Lonzac (Menerbés)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Lonzac.
Flag of Occitania (with star).svg Vilatge d'Occitània Blason Languedoc.svg

Lonzac
Olonzac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mairie Olonzac.JPG
La comuna.
Blason Olonzac.svg
Armas
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 17′ 04″ N, 2° 43′ 54″ E
Superfícia 18,95 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
182 m
52 m
29 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Parçan Menerbés Armas de Menerbés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània Blason région fr Occitanie.svg
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3427
Sant Ponç de Tomièiras (Lonzac abans 2015)
Intercom
200000610
Comunautat de comunas de Menerbés a Carós
Cònsol Luc Louis
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 729 ab.
Evolucion de la populacion

1 748 ab.
Densitat 92,72 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Olonzaguais (en francés)
Còde postal 34210
Còde INSEE 34189

Lonzac[1] (Olonzac en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Comunas a l'entorn.

Toponimia[modificar | modificar la font]

La prononciacion es : [αl un'zak] (= a Lonzac). Las fòrmas ancianas son : villa Olentiaco en 852, Otonis de Oronzag en 1095, Wilhermi de Olonzaco en 1127, Flotardus de Olonziacho en 1166, castrum de Olonzaco en 1176, Bernardus de Olonsiaco (varianta : Olorsiaco) en 1197, de Olonzaco en 1222, in castro de Oronzaco en 1224, hominibus de Olonsaco en 1247, Berengario de Olonziaco en 1247-1248, apud Olunzacum, apud Olunzachum en 1250, in castro de Olonzaco en 1259-1262, rector de Olonsaco en 1351, Olonzac en 1518, 1740-1760, 1770 (mapa de Cassini), 1171[2].

Segon Dauzat, Lonzac ven benlèu del nom latin d'òme *Volonisius, de Volonius, amb lo sufixe -acum[3]; segon Hamlin, Lonzac ven del gentilici latin *Olen(n)itius, amb lo sufixe -acum. Lonzac èra una proprietat galloromana[2]. Segon Xavier Delamarre, Lonzac ven del nom gallic Olondios derivat en -ācon[4] (lo resultat regular es Olonjac).

Fòrmas probablament vengudas del diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865) : Oronzac en 1095; Olonzachum en 1126; Olonzacum en 1176; Olonziacum en 1123; Olonziachum en 1166; Olorsiacum en 1187; Olorziacum en 1197; Olonzag en 1132; Olonzac en 1145; cure en 1760[5].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Luc Louis    
2003 2020 Gérard Marcouïre    
1995 2003      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1757, totala: 1783
Picto infobox character.png

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 411 1 554 1 603

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 862 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 228 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 910
1 856
1 705
1 633
1 569
1 568
1 644
1 647
1 653
1 684
2009 2010
1 658
1 689
1 683
1 708
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1729 abitants e la densitat èra de 91,24 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34.html
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 274-275
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 507
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 211, 303 e 360
  5. « Dictionnaire topographique de la France »