Mar Mediterranèa
La Mar Mediterranèa es una mar interiora situada entre Euròpa al nòrd, Africa al sud, e Asia a l'èst. S'espandís a quicòm prèp sus 2 500 000 km² per una prigondor mejana de 1370 m. L'estrech de Gibartar, amb solament 14 km de largor, la religa a l'ocean Atlantic, e lo Canal de Suèz, artificialament, a la mar Roja ; aquò fa qu'a de marèas fòrça discretas.
La mar Mediterranèa es considerada coma lo brèç de la civilizacion occidentala. Dins l'Antiquitat, foguèt una zona privilegiada de contactes culturals, d'escambis comercials e d'afrontaments politics. Sus las seunas ribas an florit, se son espandidas e an desaparegut d'importantas civilizacions: romans, egipcians, fenicians, ititas, grècs, cartagineses, macedonians, berbèrs, genoveses, venecians ...
Qualques regions particularas de la Mediterranèa pòrtan elas tanben tradicionalament lo nom de mar :
- mar Egèa
- mar Ioniana
- mar Adriatica
- mar Tirrèna
- mar Ligura
- mar de Marmara (ancianament Propontida)
Etimologia[modificar | modificar la font]
Le nom Mediterranèa ven dau latin mediterraneus que significa "au mitan dei tèrras, valent a dire dei tèrras dau mond conoissut per lei romans.
La mar Mediterranèa es, ò es estada, conoissuda sota de nombroseis apelacions de-lòng de l'istòria :
- « Grand-verd » (Wȝḏ-wr), Es ansin que leis ancians egipcians l'anomavan ;
- Se disiá frequentament Mare nostrum (« Mar Nòstra ») ò, de còps que l'a, Mare internum (« mar interiora») dins l'Empèri Roman ;
- dins l’Ancian Testament, sus la costiera occidentala de la « Tèrra santa », se disiá la « mar Hinder », de còps traducha per la « mar dau Ponent» (Dt. 9,24 ; Joel, 2,20), ò coma la « mar des Filisteus » (Ex. 23,31), qu'aquesto pòble ocupava una part bèla de la pantiera litorala pròchi de Palestina.
La part màtger dei lengas dei pòbles que vivon a l'entorn de la mar Mediterranèa a una apelacion qu'es pròpia a sa cultura, soventei-fes una traduccion de la "mar dau mitan" ò de la "mar blanca" :
| Lenga | Vocabla |
|---|---|
| Albanés | Deti Mesdhe |
| Arabi | Al-Baħr Al-Abyad Al-Muttawasit (البحر الأبيض المتوسط, « la mar blanca dau mitan ») |
| Armenian | Միջերկրական ծով (Mitchergragan dzov - Midjerkrakan tsov) (Mar entre tèrras) |
| Berbèr | Ilel Agrakal (« la Mar d'entre tèrras », Ilel-Agr-Akkal) |
| Bulgar | Средиземно Море |
| Catalan | Mar Mediterrània |
| Còrs | Mare Terraniu |
| Croat | Sredozemno more |
| Espanhòl | Mar Mediterráneo |
| Francés | Mer Méditerranée |
| Grèc | Mesogeios Thalassa (Μεσόγειος Θάλασσα), e, aperavans, Asori Thalassa (Ἀσώρι Θάλασσα) |
| ebrèu | ha-Yam ha-Tikhon (הים התיכון) « la mar dau mitan », adaptacion literala de l’alamand de Mittelmeer |
| Italian | Mar(e) Mediterraneo |
| Latin | Mare Mediterraneum, ò Mare Nostrum |
| Macedonian | Средоземно Море |
| Maltés | Baħar Mediterran |
| Occitan | mar Mediterranèa, mar Mediterrànea (Niçard), Mar Nòstra, Miegterrana (cultisme) |
| Romanés | Marea Mediterană |
| Rus | Средиземное море (« mar dau mitan dei tèrras») |
| Sèrb | Sredozemno more (Средоземно море) (« mar dau mitan dei tèrras») |
| Slovèna | Sredozemsko morje (« mar dau mitan dei tèrras») |
| Turc | Akdeniz (« la mar blanca » ò « mar dau Miegjorn». Aperavans, leis Turcs designavan lei ponchs cardinaus amb de colors : negre per ubac, roge per ponent, verd ò jaune per levant e blanc per miegjorn.) |