Latèx

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Latex de l'arbre de cauchó
Lo làtex d'Araujia sericifera es en irritant de la pèl e los uèlhs

Lo latèx es un chuc d'aspècte lachenc que s'extrai de l'interior de diferentas plantas o fongis, subretot de las familhas de las Euphorbiaceae e Moraceae, que circula pels vaissèls lactifèrs. Lo nom de latèx es tanben nomenat lo produch obtengut artificialament amb de caracteristicas similaras.

Es produsit per las cellulas que secretan lo floèm e es compausat de 50% d'aiga. La composicion de cada latèx natural es variabla, es en general una emulsion complèxa que conten de proteïnas, alcaloïdes, amidons, de sucres, òlis vegetals, tanin, resina e goma naturala. La color del latèx pòt variar entre lo blanc (majoritari) lo jaune, iranja o escarlata.

Lo latèx d'unas plantas es verenós, per d'autras es fòrça agre, coma aquel de la Figuièra comuna e d'autres doces e s'utiliza coma aliment. Los botanistas coneisson pas exactitament la foncion que delo latèx per las plantas. Per unas protegís de las feridas, que forma sus ela una sisa protectritz. Dins diferentas espècias es toxic e servís de defensa contra los animals.

Vestit de latèx

Fonts de latèx[modificar | modificar la font]

Bofiga amb una goma

Dins las plantas coma la rosèla, lo cauchó (genre Hevea) e las de la familha de las asteraceas (coma la lachuga e d'autras) lo sistèma lactifèr se forma en lo meristèma de la tija o la raíç per dissolucion de la paret cellulara d'una fila de cellulas que forma atal los tubs menaires de latèx.

Per d'autras vegetals coma aqueles de la familha euforbiaceae, lo sistèma lacrifèr es diferent e se pren de tota la planta d'unas cellulas lactifèras presentas dempuèi la germinacion donc lo latèx se tròba dins totas las partidas de la planta.

Obtencion[modificar | modificar la font]

Las espècias productriças de latèx, se tròban dins los sèlvas tropicalas que se tròban a l'Eqüator terrèstre e foguèt portadas en Euròpa dempuèi lo Brasil. Es ara cultivat en plantacions dins fòrça païses tropicals. Lo latèx que goteja dels talhs inofensius dins la rusca de l'arbre se recuèlh pacientament en gòts. L'actual usatge abondant del latèx fa dels arbres un investiment preciós e es una font de riquesa per fòrça païses del tresen mond. Los arbres de latèx es una de las formas principalas de la vegetacion de las sèlvas tropicalas

A l'ora d'ara, lo màger productor de latèx es lo Brasil. Se comercializa tanben lo latèx fòrça païses de Sudamerica, Sudafrica e d'autres coma Malàisia.

Foncion del latèx dins las plantas[modificar | modificar la font]

  • Resèrva e acumulacion de produchs
  • Excrecion
  • Proteccion contra fongis o de bactèris o erbivòrs

Usatges[modificar | modificar la font]

  • Produccion de cauchó natural, fòrça utilizat per son elasticitat, impermeabilitat, resisténcia e non conductivitat electrica o termica. S'utiliza pel pneumaticas (en granda majoritat), e d'autres materials isolants.
  • Mofa de latèx: pels matalasses, sètis, emboratges, eca.
  • Realizacion de goma de mastolhar
  • Produccion de òpi
  • Compausant d'unes produchs industrials coma vestits, pinturas, gants e preservatius
  • Isolant: s'utiliza a l'escala industriala, entre autres, per la fabricacion telas impermeablas e l'isolacion de cables electrics (sustot sosmarins). Lo sol inconvenient es que sosten pas una exposicion longa al Solelh.

Allergèns[modificar | modificar la font]

Lo làtex conten de proteïnas que varia entre 1 e 1,8% e son identificats 13 allergèns. Aquestas proteïnas son tanben presentas en d'autras espècias vegetalas coma de fruchs (banana, castanha, kiwi, papaia, figa, noses, persec, albricòt, cerièra e pruna) e d'autras vegetalas coma la trufa e la tomata. Aquò pòt provocar una reactivitat crosada entre los malauts allergics al latèx e l'ingestion d'aquestas fruchas.

Referéncias[modificar | modificar la font]