Vejatz lo contengut

Las Matèlas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Las Matèlas
Les Matelles
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo cloquièr-torre de Nòstra Dòna de l'Assompcion.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 43′ 53″ N, 3° 48′ 34″ E
Superfícia 16,81 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
300 m
100 m
60 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan 34153
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3418
Sant Geli dau Fesc (capluòc dau canton de las Matèlas abans 2015)
Intercom
200022986
CC dau Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Alain Barbe
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 002 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 042 ab.
Densitat 115,59 ab./km²
Autras informacions
Còde INSEE 34153

Las Matèlas (Les Matelles en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Mapa (fr)

Situat au pè dau Puòg de Sant Lop a una quinzena de quilomètres au nòrd de Montpelhièr, la comuna es traversada per lo Lairon. L'essencial de la comuna es constituït de garrigas d'euses e de pineda. Lo vilatge vièlh data dau sègle XIIIen e se tròba en riba senèstra dau Lairon au jonhent de la Deridièra).

La prononciacion es [laz ma'telas] [corregit en [laz ma'tɛlas] (ALLOr II) [1]].

Las fòrmas ancianas son : de Matellis, sense data [sègle XII ?], 1245, territorio de Matellis, pasturalium de Matellis, honores seu nemora de Matellis, tenementum de Matellis en 1260 , pedagium Matellarum en 1266, apud Matellas, locum de Matellis en 1267, apud Matellas en 1303, Guillelmo de Manso de Matellis en 1309, ville de Matellis en 1329, prior de Matellis en 1391, las Mathellas en 1520, de Matelis en 1529, 1550, les Matelles en 1526, 1563, 1622, 1626, 1648, 1740-60, les Mattelles en 1740-60, paroisse des Matelles, le Bourg des Matelles en 1740-60, les Matelles en 1770-71 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat e Rostaing, Las Matèlas seriá un diminutiu dau preindoeuropèu *matta, « forèst » (Bertoldi), « boisson, mata, bartàs » (Alessio)[3]; segon Hamlin, Las Matèlas es un diminutiu de l'occitan mata « boisson, boscatèl, barta, bartassanha » (ALLOr, I, 239) , mot d'origina preindoeuropèa, amb lo sufixe diminutiu -èla (Hamlin escriu -ela)[2].

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Alain Barbe divèrs esquèrra quadre, president de la CC
1995 2001 Anne Étourneau    
març de 1989 1995 Paulette Martin    
    Augustin Recouly    
    Marthe Vincent    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1943, totala: 1985

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
328 354 501

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 470 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 473 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
317
328
434
780
1 150
1 429
1 548
1 538
1 537
1 593
2009 2010
1 607
1 643
1 677
1 715
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2002 abitants e la densitat èra de 119,1 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 238
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 441