1000F.png

Nívol

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fairytale waring.png Aqueste article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reestructuracion importanta.
  • Son estat actual es provisòri, e se deu prene amb prudéncia.
  • Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps. Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.


Ròtle dei nívols dins lo foncionament atmosferic[modificar | modificar la font]

En despiech de formas, de colors e de caracteristas variadas e cambiantas, lei nívols jogan un ròtle actiu dins lo cicle de l'aiga e dins lei mecanismes de regularacion termica de l'atmosfèra. D'efèct, coma son principalament format de vapor d'aiga, permèton l'umidificacion de la troposfèra e la redistribucion de l'aiga vèrs la superficia gràcias ai precipitacions. Vapor d'aiga e precipitacions an tanben un ròtle major dins lo bilanç radiatiu de la planeta e dins lei mecanismes de transferiment de la calor entre l'eqüator e lei pòls. En particular, son un element important de la circulacion atmosferica generala e la densitat de nívols es donc pus importanta lòng de la zòna de convergéncia intertropicala e dei 50en parallèls que dins lei zònas anticiclonicas[1].

Formacion e composicion dei nívols[modificar | modificar la font]

La formacion dei nívols[modificar | modificar la font]

Lei nívols son la consequéncia de dos fenomèns que permèton la transformacion : l'evaporacion e la condensacion de la vapor d'aiga atmosferica. L'evaporacion deis aigas continentalas e oceanicas permet lo passatge de l'aiga dins l'atmosfèra sota la forma de vapor. Leis oceans son lo provesidor principau de vapor d'aiga, especialament dins lei regions latituds mejanas. Puei, quand la concentracion de vapor aganta un nivèu sufisent, la condensacion entraïna l'aparicion de gotetas finas d'aiga ò de glaç que van formar lei nívols.

La condensacion es sovent lo resultat de l'ascension d'una massa d'èr fins a una altitud onte la tension de vapor saturanta es pron bassa per entraïnar un procès de condensacion significatiu. Aquel efèct es favorizat per la demenicion de la pression atmosferica ambé l'altitud que causa una demenicion de temperatura d'aparicion dei gotetas d'aiga ò de cristaus de glaç[2]. Quand l'ascension e la massa d'èr son pron importantas, aquò permet de passar lei 100% d'umiditat, çò qu'entraïna la condensacion d'una partida mai ò mens importanta de la vapor. Aqueu fenomèn libera de quantitats importantas d'energia e renfòrça la vigor dau nívol.

La condensacion pòu tanben èsser accelerada per la preséncia d'aerosòus que jogan lo ròtle de supòrt de condensacion (nuclèus de condensacion). Aquò permet la formacion de gotetas d'aiga ò de cristaus de glaç dins de condicions d'umiditat limitada ò de temperaturas tròp autas[3]. Dins de condicions normalas, aqueu fenomèn accelera la formacion dei nívols car es rapide e aisat.

La composicion dei nívols[modificar | modificar la font]

Lei nívols son compausats de gotetas d'aiga esfericas ò de cristaus de glaç exagonaus aguent un aspèct de plaquetas, d'estelas, de colonas, d'agulhas ò de dendritas. Lo diamètre dei gotetas passa rarament 30 a 40 µm. En revènge, la talha dei cristaus pòu de còps agantar quauquei millimètres. Lei talhas e lei densitats de particulas pòdon variar segon lo tipe de nívol. Lo volum d'aiga condensada pòu èsser considerable (fins a 800 000 t dins certanei cumulonimbus gigants).

Lei particulas formant lo nívol difusan la lutz dins cada direccion e donan a la formacion un aspèct opac. La color dei nívols es donc fòrça variabla en foncion de l'esclairatge. Son blancs ò gris dins lo corrent d'una jornada solelhada e gris blau se lo Soleu es escondut per un jaç nivolós espés. A l'auba e au calabrun, pòdon èsser jaunes, aranjats ò roges.

La classificacion dei nívols[modificar | modificar la font]

Lei nívols classics[modificar | modificar la font]

Lei nívols orografics[modificar | modificar la font]

Lei nívols artificiaus ò particulars[modificar | modificar la font]

Lei sistèmas nivolós[modificar | modificar la font]

Estudi e engenhariá dei nívols[modificar | modificar la font]

Lei mejans d'observacions[modificar | modificar la font]

La simulacion de l'evolucion dei nívols[modificar | modificar la font]

La modificacion dei nívols[modificar | modificar la font]

Lei nívols extraterrèstres[modificar | modificar la font]

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) Ya. Kirill, Lev S. Kondratyev, Vladimir F. Krapivin Ivlev e A. Varostos Costas, Atmospheric aerosol properties: formation, processes and impacts, Springer,‎ 2006, p. 403.
  2. Durant son ascension, la massa d'èr subís una mena de dilatacion adiabatica. Aquò entraïna una demenicion de temperatura e una aumentacion d'umiditat. Lei dos fenomèns se conjugan per facilitar la condensacion de la vapor d'aiga.
  3. Lei nuclèus de condensacion favorizan generalament la formacion de gotetas d'aiga car leis aerosòus a l'origina de glaç son fòrça rars. Ansin, dins lei nívols onte la concentracion d'aerosòus es importanta, es fòrça frequent d'observar de gotetas d'aiga susfonduda fins a -40°C.