Clima

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Lo clima o climat es l'ensems dei fenomèns meteorologics (temperatura, vents, precipitacions...) que caracterizan l'estat mejan de l'atmosfèra dins un luòc donat. Son estudi es una sciéncia, dicha climatologia, qu'es basada sus l'analisi de paramètres empirics (vegetacion...) e d'estatisticas (donadas meteorologicas...).

Paramètres principaus a l'origina dau clima[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Sistèma climatic.

Lei sistèmas climatics e sei caracteristicas son lo resultat de l'ensems deis interaccions entre l'atmosfèra (vents, altitud...), l'aiga de superficia (preséncia d'estendudas d'aiga, de corrents marins...), la criosfèra (banquisas, glaciers, nèu...), la litosfèra, la biosfèra e lo raionament solar. Segon leis endrechs, aquelei paramètres an una influéncia diferenta mai totei son totjorn liats entre elei. Ansin, per exemple, un cambiament de vegetacion pòu modificar l'absorpcion dau raionament solar per lei ròcas de superficia e cambiar localament lo clima.

Lo raionament solar[modificar | modificar la font]

Lo raionament solar representa la quantitat d'energia solara recebuda. Es probable lo paramètre climatic pus important car a una influéncia sus totei lei paramètres majors. Premier, es liat a la temperatura car lei regions ben expausadas an generalament un clima pus caud que lei regions equivalentas que recebon mens de lutz. Aquò explica la preséncia preferenciala de regions de clima caud a l'entorn de l'eqüator e de sistèmas climatics glaciaus en Antartida e en Artic[1].

Pasmens, aqueu liame entre lo raionament solar e la temperatura a d'implicacions pus importantas car agís sus la circulacion dei massas d'aiga e d'aire. D'efiech, l'aiga, l'aire ò lei ròcas de superficia absorbisson una partida dei rais solars. Òr, son desplaçament es en partida determinat per sa temperatura. L'ensorelhament a donc una influéncia indirècta considerabla car lei circulacions oceanicas e atmosfericas son de paramètres preponderants dei sistèmas climatics.

Article detalhat : Albedo.

Localament, l'efiech dau raionament solar pòu èsser modificat per la natura de la superficia terrèstre. Es fòrça important dins lei regions sornas ont la quantitat d'energia solara absorbida es maximala (oceans, sòu sorn, vegetacion sorna...). En revènge, demenís rapidament se lo sòu es clar, especialament dins lei zònas polaras ont la nèu e lo glaç rebaton la màger part dei rais. D'ivèrn, per exemple, aqueu fenomèn explica la preséncia mens importanta de nèu sus lei rotas (sovent de color sorna).

La circulacion oceanica[modificar | modificar la font]

La circulacion oceanica es un paramètre major de la formacion dau clima d'una region car lei corrents marins pòrtan d'aiga cauda vèrs lei pòls e d'aiga freja vèrs lei regions tropicalas. Lòng d'aqueu camin, pòdon cambiar aquela calor ò aqueu freg ambé l'atmosfèra. Puei, lei vents desplaçan lei massas d'aire ansin influenciadas. Un corrent maritim es donc capable de modificar lo clima sus una zòna estenduda. Per exemple, lòng de la còsta de Namibia, lo corrent freg de Benguela favoriza lo mantenement d'un clima desertic dins lei tèrras e la formacion de nèblas litoralas.

La circulacion atmosferica[modificar | modificar la font]

La circulacion atmosferica es un paramètre climatic important car lei vents son susceptibles de portar de massas d'aire umid ò eissuch sus de distàncias lòngas (e donc d'entraïnar ò non de precipitacions) e de demenir la temeperatura per sòu. Dins certanei cas, es responsabla de fenomèns extrèms coma lei ciclòns tropicaus.

Se, localament, pòu semblar caotica ambé de vents cambiadís e irregulars, lo patron de basa dau desplaçament dei massas d'aire es relativament estable. Despend de l'equilibri entre la pression atmosferica e la fòrça de Coriolis liada a la rotacion de la Tèrra. Tres zònas principalas resultan d'aquela interaccion :

  • entre l'eqüator e lo 30en parallèl, se tròba la zòna de Hadley. Es dominada per de vents regulars, dichs alisis, que bofan dau nòrd-èst dins l'emisfèri nòrd e dau sud-èst dins l'emisfèri sud.
  • entre lei latituds 30° e 60°, lei sistèmas pus frequents son de depressions transitòrias bolegant segon una circulacion d'oèst. Aqueu sector es dich cellula de Ferrel.
  • en delà de 60°, s'establís la circulacion polara qu'es caracterizada per una circulacion de superficia generalament d'èst.

Lei limits d'aquelei zònas son marcats per de corrents atmosferics poderós que son dichs jet streams. Situats entre 7 e 16 km d'altitud, lei vents pòdon i agantar una velocitat superiora a 300 km/h.

L'altitud[modificar | modificar la font]

L'altitud es un paramètre que pòu influenciar lo clima de divèrsei biais. Premier, demenís la temperatura, çò que favoriza la formacion de nèu e son mantenement per sòu. Dins leis endrechs pus auts, aquela preséncia pòu venir permanenta e entraïnar l'aparicion de glaciers.

D'autra part, l'altitud es susceptibla d'aumentar ò de demenir la quantitat de precipitacions recebudas per sei pendís e, de còps, per lei zònas vesinas. Lo mecanisme a l'origina d'aqueu fenomèn es simple. Una massa d'aire umid, que se desplaça generalament en causa dau vent, arriba sus un relèu. L'aumentacion d'altitud la refreja entraïnant la formacion de pluejas ò de nèu sus lo pendís expausat. Puei, lo corrent d'aire, vengut eissuch, contunia son camin de l'autre còsta. Pasmens, es desenant un vector de secaressa car a perdut tota son umiditat.

La continentalitat[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Continent.

Au nivèu climatic, la continentalitat a d'efiechs sus la temperatura e sus la quantitat de precipitacions. Dins lei dos cas, aquò s'explica per l'alunchament deis oceans que son la premiera fònt d'umiditat e que tènon un ròtle de regulator termic. En consequéncia, lei regions continentalas coneisson generalament d'amplituds termicas fòrça importantas (66°C en Siberia Centrala) e una demenicion significativa dei precipitacions.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Divèrsei classificacions climaticas, desvolopadas dempuei l'Antiquitat, existisson. Son basadas sus l'estudi estatistic dei paramètres mesurables dau clima coma l'umiditat, la velocitat dei vents, l'insolacion, la temperatura. La pus coneguda es aquela de Köppen.

Classificacion de Köppen[modificar | modificar la font]

Clima terrèstre segon la classificacion de Köppen.

La classificacion de Köppen es basat sus la vegetacion caracteristica, sus lei precipitacions, sus la temperatura mejana e sus lei varacions termicas[2]. Prepausada per lo premier còp en 1900 per Wladimir Peter Köppen, foguèt modificada en 1961 per Rudolf Geiger. Dicha classificacion de Köppen-Geiger, aquela version es venguda la referéncia principala per depintar lei climas terrèstres[3].

Tèn tres nivèus per descriure lei climas diferents en foncion de la temperatura mejana, de la pluviositat e dei variacions de temperatura. Ansin, per la temperatura mejana, existís cinc categorias principalas :

  • A per lei climas tropicaus. Son caracterizats per una temperatura mejana egala a 18 °C cada mes, per una abséncia d'ivèrn e per de precipitacions fòrça importantas e superioras a l'evaporacion naturala.
  • B per lei climas secs. Son caracterizats per l'abséncia de corrents d'aiga permanents e per una evaporacion naturala pus importanta que lei precipitacions.
  • C per lei climas subtropicaus. Son caracterizats per una temperatura situada entre -3 °C e 18 °C per lei tres mes pus fregs, una temperatura mejana superiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben marcats.
  • D per lei climas temperats. Son caracterizats per una temperatura mejana pus bassa que -3 °C que lo mes pus freg, una temperatura pus auta que 10 °C per lo mes pus caud e d'ivèrns e d'estius ben definits.
  • E per lei climas polars. Son caracterizats per una temperatura mejana inferiora a 10 °C per lo mes pus caud e d'estius quasi absents.

La pluviositat es devesida entre nòu nivèus :

  • S per lei climas d'estèpas ambé de precipitacions entre 380 e 760 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • W per lei climas desertics ambé de precipitacions inferioras a 250 mm. S'aplica unicament ai climas dau tipe B.
  • f per lei climas umids ambé de precipitacions cada mes sensa sason seca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • w per lei climas amb una sason seca ivernenca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • s per lei climas amb una sason seca estivenca. S'aplica ai climas dei tipes A, C e D.
  • m per lei climas de monson ambé de precipitacions annualas pus importantas que 1 500 mm e superioras a 60 mm per lo mes pus sec. S'aplica unicament ai climas dau tipe A.
  • T per lei climas amb una temperatura mejana entre 0 °C e 10 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • F per lei climas amb una temperatura mejana inferiora a 0 °C per lo mes pus caud. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.
  • M per lei climas ambé de precipitacions importantas e una temperatura mejana dau mes pus freg superiora a -10 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe E.

Enfin, sièis nivèus depintan lei variacions de temperatura :

  • a per lei climas amb un estiu caud, es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es superiora a 22 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • b per lei climas amb un estiu temperat. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus caud es inferiora a 22 °C mai que quatre mes an de mejanas superioras a 10 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • c per lei climas amb un estiu cort e freg. Es similara au tipe b aqueu clima tèn mens de quatre mes amb una temperatura superiora a 10 °C e lo mes pus freg amb una mejana pus auta que -38 °C. S'aplica ai climas dei tipes C e D.
  • d per lei climas amb un ivèrn fòrça freg. Es a dire que la temperatura mejana dau mes pus freg es pus bassa que -38 °C. S'aplica unicament ai climas dau tipe D.
  • h per lei climas secs e cauds amb una temperatura mejana annuala pus auta que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.
  • k per lei climas secs e fregs amb una temperatura mejana annuala pus bassa que 18 °C. S'aplica ai climas dau tipe D.

Classificacion de Thornthwaite[modificar | modificar la font]

La classificacion de Thornthwaite es principalament basada sus de paramètres liats au desvolopament de la vegetacion coma l'evapotranspiracion e l'indici d'ariditat. Lei climas i son classats segon sièis categorias principalas que gropan lei climas arids, semiarids, subarids, subumids, umids e iperumids. Per lei completar, son definits un indici d'eficacitat dei precipitacions e un paramètre termic. Lo premier es utilizat per estudiar la vegetacion, leis animaus vivent dins una region e lei transformacions climaticas. Lo segond permet de definir tres regims de temperatura que son :

  • lei regims microtermaus ambé de temperaturas feblas, generalament entre 0 e 14 °C, un estiu cort e una evaporacion potenciala entre 140 e 430 mm.
  • lei regims mesotermaus que tènon de temperaturas frejas persistentas e una evaporacion potenciala entre 570 e 1 140 mm.
  • lei regims megatermaus onte lei temperaturas son autas e lei precipitacions fòrça importantas amb una evaporacion potenciala superiora a 1 140 mm.

Classificacion dei massas d'aire de Bergeron[modificar | modificar la font]

La màger part dei classificacions modèrnas considèran lei movements dei massas d'aire coma un paramètre. La classificacion de Bergeron es la mai utilizada per la meteorologia. Dins aqueu modèl, s'utiliza tres letras per descriure una massa d'aire :

  • la premiera designa l'umiditat : "c" per lei massas continentalas e "m" per lei massas marinas.
  • la segonda permet de definir la region d'origina de la massa : "T" per una zona tropicala, "P" per lei regions polaras, A per l'Arctic o l'Antarctic, M per la mosson, E per l'eqüator e S per una massa d'aire sec formada per una baissa significativa dau movement de l'atmosfèra.
  • la tresena, "w" o "k", designa l'estabilitat de la massa d'aire.

Aqueu sistèma permet de definir plsuors climas diferents que son lo clima polar sec, lo clima temperat sec, lo clima tropicau sec, lo clima tropicau umid e lo clima temperat umid.

Classas diferentas de climas[modificar | modificar la font]

Climas tropicaus[modificar | modificar la font]

Clima eqüatoriau[modificar | modificar la font]

Lo clima eqüatoriau es un clima caud e fòrça umid de la zòna intertropicala. Es generalament associat amb una vegetacion luxurianta (seuva pluviala). Es caracterizat per una temperatura mejana de 28°C, de vents rars e de pressions bassas quasi permanentas. Lo temps es donc relativament constant amb una sason unica qu'es cauda e umida. Lei pluejas son quasi jornadieras e relativament violentas car son generadas per de chavanas. Lo cumul anuau de precipitacions mejan es de 1 780 mm mai pòu passar 12 000 mm.

Clima tropicau de monson[modificar | modificar la font]

Lo clima tropicau de monson (ò clima tropicau umid) presenta una sason eissucha e una sason umida. La segonda es marcada per de pluejas fòrça importantas entraïnadas per de vents maritims que pòrtan d'importantei quantitats d'umiditat que precipitan en massa au dessüs dau continent. Pasmens, au contrari dau clima tropicau de savana, la sason eissucha es rarament totalament seca. Au mens 4% dei precipitacions anualas an luòc durant aqueu periòde. La temperatura mejana demòra superiora a 18°C tota l'annada. La vegetacion associada a aquel clima es sovent luxurianta e es formada de seuva pluviala ò de seuvas tropicalas sasonieras (ò seuvas de monson).

Clima tropicau de savana[modificar | modificar la font]

Lo clima tropicau de savana es un clima tropicau marcat per una alternància clara entre la sason eissucha e la sason umida. Lei precipitacions son ansin concentradas durant un periòde de quauquei mes onte lei nivèus de pluejas pòdon agantar de valors fòrça importantas, especialament dins lei regions tocadas per lei vents de monson. La temperatura mejana demòra au dessüs de 18°C tota l'annada. Segon la quantitat d'aiga recebuda, lo biòma principau es la seuva tropicala sasoniera ò la savana.

Climas desertics[modificar | modificar la font]

Clima desertic caud[modificar | modificar la font]

Lo clima desertic caud s'observa principalament dins la zòna subtropicala dins d'endrechs onte de pressions autas son entretengudas per la preséncia quasi permanenta d'anticiclòns. Lei precipitacions i son donc fòrça feblas ambé mens de 250 mm anuaus. E mai, certanei territòris coneisson una ariditat extrèma e de cumuls de plueja inferiors a 10 mm. Dins aquelei condicions, lo raionament solar es maximom e l'ivèrn dura gaire. L'estiu es en revènge lòng e torrid. La temperatura passa generalament 40°C dins lo corrent de la sason cauda (e pòu passar 50°C) e demòra totjorn superiora a 10°C pendent lo mes pus freg.

Un tau mitan es pauc favorable au desvolopament de la vida. La vegetacion i es donc quasi inexistenta. Lo biòma pus caracteristic dei regions de clima desertic caud es donc lo desèrt.

Clima desertic freg[modificar | modificar la font]

Lo clima desertic freg es rar en fòra dei desèrts d'Asia Centrala. D'efiech, lei desèrts fregs se tròban generalament dins de regions d'altitud ò dins de regions temperadas onte lei precipitacions son fòrça demenidas per la preséncia d'una cadena de montanhas. Lo prototip d'aqueu biòma es lo desèrt de Gòbi.

Lo clima desertic freg es sovent pus eissuch que sa varianta cauda en causa deis efiechs de l'altitud sus l'umiditat de l'aire. Leis estius i son cauds mai l'ivèrn es ben marcat ambé de temperaturas negativas. Lo sòu pòu donc èsser cubèrt per un jaç de nèu durant tota la sason freja.

Clima desertic doç[modificar | modificar la font]

Lo clima desertic doç es un clima rar[4]. Regarda principalement de regions deserticas temperadas situadas a proximitat d'un ocean. La massa d'aiga i a un ròtle regulator e la temperatura demòra moderada durant tota l'annada ambé, de còps, de temperaturas ivernencas negativas. Enfin, a respèct dei desèrts cauds ò fregs, lei nèblas i son frequentas.

Climas semiarids[modificar | modificar la font]

Clima semiarid caud[modificar | modificar la font]

Lo clima semiarid caud s'observa generalament entre lei 20en e 30en parallèls entre lei regions onte lo clima es de tipe tropicau de savana ò subtropicau umid e lei desèrts cauds. Se tròban principalament en Africa, en Asia e en Austràlia. Dins aqueleis endrechs, leis estius son cauds, de còps fòrça cauds, e leis ivèrns son cauds ò doç. Lei precipitacions, entre 200 e 700 mm, son generalament concentradas durant un periòde umid de quauquei mes. Lo rèsta de l'annada es marcat per l'ariditat. Lo biòma caracteristic dau clima semiarid caud es la brossa (Outback, bush...).

Es una savana rasa dau tipe .

Clima semiarid freg[modificar | modificar la font]

Lo clima semiarid freg se tròba principalament a l'entorn dei regions de clima mediterranèu, dei zònas de clima continentau umid e dei desèrts fregs. Es sovent marcat per la continentalitat que limita lei precipitacions. Lei caracteristicas dei sasons evolucionan segon la latitud. Quand aumenta, leis estius vènon pus umids e leis ivèrns pus secs. Dins lei regions d'ivèrns umids, la nèu es la principala fònt de precipitacions. Lo biòma caracteristic d'aqueu clima es l'estèpa.

Climas temperats[modificar | modificar la font]

Climas subtropicaus umids[modificar | modificar la font]

Lei regions de clima subtropicau umid son principalament situadas sus una fàcia sud, ò expausada a de vents venent d'aquela direccion, d'un blòt continentau important coma lo sud de China, lo quart sud-èst dau territòri estatsunidenc, Bengala, lo nòrd-oèst d'Argentina, lo sud de Brasil e lo nórd de l'Africa Australa. An d'estius cauds e umids e d'ivèrns doç amb una temperatura mejana positiva tota l'annada e un maximom superior a 22°C. Lei precipitacions son regularas mai pòdon presentar un pic estivenc, especialament dins lei regions influenciadas per la monson.

La vegetacion associada a aquelei climas es variada. Dins leis endrechs, domina generalament la seuva temperada coma en China, en Japon e dins certanei regions estatsunidencas. Dins lei zònas pus caudas e pus umidas, son susceptiblas de se desvolopar de seuvas tropicalas (onte lo bambó es frequent en Asia) e de mangròvas. Enfin, en Argentina e en Tèxas, se tròban de plans de tipe pampa.

Climas oceanics[modificar | modificar la font]

Lei climas oceanics (ò climas maritims) s'observan principalament en Euròpa Occidentala, lòng dau litorau sud-èst d'Austràlia e en Nòva Zelanda. Pasmens, d'illòts exisitisson lòng d'Imalaia, deis Andes e dau Grand Rift African. Son definits per una amplitud termica febla amb una temperatura mejana situada entre 0°C e 22°C durant tota l'annada. Lei precipitacions son pereu regularas ambé mai de 40 mm cada mes. Son entraïnadas per l'intrada de vents oceanics umids dins lei tèrras. Dins certanei regions, pòdon èsser influenciadas per lei fenomèns de monson.

La seuva temperada es lo biòma principau associat amb aquelei climas. Pasmens, lòng dau litorau, especialament dins leis endrechs somés a de vents importants, pòu èsser remplaçada per la landa.

Climas mediterranèus[modificar | modificar la font]

Lei climas mediterranèus son subretot presents a l'entorn de la Mar Mediterranèa. Pasmens, existís quauquei regions amb un clima similar en Califòrnia, en Anatolia, en Chile, en Sud-Africa e en Austràlia. Son caracterizats per d'estius cauds e eissuchs e per d'ivèrns doç e umids. Un destriament existís entre lo clima mediterranèu d'estiu caud, onte la temperatura mejana dau mes pus caud passa 22°C, e aqueu d'estiu doç onte la temperatura mejana maximala demòra inferiora a 22°C. Dins certanei versions revisadas de la classificacion de Köppen, existís pereu lo clima mediterranèu d'estiu freg que se tròba dins de pichonei zònas d'altitud auta en Califòrnia e en Chile.

Lei precipitacions anualas mejanas son compresas entre 300 e 1 000 mm amb un periòde de secaressa de tres a sièis mes. Lei periòdes eissuchs pus lòng s'observan principalament au sud de la Mar Mediterranèa onte lei pluejas son egalament mens importantas. Lo biòma caracteristic dau clima mediterranèu es lo maquís qu'es de còps remplaçat per la garriga.

Climas continentaus[modificar | modificar la font]

Climas continentaus umids[modificar | modificar la font]

Lei climas continentaus umids son presents ai latituds mejanas, principalament dins la mitat nòrd deis Estats Units d'America, dins la mitat sud de Canadà, en China Septentrionala e dins una larga zòna que va de l'Euròpa Centrala a la Siberia Centrala. D'illòts isolats se tròban tanben en Anatolia, en Asia Centrala e en China Centrala. La temperatura mejana i es negativa durant lo mes pus freg e superiora a 10°C pendent au mens quatre mes. Lei precipitacions i son regularas e i a ges de sason eissucha.

La vegetacion associada amb aquelei climas es la seuva temperada. Dins aquò, presenta de variacions importantas segon lei regions car la temperatura e lo nivèu de precipitacions pòdon èsser fòrça diferents segon lei tipes de climas continentaus umids. D'efiech, segon la classificacion de Köppen, se pòdon destriar de climas d'estiu caud (amb un mes superior a 22°C de temperatura mejana), d'ivèrn freg (mens de -3°C durant tres a cinc mes) ò marcats per l'influéncia de la Mar Mediterranèa (ò d'una estenduda d'aiga similara) ò de la monson.

Climas subartics[modificar | modificar la font]

Lei climas subartics son un ensems de climas intermediaris entre lo clima temperat e lo clima polar. Dins totei lei classificacions, n'i a plusors que sa definicion despend generalament de l'intensitat de l'ivèrn. Pasmens, totei presentan un estiu cort e freg, ambé de temperaturas mejanas entre 10°C e 22°C dins la classificacion de Köppen, e d'ivèrns fregs ambé de temperaturas mejanas negativas. L'amplitud termic anuala i es sovent fòrça importanta (fins a 105°C enregistrat en 1892 a Verkhoiansk) e lei temperaturas ivernencas pòdon passar en dessota dei -40°C.

Lei precipitacions son fòrça variablas en foncion de l'influéncia de l'ocean ò dei monsons. Certaneis endrechs, coma Verkhoiansk, son fòrça eissuchs ambé mens de 200 mm anuaus. D'autrei, coma Tromsø en Norvègia, son ben umids ambé mai de 1 000 mm. Lo biòma tipic dei regions subarticas es la taiga que cuerb la màger part de la Siberia Septentrionala e dei partidas nòrd dau continent american.

Climas polars[modificar | modificar la font]

Clima de tondra[modificar | modificar la font]

Lei climas de tondra fòrman un ensems de climas que s'observan a l'entorn dei regions polaras (nòrd dei continents american, europèu e asiatic, litorau antartic). En despiech d'una relativa diversitat, son totei gropats au sen d'una meteis appelacion dins la màger part dei classificacions. Son caracterizats per un ivèrn lòng ambé de temperaturas mejanas negativas e un estiu cort amb una temperatura mejana que passa pas 10°C. Lei precipitacions son fòrça variablas segon lo nivèu d'influéncia deis intradas oceanicas. Son sovent inferioras a 250 mm mai pòdon agantar de valors pus autas coma 727 mm dins leis Illas Kerguelen. Lo regime de vents es sovent violent ambé de blizards frequents.

La fauna e la flòra son ben adaptadas a aquelei condicions. La biomassa es subretot concentrada dins lei racinas, çò que permet ai plantas de subreviure au lòng periòde ivernenc. De mai, es generalament rasa per demenir son expausicion ai vents e au freg.

Inlandsis[modificar | modificar la font]

Lo clima d'inlandsis (ò de calòta polara) se tròba dins leis endrechs pus fregs dau glòbe, es a dire dins lei regions polaras e a la cima dei montanhas pus autas. Es un clima eissuch caracterizat per una temperatura mejana totjorn inferiora a 0°C. Pòu agantar de valors pròchas de -90°C a la cima de la calòta polara d'Antartida. Lo sòu es donc sistematicament cubèrt d'un jaç de nèu ò de glaç que pòu mesurar plusors quilomètres d'espessor (4 km en Antartida Orientala). En aquelei condicions, la vegetacion es fòrça rara e limitada a d'espècias capablas de resistir a de condicions extrèmas (liquèns...). Lei precipitacions son tanben fòrça raras e lei regions polaras son lei luòcs pus eissuchs de la planeta.

Clima montanhard[modificar | modificar la font]

Lo clima montanhard es un clima particular qu'es pròpri ai regions de montanhas. Fòrça influenciat per l'altitud, a de cicles termics e pluviometrics similars a aquelei dei territòris vesins. Pasmens, lei temperaturas mejanas i son pus feblas e lei precipitacions son pus importantas. D'un biais generau, lo clima montanhard es sovent caracterizat per d'estius fregs e umids e d'ivèrns fregs. En causa d'aquela demenicion de temperatura, la vegetacion subís de transformacions rapidas e evoluciona pauc a pauc vèrs de biòmas adaptats ai condicions frejas.

Variacions localas dau clima[modificar | modificar la font]

Climas regionaus[modificar | modificar la font]

La nocion de clima regionau, ò mesoclima, s'aplica a de regions d'una superficia de plusors miliers de quilomètres carrats somesas a l'influéncia de fenomèns meteorologics particulars (vents, secaressa ò umiditat renfòrçada...). Aquò entraïna de modificacions dau clima que desvolopa de trachs pròpris. Per exemple, en causa d'interaccions particularas entre lei massas d'aire oceanic e lo relèu dei Vosges, lo clima d'Alsàcia es pus eissuch qu'aqueu dei regions vesinas.

Climas locaus[modificar | modificar la font]

La nocion de clima s'aplica a de region d'un desenau de quilomètres carrats. Consistís en una modificacion generau entraïnada per la preséncia d'un element geografic important (montanhas, estenduda d'aiga...) qu'es capabla d'influenciar lo vent, l'umiditat e la temperatura. Per exemple, dins lei vaus aupencas, lo clima pòu aisament variar en foncion de l'orientacion dei pendís a respèct dau Soleu. Per exemple, en Auvèrnhe, es lo cas de Limanha onte de cadenas de montanhas blocan en partida leis intradas de nívols. Ansin, en plaça d'un clima oceanic relativament umid, aqueu parçan a un clima quasi mediterranèu ambé 530 mm de precipitacions.

Microclimas[modificar | modificar la font]

La nocion de microclima pertoca de zònas pauc estendudas, generalament de quauquei centenaus de mètres carrats. Son generalament liats a la preséncia d'un element locau particular dins la topografia ò dins la vegetacion. Per exemple, es lo cas de la preséncia de pèiras capablas de restituir de nuech la calor acumulada durant la jornada, çò que permet d'aumentar lei temperaturas minimalas. Son influéncia pòu de còps modificar d'un biais fòrça important lo clima supausat s'aplicar dins la zòna.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. De segur, dins lei regions eqüatorialas, existís localament d'excepcions onte lo clima pòu èsser freg (cimas de montanha...).
  2. McKnight, Tom L; Hess, Darrel (2000). "Climate Zones and Types: The Köppen System". Physical Geography: A Landscape Appreciation. Upper Saddle River, NJ: Prentice Hall. pp. 200–1. ISBN 0-13-020263-0.
  3. Berger, Wolfgang H. (2002). "The Earth's Climate System". University of California, San Diego. [1]
  4. Aparéis pas dins totei lei classificacions.