Teiran

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Flag of Occitania (with star).svg Vila d'Occitània Blason Languedoc.svg

Teiran
Teyran

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Teyran 2014.JPG
Blason ville fr Teyran (Hérault).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 41′ 07″ N, 3° 55′ 44″ E
Superfícia 10,04 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
122 m
80 m
45 m
Geografia politica
País LengadòcArmas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3407
Sant Geli dau Fesc, ancianament de Càstrias
Intercom
200022986
Comunautat de comunas del Grand Puòg de Sant Lop 200022986
Cònsol Éric Bascou
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
4 606 ab.
Evolucion de la populacion

ab.
Densitat 458,76 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34820
Còde INSEE 34309

Teiran (Teyran en francés) es una comuna occitana de Lengadòc, situada administrativament dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | modificar la font]

Perimètre del territòri[modificar | modificar la font]

Comunas confrontantas de Teiran
Gusargues
Assàs Teiran Càstrias
Clapièrs Jacon
Lo Crèç
Vendargues

Toponimia[modificar | modificar la font]

Las fòrmas ancianas son contradictòrias : Ternantis, en 982, en latin, de Alteyranicis, cap a 1100, de Teyrano, en 1202. Lo nom vendriá probablament d'un nom d'òme gallo-roman *Altirius, amb lo sufixe -anum, puèi aferèsi (supression del començament) de al- pres per un article contractat [1].

Se l'atestacion de 982 es pas una error (d'un escriba, de lectura, d'identificacion del luòc) , e representa donc Ternant-, son sens, de taro-, « que travèrsa », e nantu-/nanto-, « val/vau », seriá de « vilatge situat sus un cors d'aiga que los travèrsa », o « passatge dins una val ». I a de rius a Teiran e donc lo sens, que s'aplicariá, o cal dire, a gaireben totas las comunas, s'aplica tanben a Teiran. Mas, la dificultat es que la filiacion entre Ternantis e las fòrmas posterioras es foneticament impossibla. Pr'aquò, Xavier Delamarre recula pas davant l'explicacion de Teiran pel tipe tarnantu [2],[3].

Istòria[modificar | modificar la font]

Administracion[modificar | modificar la font]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Éric Bascou sense etiqueta quadre dins lo sector medical
2001 2014 Jean Pierre Mollet UMP  
1965 2001 Marcel Gibily UDF, puèi RPR Conselhièr general (1985-1998)
  1965      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Càstrias; es ara dau canton de Sant Geli dau Fesc.

Demografia[modificar | modificar la font]


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4606, totala:
Picto infobox character.png
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
190 125 216 233 237 240 256 279 330
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
355 382 419 428 344 292 403 406 408
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
422 447 434 428 436 465 425 393 431
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
477
555
918
2 016
3 469
4 239
4 290
4 260
4 289
4 401
2009 2010
4 358
4 478
4 427
4 547
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments[modificar | modificar la font]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | modificar la font]

Véser tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 673
  2. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 248 e 368
  3. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 290