Banquisa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Banquisa dins lo golf de Finlàndia.
Oscillacion annadièra de l'estenduda de la banquisa (de color blanca)

La banquisa es un jaç de glaç flotant que se forma dins las regions oceanicas polaras. Ten una espessor aproximativa d'un mètre, quand se torna formar cada an, e de 4-5 mètres, quand es persistenta, coma se vei dins las region articas mai prèpa del pòl. Excepcionalament pòt arribar a una espessor de 20 m. Es fòrça sovent constituida per de blòcs de glaç fracturats que se son tornats soudar.

Formacion[modificar | modificar la font]

La causa principala de la formacion de la banquisa es la congelacion de la superfícia marina, mas i pòdon tanben contribuïr las precipitacions de nèu, que son totjorn escassa dins las regions polaras, somesas de manièra permanenta a l'influéncia de las nautas pressions a causa del vòrtex polar. L'aiga de la mar se gèla solament a sa superfícia, doncas la del fons arriba pas a se refrejar pro, a causa de l'enòrma calor especifica de l'aiga e sa resisténcia al cambiament de temperatura. Perque comence la solidificacion, cal que la temperatura davale fins a –1,8 °C, a causa de l'abaissament crioscopic, es a dire la diminucion del ponch de fusion/solidificacion qu'acompanha la salinitat. D'en primièr se forman de pichons cristals lenticulars d'aiga pura, que après s'amassan. A la fin la banquisa demòra formada d'un conglomerat de glaça amb preséncia de salmoira dins las fendasclas, ont i abitan algas e bacterias adaptadas especificament a aquel ambient ipersalin.

Las doas banquisas[modificar | modificar la font]

Existisson doas banquises sus Tèrra, una en Artic e l'autra en Antartida

  • La banquisa antartida desapareis en granda part pendent l'estiu austral e se tòrna formar l'ivèrn, atenh una estenduda equivalenta a la del continent. En setembre arriba a 18,8 milions de km², mentre qu'en març ocupa pas que 2,6 milions de km².
  • La banquisa artica es estat fins ara permanenta, malgrat que cada an se'n fondon las parts mai pròchas dels continents a l"entorn, epòca ont la circumnavegacion es possible dins l'ocean Artic. En març arriba a 15 milions de km² e en setembre ocupa pas que 6 milions e mièja.

Òm obsèrva amb preocupacion que dempuèi d'anandas la banquisa artica a tendéncia a pèrdre d'estenduda a cada cicle, causa que s'interpreta coma un efièch del cambiament climatic actual. Segon las darrièras estimacions se crei que d'aicí a qualques ans desapareisserà entièrament pendent la sason d'estiu.

Orsses blancs a l"entorn d'un un sosmarin nuclear

Ecologia[modificar | modificar la font]

I a fòrça organismes ligats a la banquisa. Los orsses blancs vagan sus la banquisa artica, e fòrça peisses, fòcas e crustacèus (krill) forman una cadena alimentària que comença amb las algas que creisson jol glaç, din un environament fòrça constant e enriquit en nutriments, mai que mai favorable per la vida marina.[1][2][3]

Climatologia[modificar | modificar la font]

Las consequéncias envronamentalas de l'evolucion de las banquisas se limitan pas als sieus efièches sus la vida marina. Afècta lo regim climatic global de doas manièras. Primièrament, lo jaç de glaç cobrís l'ocean, tot en agissent coma un isolant que restrenh lo flús de calor de la mar cap a l'atmosfèra: l'ocean e l'atmosfèra forman un sistèma coblat que regula la distribucion de calor al nivèl global. En segond luòc, lo glaç blanc de la banquisa, e mai que siá prim, es extrèmament reflector, causa que contribuis significativament a l'albedo planetari (la proporcion de radiacion solara que tòrna a l'espaci per reflexion), un dels paramètres qu'influisson mai l'evolucion del clima global. L'actuala diminucion sasonièra de l'albedo als pòls deurriá contribuir, doncas, al rescalfament global, en cas de retroaccion positiva simetrica que se produsís als periòdes climatics glaciaris, quand l'estenduda de las casquetas e de la banquisa accentuan justament lo refrejament.

I a de rasons de pensar qu'en un periòde de l'istòria de la planeta, fa unes 700 milions d'ans, lo climat foguèt tan frej qu'una espessa banquisa permanenta arribèt a cobrir l'ensems dels oceans, a l'excepcion benlèu de l'eqüator.

Galariá[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Arctic 57(1) Mar. 2004, pp. 1–14.
  2. Arctic 57(1) Mar. 2004, pp. 15–26.
  3. Arctic 59(3) Sept. 2006, pp. 261–75
  • Rothrock, D.A. and J. Zhang «Arctic Ocean Sea Ice Volume: What Explains Its Recent Depletion?». J. Geophys. Res., 110, C1, 2005, pàg. C01002. DOI: 10.1029/2004JC002282.
  • «How Does Arctic Sea Ice Form and Decay?». NOAA Arctic theme page. [Consulta: en 25 abril 2005].
  • «NSIDC Sea ice». All About Sea Ice. [Consulta: en 6 octòbre 2005].
  • Konstantin Y. Vinnikov, Donald J. Cavalieri, and Claire L. Parkinson, V33, L05704, doi:10.1029/2005GL025282, 2006 «PDF».

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]