Milan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Milan
Milano / Milan

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Milano collage.jpg
.
Flag of Milan.svg
CoA Città di Milano.svg
Geografia fisica
Coordenadas 45° 28′ 00″ N 9° 10′ 00″ E / 45.4666, 9.1666 / 45.4666; 9.1666
Geografia politica
País Flag of Italy.svgItàlia
Region Lombardia
Província Ciutat Metropolitana de Milan
Geografia umana
Populacion
(2014)
1 350 680 ab.
Autras informacions
http://www.comune.Milano.it

Milan (Milano en italian, Milan en lombard) es la capitala de la region italiana de Lombardia. Situat al nòrd de la peninsula, a proximitat dels Alps al mitan de la plana de , Milan comptava aperaquí 1 350 000 abitants en 2014, çò que ne fasiá la segonda vila d'Itàlia en nombre d'abitants. Amb son aglomeracion, constituís la pus granda aira urbana del país; amb sos 7 123 563 d'abitants en 2009, aquesta èra la quatrena aira urbana d'Euròpa, après las de Moscòu, París e Londres. Region dinamica e densament poblada, còr industrial d'Itàlia, representa la part meridionala de la dorsala europèa[1].

Fondada durant l'Antiquitat per de pòbles cèltas, los Insubres, Milan es conquistada en -222 pels romans e serà la capitala de l'Empèri roman d'Occident pendent un sègle, entre 286 e 402. Venguèt durant los sègles seguents un luòc major del crestianisme, governat per de comtes puèi per la familha Visconti, que ne fan una de las plaças financièras pus importantas de l'Edat Mejana. De 1395 a 1796, la vila forma lo Ducat de Milan, fèu del Sant Empèri Roman Germanic successivament jos la dominacion del Reialme de França, dels Habsburg d'Espanha e d'Àustria, abans de rejónher en 1859 lo Reialme d'Itàlia. Al començament del sègle XXen, Milan ven la region pus industriala del país e es a l'abans-garda del procès de consolidacion de la jova nacion italiana. En granda part devastada durant la Segonda Guèrra Mondiala, en rason de l'ocupacion nazia, la vila venguèt lo centre de la resisténcia en Itàlia. De l'après-guèrra fins a uèi, Milan coneguèt una explosion demografica e economica, trasent nombroses trabalhaires del sud d'Itàlia e d'estrangièrs, çò que ne faguèt una de las vilas pus cosmopolitas del país[2].

Milan es considerada coma lo còr industrial, comercial, financièr e universitari d'Itàlia. Sètge de la Borsa italiana, representa un grand pòl d'atraccion per los sètges d'entrepresas, en particular dins lo sector de la mòda e del design, que Milan n'es una de las capitalas mondialas - aculhís una de las principalas fashion weeks e lo Salon internacional del mòble. Aculhís en mai 185 000 estudiants - siá 11 % dels estudiants en Itàlia - , dins d'establiments tals que la prestigiosa universitat Bocconi, principal luòc de formacion de las elitas politicas e economicas italianas. Enfin, Milan es lo luòc de residéncia de dos grands clubs de fotbòl europèus : lo Milan AC e l'Inter de Milan.

Destinacion toristica de primièr plan, amb près de dos milions de toristas cada an[3], abriga un patrimòni cultural important, compausat de plaças (la Piazza del Duomo, la Piazza Mercanti), de palais bastits a la Renaissença (Palais reial de Milan, Palazzo della Ragione, Casa Panigarola), de son celèbre opèra (La Scala) e nombroses musèus. Lo Castèl Sforzesco, a proximitat del Parco Sempione, n'aculhís mai d'un. Aqueles batiments ancians ne costejan de mai recents, coma la Galleria Vittorio Emanuele II - saique lo pus celèbre exemple de galariá comerçanta en Itàlia - o la torre Pirelli. Vila natala dels pintors Arcimboldo e Caravaggio, e tanben de l'ancian Primièr ministre Silvio Berlusconi, Milan aculhís l'Exposicion universala de 2015.

La catedrala de Milan.
  1. dorsale européenne - Terminale Géographie sur Le Monde.fr. Consultat lo 2016-03-13
  2. Comune di Milano sur le site officiel de la mairie de Milan. Consultat lo 24 octobre 2014, it
  3. (en) Top City DestinationsRanking