Ariditat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

L’ariditat es un fenomèn climatic implicant una pluviometria flaca. Dins las regions dichas aridas, las precipitacions son inferioras a l'evapotranspiracion potenciala (notada ETP) donadas de 2009. L'ariditat essent una nocion espaciala, una region se pòt qualificar d'arida o non segon lo periòde. Es marcada sus près de 30 % de las tèrras continentalas[1] e espandida sus diferentas latituds. I a las zònas aridas zonalas degut a la preséncia de la partida davalanta de las cellulas d'Hadley e de desèrts non zonals deguts a de causas divèrsas. L’aridificacion es lo cambi de climat gradual o subte menant a una situacion d'ariditat.

Definicion[modificar | modificar la font]

Malgrat aquelas diferentas classificacions, i a 3 gras comuns per gaireben totes los indicis d’ariditat :

  • iperarid (10 a 15 mm par an, en mejana) ;
  • arid (50 a 150 mm dins la zòna tropicala, espandit de biais sasonièr en raissas) ;
  • semiarid (ritme sasonièr, fins a 500 mm de pluèja).

Espandiment[modificar | modificar la font]

mapa dels climas mondials

Los desèrts zonals se trapan lo long dels tropics:

Los desèrts non zonals an de fonts diferentas:

  • zòna d'ombra en aval de sèrras: desèrts americans del grand Bacin dels Estats Units, d'Argentina
  • a l'interior dels continents: desèrts d'Asia centrala
  • deguts als corrents fregs de las faciadas occidentalas de continent: desèrts chiloperuvian, Bassa Califòrnia, Namib, Río de Oro

Causas[modificar | modificar la font]

Las zonas aridas an coma caracteristica un deficit en precipitacions. L'ariditat es subretot causada per la crèsta subtropicala, essent una cencha d'anticiclòns subtropicals semipermanents (desèrts zonals e costièrs). Tanben pòt aver per causa la subsidéncia de l'aire enrè un obstacle del relèu favorizant l’efièch de foehn dins los cases dels desèrts d'abric, o encara a l’alunhament de la region al respècte de las còstas que limita l'umiditat venet dels oceans. Mai l'albedo (poder de rebat) es fòrt, mai lo poder absorbant es flac e los rais son rebatits cap a l'espaci. Dins lo cas d'un domèni arid, l'albedo es tròp elevat e la fòrça de l'energia solar es rebatuda, privant atal la vegetacion d'un possible desvelopament tot en servissent a caufar l'aire çò que favoriza l’evapotranspiracion cap a l’aridificacion.

Consequéncias[modificar | modificar la font]

Al nivèl del sol, l’ariditat dona una rarefaccion dels èsser vivents e una adaptacion d'aqueles e aquelas condicions xericas. Causa de mancas idrologicas: precipitacions flacas e irregularas, malhum idrografics pauc nombroses. Fin finala, i a un procès d’erosion pel vent e d'acumulacion accelerada dels sables acompanhat d'un apauriment dels sols.

Indicis[modificar | modificar la font]

Lo calcul d'un indici d'ariditat, coma la classificacion dels climas, es totjorn un subjècte de recerca en climatologia. Existís mai d'uns d'indicis e formulas, uns basats sus de critèris climatologics, d'autres biogeografics. Los mai coneguts son aqueles d'Emmanuel de Martonne (1926 à 1941), de Charles Warren Thornthwaite (1948), e de Banhols e Gaussen (1953 à 1957).

Indici de Gaussen[modificar | modificar la font]

Segon Gaussen, un periòde donat se dich arid, quand :

(P : precipitacions totalas en millimètres sul periòde donat, T : temperatura mejana en °C sul periòde donat)

Indici d'ariditat de De Martonne[modificar | modificar la font]

L’indici d'ariditat de De Martonne, notat I, aquel indici permet de determinar lo gra d'ariditat d'una region.

Per lo calcular, s'utiliza la formula ont P designa las precipitacions totalas per l'an e T la temperatura mejana per l'an; e, per un mes: ont p designa las precipitacions totalas pel mes e t la temperatura mejana pel mes.

Regions iperaridas
Desèrts totals
(Atacama (Chile)
Reg del Tanezroft (Sahara)
val de la Mòrt)
Regions aridas
Regions deserticas
Sahara
Los desèrts d'Arizòna e de Sonora
Dasht-e Kavir, Deseper (Iran)
Desèrt du Thar (Índia)
Desèrt de Tabernas (près d'Almería)
Regions semiaridas Saèl
Kalahari
Chaco (Argentina)
Nordeste (Brasil)
Regions miègumidas
Regions umidas

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Roger Coque, Géomorphologie, Paris, Armand Colin, 1977, 1998, ISBN 2200217390, p.231

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Nota : la secada es une nocion temporala e pontuala alara que l'ariditat es espaciala, zonala, e subretot durabla.

Fonts (fr)[modificar | modificar la font]