Alps

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Aups (omonimia).
Mapa en relèu dels Alps
La vila de Briançon, dins los Alps Occitans (Gavotina)
Lo vilatge e l'estacion d'espòrts d'ivèrn de Sestrieras, dins los Alps Occitans (Valadas Occitanas)
Lo vilatge de Sant Estève de Tiniá, dins los Alps Occitans (Gavotina e Comtat de Niça)
Los Alps d'Allgäu, en Alemanha
Los Karawanken, en Eslovènia

Los Alps o los Aups (en italian Alpi, en alemand Alpen, en eslovèn Alpe, en francoprovençal e en francés Alpes, en friolan Alps) son una granda chaena de montanhas de l'Euròpa centreoccidentala que s'espandís d'Occitània a l'oèst fins a Eslovènia e Àustria a l'èst, en formant un arc. Los estats seguents cuerbon los Alps: França, Itàlia, Soïssa, Liechtenstein, Àustria, Alemanha e Eslovènia.

Los Alps culminan a 4807 m au Mont Blanc, en Savòia, a la frontiera francoitaliana.

La partia occitana dels Alps constituís los Alps dau Sud o Alps Occitans: aqueles tenon un pendís oèst, la Gavotina (dins l'estat francés) e un pendís èst, las Valadas Occitanas (dins l'estat italian).

Lo gentilici es alpenc -a o aupenc -a (tanben s'auvís alpin -a o aupin -a).

Per nombroses aspèctes, los Alps tenon una importància considerabla en Euròpa: especialament als nivèls geografic, istoric, cultural e natural; la natura alpenca se caracteriza per un environament non contaminats, protegits per de condicions geograficas per una proteccion aboriva; lo primièr pargue nacional europèu foguèt creat dins los Alps soísses en 1914 [1] e França e Itàlia an sos pus ancians pargues nacionals dins los Alps; detz e set sites alpencs apertenon al patrimòni mondial, quatre per de critèris naturals e tretze per de critèris culturals.

La region alpenca a una populacion de 14 milions d'abitants [2] e una fòrta identitat culturala, que despassa sovent las frontièras nacionalaes; òm pòt d'efieit parlar de "civilizacion alpenca", e de "cultura alpenca"[3]. Al nivèl economic, los Alps presentan fòrça elements d'omogeneïtat; dins los vilatges alpencs de cada nacion, la cultura tradicionala de l'agricultura de montanha, la produccion laitièra e formatgièra e lo trabalh de la fusta son florissents [4], emai que l'industria toristica, que comencèt de se desvolopar al començament del sègle XX, siá venguda uèi l'activitat economica dominanta dins una granda partida del territòri alpenc[5]. Las belesas naturalas remarcablas dels Alps son d'efeit la destinacion d'un flús toristic considerable : cada an 120 milions de visitors s'i rendon [6].

Los Alps son tanben lo territòri de predileccion pels espòrts d'ivèrn en Euròpa, per pròva detz edicions dels Jòcs Olimpics d'ivèrn, de las vint-e tres jogadas en total, se tenguèron dins los Alps soïsses, franceses, italians, austriacs e alemands [7].

Geografia[modificar | modificar la font]

L'ensemble del sistèma montanhós s'estend sus aperaquí 1 300 km, formant un arc entre lo nòrd d'Itàlia, lo sud-èst de França, lo sud de Soïssa, Liechtenstein, lo sud d'Alemanha, Àustria e l'oèst de Slovènia, qu'atenh amb sas ramificacions extrèmas l'oèst de Ongria. Entre Verona e Munic, los Alps atenhon sa largor maximala (aperaquí 250 km), mentre que dins la part sud-oèst, atenhon lo minimum (la cadena entre Saluças e Grenòble mesura aperaquí 120 km de larg)[8]. L'arc alpenc italian a 3 grandas arcas concavas près de Coni, Varèse e Udine e una part convèxe près de Verona. Los Alps del Nòrd son pus linears, amb un sol arc près de Genèva.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Lo pargue en question es lo Pargue Nacional Soís. Aree protette.
  2. Ferlaino, Rota La montagna italiana. Confini, identità e politiche, edizioni FrancoAngeli, 2013, p. 38. ISBN 9788820440800
  3. * Alex Cittadella, Breve storia delle Alpi tra clima e meteorologia, FrancoAngeli, 2019, p. 21 - ISBN 9788891781956;
    • Luigi Zanzi, Civiltà alpina, in: Luigi Luca Cavalli - Sforza, Civiltà alpina ed evoluzione umana, Jaca Book, 2012 - ISBN 9788816411746.
  4. Edoardo Martinengo, Le Alpi per l'Europa, Editoriale Jaca Book, 1988 - ISBN 9788816950498.
  5. Francesco Giordana, La comunicazione del turismo tra immagine, immaginario e immaginazione, Franco Angeli, 2004, p. 64 - ISBN 9788846453730.
    • Luca Savoja, La costruzione sociale del turismo, G. Giappichelli, 2005 - ISBN 9788834853672.
  6. F. Bartalletti, Prospettive turistiche nelle Alpi, in Politiche per lo sviluppo sostenibile della montagna (curatore Antonio Massarutto), edizioni FrancoAngeli, 2013, p. 108. ISBN 9788846494405
  7. Letteratura e sport: per una storia delle Olimpiadi..., edizioni Interlinea, 2006, p. 52. ISBN 9788882125608
  8. « Alpi »