Juglans regia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Lo noguièr (var. noguier, noguèr, esquilotèr), (Juglans regia L.), es un arbre pro comun, originari d'Eurasia, cultivat per sa fusta recercada en ebenistariá e sos fruches, las noses, ricas en òli.

Es lo sol representant en Occitània de la familha Juglandaceae.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Los noguiès son d'arbres que pòdon aténher la talha de 20 m, se butan isolat mentre qu'atenhon 30 m en poblament. Lo creis en nautor s'acaba al cap de 60 ans. Son d'arbres caducifoliats, de plena lutz, que vivon fins a 150 ans en Euròpa occidentala e centrala.

Sa rusca es gris-clar, prima e lisa pels joves, percoreguda de crebassas prigondas amb los ans. Sas fuèlhas, caducas, altèrnas, pro grandas, son compausadas, imparipennadas (a 5-9 foliòlas ovalas agudas, la terminala pus granda) e penninèrvas.

Las flors masclas (de 10 estaminas) d'aquela espècia monoïca son amassadas en catons pendents, verdencs, al som de rams de l’an passat. Los catons espelisson pauc abans o en meme temps que lo desborrament de las fuèlhas entre abril e mai (o junh seguen la region). Las flors femes (comportant dos carpèls soudats entre eles amb 1 estil cort e 2 estigmats) qu'apareisson pus tard son generalament dispausadas per parèls a l'extremitat dels rams de l’an. Las flors comportan pas de petal. La pollinizacion se fa pel vent. Coma lo decalatge entre los periòdes de florison mascle e feme se demesís amb l’atge de l’arbre, la probabilitat d’autopollinizacion aumenta amb lo temps[1]. Lo periòde de l’emission del pollèn e lo de la florison feme se cavalcan pas que pauc de temps e baste que i aja de condicions climaticas defavorablas per que l’autopollinizacion siá pas suffisenta[2].

Los fruches son de drupas verdas, formadas d’un rascal carnut, contenent una clòsca de doas valvas lenhosas, al dintre de que se trapa una ametla reticulada, formada de dos cotiledons oleaginoses. Los fruches son madurs a la davalada en setembre-octobre. Es lo risc de gelada primaverenca que fixa lo limit nòrd de son aira de reparticion. Las noses son sovent escampilhadas per las gralhas, esquiròls e gages. Los noguièrs que butan pels bòsques fructifican gaireben pas[1].

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Juglans regia.

  1. 1,0 et 1,1 Barengo, Chaire de sylviculture, « Noyer commun, noyer royal, Juglans regia L. »
  2. « Le noyer d’Europe (Juglans regia) » (consultat lo 18 genièr 2019)