo en 938, monasterio Gellonensi, au sègle X o XI, abbati de Gellonis monasterio en 985, S. Guillelmi Gilionensis cap a 1035, cella Gellonis en 1066-1080, monasterium, quod dicitur Gellonis cap a 1070, S. Guilelmo de Gellone en 1162, caminus S. Guillelmi en 1167, monasterium quod dicitur Gelloni, au sègle XII (?), cellulam nuncupante[m] Gellonis, au sègle XII (?), apud S. Guilelmum, abbatem S. Guilelmi en 1158, abbas de Sant Guilem, cap a 1160, villam S. Guillelmi en 1162, de S. Guilelmo de Gellone en 1162, ponte S. Guilelmi en 1187, del pon de San Guilelm en 1187, monasterii S. Wuilielmi en 1217, capitulo monasterii S. Guillelmi de Deserto en 1267, versus S. Villelmum en 1270, S. Guillelmi de Deserto cap a 1300, presbiter de Beato Guillelmo de Desertis en 1330, [apud Gelonem au sègle XIV[2]]; al pon de San Guilhem, cap a 1400, abbatis S. Guillemi de Desertis en 1484 e au sègle XVI, St Guillé du Desert en 1571, Sainct Guillem des Desertz en 1584, S. Guillem en 1613, S. Guilleal en 1622, St Guillen en 1626, 1643, Saint Guillem le Desert en 1740, St Guilhem le Dezert en 1740-60, St Guillem du Desert en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini), S. Guilhem le desert en 1771[3].

Lo nom dau sant es Guilhèm de Gellone, duc d'Aquitània e monge a l'abadiá de Gellone, conegut coma Guillaume d'Orange dins las cançons de gèsta. Lo pichon nom ven dau germanic Willhelm.[4]. Sant Guilhèm , comte de Tolosa, se retirèt a Gellone en 806 e i moriguèt en 812 o 813. Lo determinant Desert representa « un endrech sauvatge, inculte »[3].

Gellone[modificar | Modificar lo còdi]

Gellone ven d'un nom germanic d'òme Gelo (M.T. Morlet). Totas las fòrmas latinas conegudas tradusisson lo cas regime occitan en -on[2], dont un nom occitan (posterior a l'an mil) que seriá *Gelon. Cap atestacion permet pas de supausar un -a finau (la fòrma latina demòra donc Gellone e pas *Gellona.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Robert Siegel   retirat de quadre
2008 2020 Philippe Machetel MoDem, puèi Generacion Ecologia Professor de facultat
març de 2001 2008 Jacques Andrieux [5]    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton d'Aniana; es ara dau canton de Ginhac

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 260, totala: 266

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
754 800 962 920 849 876 868 925 914

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
891 895 849 832 821 765 716 678 582

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
536 569 541 404 427 363 348 270 250

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
261
229
274
236
190
245
243
252
256
258
2009 2010
263
265
269
271
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 249 abitants e la densitat èra de 6,44 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Verdus en grafia mistralenca segon Lo Tresaur dau Felibritge
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 180
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 355
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 604
  5. https://www.annuaire-mairie.fr/mairie-saint-guilhem-le-desert.html