Banquisa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Fusion de la banquisa
Oscil·lació Annal de l'estenduda de la banquisa (en color blanca)

La banquisa es un jaç de glaç flotant que se forma a las regions oceanicas polaras. Ten una espessor aproximativa d'un mètre, quand se torna formar cada an, e de 4-5 mètres, quand es persistenta, coma se vei a la region artica mai prèpa del pòl. Excepcionalament pòt arribar a una espessor de 20 m. Es fòrça sovent constituida per de blòcs de glaç fracturats que se son tornats soudar.

Formacion[modificar | modificar la font]

La causa principala es la congelacion de la superfícia marina, mas i pòt tanben contribuir la precipitacion en forma de nèu, la qu'es totjorn escassa a las regions polaras, somesas de manièra permanenta a l'influéncia de las nautas pressions a causa del vòrtex polar. L'aiga de la mar se glaça solament a la superfícia, doncas que la del fons s'arriba pas a refredar pro, a causa de l'enòrma calor especifica de l'aiga e la consecutiva resisténcia al cambiament de temperatura. Perque comence la solidificació la temperatura li cal davalar fins a la –1,8 °C, a causa de la descenuda crioscòpic, qu'es la diminucion del ponch de fusion/solidificació qu'acompanha la salinitat. De primièr se forman pichons cristalls lenticulars d'aiga pura, que seguidament s'amassan. A la fin la banquisa demòra formada d'un conglomerat de gèl d'aiga amb un farciment de salarga a las fendasclas, ont i abitan algues e de bacterias adaptadas especificament a aquel ambient hipersalí.

Las doas banquises[modificar | modificar la font]

dins lo mond i a doas banquises qu'ocupan una part variabla de l'ocean: la una a l'Artic e l'autra a l'entorn del continent antartic.

  • La banquisa antartica desapareis en granda part pendent l'estiu austral e se tòrna formar a l'ivèrn, qu'atenh una estenduda equivalenta a la del continent. A setembre arriba als 18,8 milions de km², del temps qu'en març ocupa pas que 2,6 milions de km².
  • La banquisa àrtica es estat fins ara permanenta, malgrat que cada an se'n fondon las parts mai prèpas als continents circumdants, epòca que s'aprofècha per la circumnavegació de l'ocean Artic. A març arriba als 15 milions de km² e en setembre n'ocupa solament 6 milions e mièg.

S'obsèrva amb preocupacion que la banquisa àrtica fa d'ans que tend a pèrdre estenduda en cada cicle, causa que s'interpreta coma un efièch del cambiament climatic actual. Segon las darrièras estimacions se crei que d'aicí a qualques ans desapareisserà entièrament pendent la sason d'estiu.

Orsses blancs rondant un sosmarin nuclear

Ecologia[modificar | modificar la font]

I a fòrça organismes ligats a la banquisa. Los orsses blancs vagaregen sus la banquisa àrtica, que causa se tem per el per lo sieu destin, e fòrça peisses, foques e crustacis (krill) forman una cadena tròfica qu'arranca de las algues que creisson jol glaç, en un ambient fòrça constant e enriquit en nutrients, mai que mai favorable per la vida marina.[1][2][3]

Climatologia[modificar | modificar la font]

Las consequéncias ambientalas de l'evolucion de las banquises pas se restringeixen als sieus efièches sus la biota marina. Afècta lo regim climatic global de doas manièras. Primièrament, la capa de glaç abriga l'ocean, tot en agint coma un en isolant que restringeix lo flux de calor de la mar a l'atmosfèra: l'ocean e l'atmosfèra forman un sistèma acoblat que regula la distribucion de calor dins la planeta. En segond luòc, lo gèl blanc de la banquisa, malgrat èsser prim, es extrèmament reflectant, causa que contribuissi significativament a la albedo planetari (la proporcion de radiació solara que tòrna a l'espaci per reflexion), un dels paramètres qu'influisson mai en l'evolucion del climat global. L'actuala diminucion sasonièra de la albedo als povàses li caldriá contribuir, doncas, al calfament global, en un cas de retroalimentació positiva simètric al que se produsís als periòdes climatics glacials, quand l'estenduda dels casquets e de la banquisa accentua justament lo refredament.

I a de rasons per supausar qu'en un periòde de l'istòria de la planeta, fa unes 700 milions d'ans, lo climat foguèt tan fred qu'una espessa banquisa permanenta arribèt a cobrir l'ensems dels oceans, a l'excepcion de benlèu los eqüatoriales.

Galariá[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Arctic 57(1) Mar. 2004, pp. 1–14.
  2. Arctic 57(1) Mar. 2004, pp. 15–26.
  3. Arctic 59(3) Sept. 2006, pp. 261–75
  • Rothrock, D.A. and J. Zhang «Arctic Ocean Sea Ice Volume: What Explains Its Recent Depletion?». J. Geophys. Res., 110, C1, 2005, pàg. C01002. DOI: 10.1029/2004JC002282.
  • «How Does Arctic Sea Ice Form and Decay?». NOAA Arctic theme page. [Consulta: en 25 abril 2005].
  • «NSIDC Sea ice». All About Sea Ice. [Consulta: en 6 octòbre 2005].
  • Konstantin Y. Vinnikov, Donald J. Cavalieri, and Claire L. Parkinson, V33, L05704, doi:10.1029/2005GL025282, 2006 «PDF».

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]