Selva pluviala
La selva pluviala, bòsc umid o selva umida, es un biòma caracterizat per de precipitacions abondantas durant tot l'an, amb de minimalas compresas entre 1750 e 2000 mm, e un clima amb de temperaturas enauçadas. Aquestes tipes de bòsques son caracterizats per la preséncia d'arbres nauts e espés, amb una granda diversitat d'espècias. La zòna de convergéncia intertropicala, a un ròtle significatiu, pr'amor qu'en granda part es la responsabla de la creacion d'aquestes tipes de biòmas de la Tèrra.
Aperaquí 40 a 75% de totas las espècias de la Tèrra son nadivas de la selva.[1] S'es calculat que mantun milions d'espècias de plantas, d'insèctes, e de microorganismes, encara son a descobrir. Las selvas pluvialas son nomenadas las "joias de la Tèrra", e la "farmacia mai granda del mond", pr'amor que s'i es descobèrt mai d'un quart dels medicaments naturals.[2] Las selvas produson 28% d'oxigèn per fotosintèsi a partir de dioxid de carbòni.
La vida dins lo sotabòsc d'una selva pluviala se tròba restrencha en fòrça airals e se redutz a l'existéncia d'organismes descompausaires de fuèlhas pr'amor de la manca de lutz al nivèl del sòl. Aquò fa que siá possible de caminar pel bòsc. Se lo fulhatge del brancatge es destruit o degalhat, la tèrra es d'aviat colonizada per un dens embolh vegetal en creissença, arbusts e arbrilhons.
Ecologia
[modificar | Modificar lo còdi]
S'estima que mai de 40% de l'oxigèn produit e utilizat sus Tèrra proven d'aquestes espacis vegetals, e mai que coma o avèm dit, lo bilanç net siá aproximativament de zèro. Pasmens, son estats objècte de aclaridas e talhas non discriminadas dempuèi mai d'un sègle, çò que reduguèt rapidament son aira pel mond entièr. Dins lo decenni de 1990, s'estima que i aguèt una reduccion annadièra de 58 000 km2; 14% de la superfícia de la Tèrra èra cobèrta de selvas primàrias, a l'ora d'ara, aqueste percentatge s'es reduit sonque a 6% e al ritme actual de desforestacion, aquestas auràn desaparegut d'aicí 40 ans. Las selvas primàrias son reemplaçadas per una vegetacion segondària de creissença rapida mas d'un interès menor del punt de vista de la conservacion dels ecosistèmas. Los biologistas considèran qu'una granda quantitat d'espècias son condemnadas a l'extincion — benlèu mai de 50 000 l'an — pr'amor de l'eliminacion del sieu abitat.
Lo bilanç de CO2 e O2 d'Amazonas sens perturbacion es nul, mas quand talham e cremam la fusta, aqueste equilibri se romp, absorbent de grandas quantitats d'oxigèn e desliurant d'enòrmas quantitats de CO2. S'estima que la selva amazonica conten 1,1 · 1011 tonas de carbòni absorbit de l'atmosfèra.
Podriam resumir las caracteristicas de la vegetacion de selva per:
- Clima: caud umid (Af dins la nomenclatura de Köppen).
- Temperatura mejana annadièra: oscilla entre 27 e 29 °C, e mai a 400 m d'altitud o un chic mai.
- Altitud: se tròba normalament al nivèl de la tèrra cauda. Se se tròba a d'estatges superiors, se deu parlar de selvas montanhosas o selvas anivoladas.
- Precipitacions mejanas annadièras oscillant entre 1500 a 2 000 mm e 3 000 mm o mai. Dins lo cas del limit inferior cal precisar qu'aquestas pluèjas devon èsser fòrça plan repartidas tot l'an, çò que fa referéncia sonque a de climas amb una localizacion fòrça especifica.
Desboscament
[modificar | Modificar lo còdi]Las selvas tropicalas e temperadas son estadas somesas a de talhas severas e a l'agricultura durant lo sègle XX e l'aira cobèrta per las selvas a l'entorn del mond son en diminucion continuala. Los biologistas an calculat que lo nombre de grandas espècias que se son estenchas son possiblament mai de 50 000 l'an; a aquesta proporcion, ditz E. O. Wilson d'Harvard University, un quart o mai de tota las espècias de la Tèrra se podrián exterminar dins 50 ans que venon pr'amor de la supression d'abitat amb la destruccion de las selvas.
Un autre factor que provòca la pèrda de selva es l'expansion dels airals urbans. La Selva litorala que creis al long d'airals costièrs d'Austràlia orientala es ara rara pr'amor del creissement linear per aculhir la demanda del torisme de solelh e de plaja.
Los bòsques s'essent destruits a un ritme rapid, gaireben 90% de la selva d'Africa Occidentala es estada destruida dempuèi l'arribada d'umans fa 2000 ans, Madagascar a perdut dos tèrçes de sa selva pluviala originala. Amb los indèxes actuals las selvas tropicalas en Indonesia desapareisseràn en 10 ans e en Papoa-Nòva Guinèa en 13 a 16 ans.
En divèrses païses, en particular en Brasil, la desforestacion foguèt declarada una urgéncia nacionala. La desforestacion d'Amazonia aumentèt de 69% entre 2007 e 2008 en dotze meses, segon las donadas oficialas del Govèrn. La desforestacion podriá destruire o damatjar grevament gaireben 60% de la selva amazonica en 2030, segon un nòu rapòrt de WWF.
Pasmens, lo 30 de genièr de 2009, dins un article del New York Times se declarèt: "Per una estimacion, per cada acre de selva tropicala perdut cada an, mai de 50 ectaras de nòus bòsques creisson jol tropic ..." Lo nòu bòsc inclutz los bòsques segondaris en tèrras d'ancianas culturas e los bòsques degradats.
Caracteristicas
[modificar | Modificar lo còdi]La totalitat d'aquestas zònas representan aproximativament 17 milions d'ectaras de forèst, valent a dire a l'entorn de 20% del total mondial. Aqueste biosistèma es compausat per una granda quantitat d'espècias vegetalas e animalas. S'establisson de relacions de concurréncia per la lutz que constituís lo principal factor limitant per aquò aquestas selvas son ricas en epifits e lianas parasitas. Fòrça arbres an de contrafòrts. La temperatura mejana sempre supera los 20 grases Celsius, la variacion de las temperaturas jornadièras es major que l'interanuala e la pluviometria generalament compresa entre 1500 e 4000 litres. Una de las caracteristicas principalas es la biodiversitat vegetala e animala. A l'entorn de 60% de totas las espècias del planeta se tròban en aqueste ecosistèma extremament amenaçat.
Vegetacion
[modificar | Modificar lo còdi]Lo sòl, aqueste ecosistèma conten 70% de las espècias vegetalas conegudas. La sieuna vegetacion, caracterizada per l'estratificacion verticala, es nautament dominada per las plantas, subretot las espècias de flors e los arbres. Se pòdon trobar entre 80 e 200 espècias d'arbres per ectara pels bòsques tropicals madurs. Pasmens, trobarem rarament mai que dos individús de la meteissa espècia per ectara. Mai d'una o doas espècias podràn pas èsser dominantas, levat dins de sectors especifics coma los paluns.
Las fuèlhas an en general las extremitats fòrça alongadas que permeton d'accelerar l'evacuacion de l'aiga amor que l'aiga estancada priva de las foncions respiratòrias e assimiladoiras de l'arbre e afavorís las plantas epifitas. I a paucs brotons amor que i pas de mala sason a superar. Quand existisson, son protegits per de pèls, fuèlhas segondàrias.
Epifit
[modificar | Modificar lo còdi]
Lo tèrme de planta epifita se referís a tota planta que creis subre un autre vegetal, l'utilizant solament coma supòrt, mas que lo parasita pas. Aquestas plantas son nomenadas de còps "plantas aerianas", pr'amor que rasigan pas sus lo sòl. Malgrat aquò, existisson fòrça espècias d'algas, inclusent las marinas, que son epifitas sobre d'autras espècias aqüaticas (angiospèrmes).
Las epifitas utilizan la fotosintèsi per se porgir d'energia e (las que son pas aqüaticas) obtenon l'umiditat de l'aire o de la pluèja que se depausa subre la superfícia del seu amfitrion. Las rasics se pòdon desvolopar primariament per adesion e las estructuras especializadas (coma las esquamas e copas) son las que recuèlhon e mantenon l'umiditat.
Las plantas epifitas parasitan pas lo sieu anfitrion, mas creisson independentament en l'utilizar unicament coma supòrt físic. L'avantatge mai evident respècte a las autras èrbas restrenchas a la tèrra es que recebon mai de lutz dins los ecosistèmas de bòsques ombroses e se mantenon luènh dels erbivòrs. Malgrat aquò se pòdon desvolopar amb tanta densitat que arriban a damatjar la planta amfitriona.
Las epifitas pus conegudas son las mofas, los liquèns, las orquidèas, las falguièras e las bromeliacèas (coma la famosa Tillandsia), e mai que se pòscan trobar dins totes los grops principals del regne vegetal. Las acumulacions de grandas epifitas se fan pus abondantament dins las selvas umidas tropicalas e bòsques temperats plujoses, mas tant liquens coma mofas se tròban pertot ont i a d'arbres.
Las epifitas son una de las sièis subdivisions de las formas vitalas de Raunkjaer.
Tipes de selvas pluvialas
[modificar | Modificar lo còdi]Existisson diferents tipes de selvas pluvialas: la selva tropicala, que se pòt diferenciar en equatoriala e subtropicala; e la selva pluviala temperada.[3]
La pluviïsilva equatoriala (o tropicala) es localizada en zònas prèpa de l'eqüator. Se caracteriza per un clima unifòrme amb temperaturas sempre nautas e precipitacions abondantas durant tot l'an amb un grand excedent d'aiga. Los arbres son nauts e son fòrça jonchs de tal biais qu'an pas de brancas en la part inferiora e los brancatges son contunhós projectant una ombra fòrça espessa.
La pluviïsilva tropicala (o subtropicala) es localizada al litoral de subrevent entre 10° e 25° de latitud, on existís un cicle annal de pluèjas amb una longa sason umida qu'altèrna amb una aura de pluèjas escassas e de temperatura mai freda. Lo bòsc es similar a l'equatorial mas amb mens d'espècias e mens de lianas. Per contra, son abondants los epifits, las plantas aderidas als troncs, brancas e fuèlhas.
La pluviïsilva temperada se caracteriza per de condicions climaticas pus moderadas, mas unifòrmas durant tot l'an. Aquestas condicions son presentas en zònas equatorialas e tropicalas a granda altitud, pels litorals orientals entre 25° e 40° de latitud, e pels litorals occidentals entre 35° e 55°. Lo bòsc diferís dels anteriors en que i a relativament paucas espècias, los arbres son mens nauts amb un gra de cobèrtura mens dens, e amb una vegetacion desvolopada dins l'estrat inferior.
Temperada
[modificar | Modificar lo còdi]
Los bòsques temperats cobrisson una granda part del mond mas los de tipe umid (las selvas pluvialas temperadas) apareisson solament dins paucas regions.
La majoritat se tròban dins de climas oceanics umids:
- Selvas pluvialas temperadas del Pacific al Nord-oèst Pacific, del sud-èst d'Alaska a la còsta centrala de Califòrnia.
- Bòsques valvidianas e bòsques magallanics subpolars del sud de Chile e d'Argentina.
- Retalhs de bòsques temperats umids del nòrd-oèst d'Euròpa: de Norvègia al nòrd d'Espanha.
- Bòsques temperats umids al sud-èst d'Austràlia, als estats de Tasmania e Victòria.
- Bòsques temperats de l’Illa del Sud de Nòva Zelanda, sus sa còsta occidentala.
Autres presents en climas subtropicals umids:
- Bòsques montans de Knysna-Amatole en Sud-Africa
- Bòsques de la Còlquida a l'èst de la Mar Negra en Turquia e Georgia.
- Bòsques de la Caspiana en Iran e Azerbaitjan.
- Bòsques oscos de montanha temperada umida de l'èst de Taiwan sus sa còsta pacifica.
- Bòsques de la còsta orientala de la peninsula coreana, sus tota la longor de la Baekdudaegan, dins la zòna qu'entorna lo Jirisan, e sus la còsta sud de la peninsula.
- Bòsques sempervirents del Taiheiyo al sud-oèst de Japon.
- Bòsques de la còsta de Nòva Galas del Sud, en Austràlia.
- Bòsques de l'Illa del Nòrd de Nòva Zelanda.
En climas continentals plujoses:
- Dins las Montanhas Rocosas de la Colómbia Britanica, nòrd d'Idaho e nòrd-oèst de Montana,
- Dins la part de l'extrèm orient rus: Ussuri, Manchoria, Sakhalin.
Autres climas:
- Sus lo planòl d'Allegheny e dins las montanhas Apalaches, de Virgínia Occidentala cap a Nòva Anglatèrra.
- Los bòsques sempervirents del Massís del Changbai, entre la Republica Populara de China e Corèa del Nòrd
Per los bòsques temperats umids d'Amèrica del Nòrd la definicion de P.B. Alaback[4]es amplament acceptada[5]:
- Precipitacion annala superiora a 1400 mm.
- Temperatura mejana annala entre 4 e 12 °C
Pasmens, la precipitacion annala requerida depend de factors com la distribucion de la pluèja al long de l'an, las temperaturas durant lo cors de l'an e la preséncia de la nèbla. Las definicions dins d'autres païses ont i a de bòsques temperats umids son diferentas. Per exemple la definicion per aquestes tipes de bòsques australians es ecologica puslèu que climatica:
- La cobertura del brancatge ocupa almens 70% del cèl.
- Lo bòsc es compausat principalament pels arbres, que necessitan pas una regeneracion pels incendis mas que son plantolièr es capable de se regenerar jos l'ombra e en clarianas naturalas.[6]
Caracteristicas
[modificar | Modificar lo còdi]
Los bòsques temperats umids amassan las caracteristicas seguentas:
- Relativa proximitat a l'ocean, normalament amb de montanhas litoralas. Necessitan la proximitat de l'ocean per moderar la variacion sasonièra de la temperatura, creant d'ivèrns mai suaus e d'estius mai fresques que per las zònas continentalas. Fòrça d'aquels bòsques an de nèblas d'estiu que los mantenon fresques e umids los meses pus cauds. Las montanhas litoralas aumentan la pluèja pels pendisses qu'agachan la mar.
- Los incendis forestièrs son rars pr'amor de l'umiditat granda e constanta del bòsc.
- Los epifits, inclusent las mofas, son abondants. Coma aquestas plantas an pas accès a l'umiditat del sòl, dependon de l'umiditat atmosferica e de la pluèja.
Las ecoregions ont se tròban aquestes bòsques son: Bòsques de fulhoses e mixtes en clima temperat e Bòsques de conifèras en clima temperat.
Los bòsques temperats umids an los nivèls de biomassa mai enauçats de totes los ecosistèmas terrèstres e son notables per la granda talha dels arbres coma lo Sequòia, l'Avet de Douglas, la Picea sitchensis etc.
Tropicala
[modificar | Modificar lo còdi]
La selva pluviala tropicala es un tipe de bòsc que se desvolopa dins l'espaci intertropical. Aqueste tèrme es reservat al bòsc tropical umid de contunh, ont plòu un minimum de 1750 litres per mètre carrat l'an, e per contra se nomena jungla quand i a una sason seca pro longa per se diferenciar del primièr.
Semblariá que, globalament, los bòsques tropicals emmagazinan (leugièrament) mai de carbòni que çò qu'en produison e participarián de fait a la reduccion dels gases d'efièche de sèrra. En practica, la demesida de las superfícias oblitera un pauc aqueste bilanç. Pasmens, i a de temptativas interessantas de plantacions a escala granda de bòsques destinats a èsser potz de carbòni (gardant en memòria la pauretat ecologica d'aquestes tipes de mitan).
Lo bòsc assegura la preservacion de la biodiversitat, ten un ròtle important dins lo cicle de l'aiga. Permet tanben una esplecha forestièra per las necessitats umanas.
L'industria farmaceutica utiliza de moleculas eissidas del bòsc.
La selva tropicala es presentas dins tres regions de la tèrra:
Selva tropicala Africana
[modificar | Modificar lo còdi]Se desvolopa sonque en zòna equatoriala mas sens se poder formar a l'èst del continent que ten una longa sason seca. Espandida per Libèria, golf de Guinèa e lo bacin del riu Còngo. Fa un milion d'ans subiguèt las consequéncias de cambiaments climatics qu'afectèron l'evolucion de la vegetacion. Es de las tres la d'aira menora.
Selva tropicala Atlantica
[modificar | Modificar lo còdi]La Selva Atlantica, es una formacion vegetala brasilièra. Las selvas atlanticas presentan d'arbres amb fuèlhas largas perennas. I a una granda diversitat d'epifitas, coma las bromeliacèas e las orquidièas. Se deu pas confondre amb la Selva Amazonica especialament en Brasil.[7]
Foguèt la segonda selva tropicala majora en ocurréncia e importància en America del Sud, principalament en Brasil. Acompanhava tota la linha del litoral brasilièr del Rio Grande do Sul al Rio Grande do Norte (regions meridionalas e nòrd-èst). Dins las regions sud e sud-èst arribava fins a Argentina e Paraguai. Cobriá d'importants seccions de serres del Replanat Brasilièr, e èra contunha amb la selva amazonica. Pr'amor del desboscament, principalament a partir del sègle XX, se tròba uèi extremament reduida, essent una de les selvas tropicalas mai amenaçadas del mond. Malgrat que siá reduïda a paucs fragments, majoritariament discontinús, la biodiversitat del sieu ecosistèma es una de las màgers del planeta[7].
Selva tropicala Amazonica
[modificar | Modificar lo còdi]
Es la mai granda de totas, ocupa una granda part de Brasil e dels païses vesins. Mantenguèt lo clima e la vegetacion estables al long de milions d'ans. Dins la selva d'Amazonas se tròba sus 10 000 m² prèp de 100 espècias d'arbres. La nautor mejana dels arbres vira a l'entorn dels 55 mètres. Lo nombre d'insèctes e d'animals es encara desconegut. Es fòrça amenaçada per l'extension de l'agricultura que utilitza la tecnica de l'eissartatge, es a dire cremar la vegetacion e semenar subre las cendres.
La Selva Amazonica es situada al nòrd d'Amèrica del sud, enrodant lo riu d'Amazonas, que va de la "Quebrada de Apacheta", al pè del "Nevado Misti", fins a l'ocean Atlantic, coma se vei sus l'imatge de dreta. Aproximadament, sas coordenadas son: Latitud = 12° Nòrd – 12° 30’ Sud e longitud = 42° Oèst - 77° Oèst.
- Clima: lo clima es tropical : caud e umid amb precipitacions abondantas durant tot l'an sens gairas variacions sasonalas. Per aquesta rason los arbres de la selva an pas una epòca especiala per florir o far de fruits.
- Temperatura: la mejana de la temperatura a miègjorn es entre 27 ºC e 32 °C.
- Precipitacions: lo total de las pluèjas annadièras passa los 2000 litres e la reparticion de las precipitacions, que es fòrça unifòrme al centre de la region, o es pas tant a la periferia, ont entre los meses de junh e agost (ivèrn de l'emisfèri sud) la pluèja demesís de prèp d'un tèrç marcant çò que seriá una sason seca.
- Altitud: la selva amazonica se tròba, gaireben tota, a aperaquí 300 mètres subre lo nivèl de la mar, e mai que d'unes punts mai nauts se tròben a 2000 mètres de nautor al Macizo de las Guayanas.
- Vents: la selva amazonica es afectada pels vents alisèus, que provòcan l’efièch de Föhn responsable de la precipitacion orografica: quand una massa d'aire umid circula cap a una massa montanhosa, s'enauça fins a arribar a la cima d'aquesta, ont se refreja, se condensa e cai jos forma de precipitacions. Mercé a l'efièch dels vents alisèus, se tròban de selvas dins de luòcs ont, sens aqueste efièch, i auriá de sabanas.
En Amazonia i vivon a l'entorn de dos milions e mièg d'espècias d'insèctes, de desenas de milièrs de plantas e aperaquí 2000 espècias d'aucèls e mamifèrs, çò que constituís l'ensemble de vida mai grand del planeta. La biodiversitat aumenta del nòrd al sud de la region. Fins ara son estat estimadas 438 000 espècias de plantas amb interès economic e ne demòran fòrça de registrar. Se considera que la valor de la selva coma proveseira de fruits, latèx e autras activitats sosteniblas es 50 còps superiora a la del sieu usatge recent coma pastenc pels bovins. Se considèra que la selva amazonica possedís 50% de la biodiversitat mondiala. I demoran 70% de las espècias terrèstras animalas e vegetalas del planeta.
Se descobrisson nòvas espècias cada jorn. D'unas d'aquestas espècias an de proprietats medicinalas encara desconegudas. En Amazonia brasilièra se tròban un tèrç dels arbres del planeta. Un ectara de bòsc tròpical pòt albergar dusca 50 arbres. I a prèp de 400 espècias diferentas d'Orquidèas e de flors exoticas.
La vegetacion de las selvas d'Amazona se pòt devesir en tres tipes, segon son auçada e la filtracion del sòl
- La volta del bòsc: I dominan los arbres gigants (acàcia); son auçada fluctua entre los 40 e los 60m. Es lo nivèl que recep mai de radiacions solaras e mai ric en espècias animalas (aucèls, insèctes, mamífèrs).
- Nivèl intermediari: Aquí las espècias començan de s'adaptar a l'ombra. Lo nivèl intermediari correspon a las espècias que se trapan entre los 40 los 10 m d'auçada.
- Sotabòsc: La lutz i arriba gaireben pas e existís una abondància d'organismes descomposaires de fuèlhas.
En Amazònia abita 33% de las 30 milions d'espècias d'insèctes terrèstres, en mai de 300 espècias de reptils.
De las 483 espècias de mamifèrs que vivon en Brasil, 324 vivon en Amazonia (67%), amb mai de 30 espècias de monins, d'unes descobèrts recentament. I a aperaquí mila espècias diferentas d'aucèls (11% de totas las espècias d'aucèles conegudas del planeta).
L'ictiofauna continentala d'America del Sud, se pòt considerar coma la de majora riquesa, i incluent qualques 60 familhas, de centenats de genres e entre 3000 e 5000 espècias. Per lo bacin d'Amazonas s'estiman que i a qualques 2300 espècias de peisses, mas d'unes consideran que ne mancan al mens 30% e mai de descobrir encara, siá lo bacin fluvial pus ric del mond. S'es estimat que la diversitat en segments fluvials de 20 km. varia entre 80 e 256 espècias piscicòlas. A l'entorn de 85% son d'Ostariophysi, dels quals 43% son de Characoidei, 39% de Siluriformes e 3% de Gymnotoidei. Los 15% restant se distribuisson entre Lepidosirenidae, Osteoglossidae, Nandidae, Cichlidae, Cyprinodontidae, Poecilidae, Scianidae, Lepidosirenidae, Engraulidae, Clupeidae, Soleidae, Symbranchidae, Tetraodontidae, Gobiidae i Potamotrygonidae. Dins aquesta ictiofauna tan rica, podem trobar de peisses pulmonats (Lepidosiren paradoxa), l'unic poecilid ovipar (Fluviphylax pygmaeus), de peisses electrics (Gimnotiformes) o una immensitat de pichons peisses ornamentals coma lo tetra cardenal (Paracheirodon axelrodi).
Vint milions de personas an fait d'Amazònia brasilièra son lar. D'unas an pas encara agut de contacte amb lo mond desvolopat e desconeisson l'amenaça que pesa sus sa subrevivença. La populacion indigèna brasilièra arriba a 200 000 personas, que se despartisson en 120 nacions e representan 1% de la populacion de Brasil.
Indomalaia
[modificar | Modificar lo còdi]
Mangròva
[modificar | Modificar lo còdi]
Véser tanben
[modificar | Modificar lo còdi]Referéncias e Nòtas
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ https://web.archive.org/web/20081205135329/http://www.rainforests.net/variables.htm web de rainforests.net accés 04-01-2009
- ↑ [1]
- ↑ Modèl:Ref-livre
- ↑ Alaback, P.B. 1991: Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients. Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412.
- ↑ «A Review of Past and Current Research».
- ↑ Floyd, A. 1990: Australian Rainforests in New South Wales, Volume 1. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW.
- ↑ 7,0 et 7,1 «Los Zoos Europeus, units per salvar la Mata Atlàntica».
- ↑ Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford.
- ↑ Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005) "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps" Wetlands Ecology and Management 13(6): pp. 647-655
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (ca) Postigo, Luis, Ciencias Naturales, Barcelona: Editorial Ramón Sopena S. A., 1976.
- (en) Butler, R. A, (2005) A Place Out of Time: Tropical Rainforests and the Perils They Face, Published online: Rainforests.mongabay.com.
- (en) Richards, P. W, (1996). The tropical rain forest, Cambridge University Press(2a edicion), (ISBN 0-521-42194-2).
- (es) Vila, Pablo, Geografía de Venezuela. Tomo II, especialament, lei partidas XVII e XVIII. Caracas: Ministerio de Educación, 1965.
- (en) Hogarth, Peter J. (1999). The Biology of Mangroves Oxford University Press, Oxford.
- (en) Mazda, Y.; Kobashi, D. and Okada, S. (2005), "Tidal-Scale Hydrodynamics within Mangrove Swamps", Wetlands Ecology and Management 13(6), pp. 647-655.
- (en) Strahler, Arthur N. Geografía Física, (6a edicion). Barcelona: Omega, 1982, pp. 372-378, (ISBN 84-282-0351-2).
- (en) Whitmore, T. C, (1998) An introduction to tropical rain forests, Oxford University Press (2a edicion), (ISBN 0-19-850147-1).
- (en) Floyd, A. 1990: Australian Rainforests in New South Wales, Volume 1. Surrey Beatty & Sons Pty Ltd, Chipping Norton, NSW.
- (en) Alaback, P.B. 1991: Comparative ecology of temperate rainforests of the Americas along analogous climatic gradients, Rev. Chil. Hist. Nat. 64: 399–412.
- (en) Cox, P. M.; Betts, R. A.; Collins, M.; Harris, P. P.; Huntingford, C.; Jones, C. D. (2004). "Amazonian forest dieback under climate-carbon cycle projections for the 21st century". Theoretical and Applied Climatology 78. Bibcode 2004ThApC..78..137C. doi:10.1007/s00704-004-0049-4
Ligams extèrnes
[modificar | Modificar lo còdi]- Artícle curt de la NASA amb imatges de la ZCIT
- The Rainforests of Home, an atlas of People and Place - from Inforain (en)
- Teacher Pages: Temperate Rainforest (Wheeling University) (en)
- Southeast Alaska Conservation Council - preserving rainforests in Southeast Alaska (en)
- Raincoast - preserving rainforests in coastal British Columbia's Great Bear Rainforest (en)
- The Warm and Cool Temperate Rainforests of Australia (en)
- Temperate Rainforests of North America's Pacific Coast (en)
- Evaluacion de las ressorsas forestièras mondialas 2005 per la FAO (en)