Vejatz lo contengut

Fabregas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vila d'Occitània
Fabregas
Fabrègues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 05″ N, 3° 46′ 37″ E
Superfícia 31,46 km²
Altituds
 · Mejana
 
36 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3449
Pinhan
Intercom
243400017
Montpelhièr Mediterranèa Metropòli
Cònsol Jacques Martinier
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
7 142 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

7 266 ab.
Densitat 199,87 ab./km²
Autras informacions
Gentilici fabregaud
Còde postal 34690
Còde INSEE 34095

Fabregas (Fabrègues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Las fòrmas ancianas son : Marie de Fabricis en 1109, de Fabricis en 1165, sense data [sègle XII ?], 1200, castrum de Fabricis en 1124, ecclesie S. Jacobi de Fabregas en 1183, ecclesia de Fabricis en 1228, decimaria ecclesie S. Jacobi de Fabricis en 1269, versus Fabricas en 1299, castri de Fabricis en 1312, ecclesie S. Jacobi de Fabricis en 1322, prior de Fabrica en 1392, de Fabricio, a la fin dau sègle XIV, Fabregues en 1526, S. Jacobi de Fabricis en 1536, de Fabricis en 1550, Fabregues en 1570, Fabrègues en 1579, Fabregue en 1622, Fabregues en 1626, 1648, 1740-60, 1771, 1770-72 (mapa de Cassini), bourg de Fabregues en 1740-60[1].

Lo nom de Fabregas es lo resultat dau latin fábrica, « obrador, talhièr », o probablament « farga » (sens mai recent), amb conservacion de la penultima e passatge de l'accent sus ela. Fábrica dona generalament farga (amb conservacion de l'accentuacion d'origina e contraccion) dins la region[2],[1].

Las fòrmas ancianas son : parrochia S. Michaelis de Mejolano, Raimundi de Mejolano, ad Mejolanum en 1165, Raimundus de Mujolano en 1193, Martini Mujolani en 1195, de Mujolano sense data [sègle XII ?], Moiolanum en 1202, rector ecclesie de Mujulano en 1318, de Mujolano en 1392, 1529, 1550, Muiola en 1648, Mujolan en 1668-69, Mojolan, Mujoulan en 1740-60, Mutola en 1771, Mujoulan en 1770-72 (mapa de Cassini). Segon Hamlin, Mujolan ven del gallic *mediolanon. Lo sens d'aqueu nom compausat seriá « sanctuari centrau » (segon Ernèst Negre, TGF, I, p. 189-190) o « plana mediana » (d'après P.-Y. Lambert, la langue gauloise, p. 38)[3], una significacion mitologica, « plen centre, punt centrau », benlèu « endrech sacrat situat au mièg de l'axe cosmic, entre lo monde d'ennaut e lo monde d'enbàs », per un mot present dins lo monde celtic, levat en Espanha (segon X. Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, p. 195).

Joan Pèire Chambon demanda una explicacion sus la conservacion excepcionala de l'intertonica dins *mediolanon[4]. Lo toponime *mediolanon es pauc representat en nòrd-occitan, practicament absent dau sud occitan, foneticament conservator (Mielan es un transferiment de Milan); i a doncas pas de punts de comparason.

Launac Le Vieux

[modificar | Modificar lo còdi]

Es una bòria (encara activa ?) e una anciana comandariá de l'òrde dau Temple. Las fòrmas ancianas son : terminio de Launaco, feudum... de Launacho, de Launaco en 1161, mansum de Lausano [legir : Launaco] en 1227, territorii seu tenementi ville seu grangie de Launaco, grangie de Launaco, grangia, sive locus seu villa de Launaco en 1281, Launac en 1626, 1770-72 (mapa de Cassini). Launac es format dau nom gallic d'òme Launus, amb lo sufixe -acum. Launac èra una granda proprietat galloromana[5]. Lo nom celtic Launus (Launos), fòrma redusida de Lavenus o de *Lagunus, es atestat; *Launācon èra la proprietat de Launos[6] (abans o après la conquèsta romana).

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Jacques Martinier divèrs drecha foncionari, conselhièr departamentau (2015-)
març de 1989 2001 Claude Étienne RPR conselhièr generau (1992-1998)
1980 1989 Vincent Thomas PCF  
  1980      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 6288, totala: 6408

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 060 1 083 1 163

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 381 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 640 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 583
1 771
2 522
2 915
4 089
5 901
6 192
6 180
6 193
6 263
2009 2010
6 214
6 331
6 236
6 354
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 7142 abitants e la densitat èra de 227,02 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 151
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 280
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 263
  4. Jean-Pierre Chambon, https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 265
  5. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 209
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 173