Notz

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Notz comuna
Una notz, fruch de còca del noguièr (Juglans regia), se rascalant. Del rascal se tira la tinta utilizada en pintura e en  menusariá

La notz es un fruch comestible de còca. Es producha pels noguièrs, arbres del genre (Juglans L.), de la familha de las juglandacèas. Aquestes arbres son presents a l'origina en mitan temperat sul continent eurasiatic e en Africa. Sul plan botanic, lo fruch del noguièr es une drupa que la partiada carnosa exteriora, lo pericarp es inconsomable. La notz comestibla es en fach lo clòsc sec d'aquesta drupa. Dins la notz comuna, l'envelopa carnosa, lo rascal, servís per realizar in tinta. Lo jove noguièr pren unes detz ans abans de far de fruchs.

La notz se presenta jos forma d'un clòsc, o nòse, qu'es l'endocarp lignificat. Aqueste clòsc, que mesura de quatre a cinc centimètres de long sus tres a quatre centimètres de larg, se separa en dos e presenta son suc un mucron (« Poncheta dura e regda al tèrme d'un organ vegetal (fuèlhas, sepal, bractèa) »[1]) mai o mens ponchut. Lo nuclèu comestible es cobèrt d'una membrana prima nomenada lo « mesocarp ». Es gaire abitual de parlar d'un « endocarp » (lignificat) a l'interior que se trapa lo « mesocarp », alara que la succession de las sisas del pericarp son, de l'exterior cap a l'interior: l'exocarp, lo mesocarp puèi l'endocarp.

La notz fresca a un taus en aiga superior a 20 % alara que la notz seca a un taus en aiga inferior a 10 %.

Valor nutritiva[modificar | modificar la font]

La notz es fòrça rica en lipids: en mejana 60 %. Es dons fòrça energetica: 583,3 kcal per 100 g. conten tanben 11 % de protids e 10 % de glucids. Rica en omega-3 (12,5 % dels lipids o 7,5 g sus 100 g de produch), en omega-6 (59 % dels lipids) e en melatonina, provesís tanben de fibras alimentàrias e tanben de vitaminas (subretot vitamina E (23 mg/100 g) o tocoferòl, e vitamina B3, B5 e B6), e de sals minerals (potassi, fosfòr e magnèsi). 30 g de notz contenon 1,1 g a 1,6 g d'omega-3.

Sul plan dietetic e al vejaire dels riscs cardiovascularis, aqueste fruch es interessant que sos lipids son subretot poli-insaturats (71,5 % del total dels lipids sont poli-insaturats, 10,3 % saturats e 18,2 % mono-insaturats) e per son taus en magnèsi e fibras, reconeguts coma essent de factors protectors. La consomacion de notz diminuissent lo taus de colesteròl sanguin, e tanben sa fraccion mai nociva (lo LDL colesteròl)[2].

Principalas varietats de noses comunas[modificar | modificar la font]

En França, existís d'apellacions d'origina per las produccions agricòlas de noses, Pasmens solas doas d'entre elas fan l'objècte d'una preservacion administrativa pel sistèma AOC :

  • la notz de Grenòble (AOC dempuèi lo 17 de junh de 1938Mes invalid (juin)[3] a AOP en 1996). Son terridor s'espandís dins los departements de l'Isèra e una partida de la Dròma e de la Savòia;
  • la notz del Perigòrd (AOC dempuèi 2002), varietats Corne, franquette, grandjean, Fernor, e marbot, terridor de produccion espandit dins los departements de Dordonha, d'Òlt, de Corrèza e de Charenta.
Noix (Juglans regia), en coque

D'entre las autras varietats i a:

  • la lara qu'es una varietat mai recenta que buta rapidament,
  • la marbot de Corrèza consommada sonque fresca,

Als Estats Units d'America, la principala region productritz es la Califòrnia, amb las varietats Hartley, Chandler, Serr, Vina, Franquette e Howard. Aquestas varietats se destrian de las europèas, mai sovent, per una pèl lisa e forma mai longa, coma una data.

Istòria[modificar | modificar la font]

En França[modificar | modificar la font]

Lo Peiregòrd Negre assegura mai de la mitat de la produccion de la Dordònha, 2d departament francés productor de noses rèire l'Isèra, mas tanben de la fusta de noguièr. Dempuèi 2002, « noix du Périgord » es aparat per una AOC.

Utilizacions[modificar | modificar la font]

La notz es una drupa que lo pericarp es pas comestible
  • Pintura e decoracion: la partida carnuda a l'entorn del clòc fa un chuc que taca, utilizat en tintura: tinta de noga
    • Tinta de noga: an de nuàncias rossas e brunas, plan solidas, s'aplican al pincèl sus de fusta blanca netejada e seca per donar una aparéncia de noguièr, venon negra pel sulfat de fèrre o prenon un rebat viu amb d'alum. Preparacion: acampar la noga plan nadura que se rascale aisidament, emplir una aisina e cobrir d'aiga; atal, se garda pendent mai d'un an, mas larga una odor fòrta. Per l'utilizar: prene la tinta fresca o servada coma indicat, la far bolhir amb d'aiga pendent dos oras a la dòsi de 150 a 200 g per litre d'aiga, daissar refregir e servar en boutelhas[4].
      • Tacas de tinta de noga sus un teissut blanc: Emplir una aisina d'estela de zinc, que se cobrís de bisulfita de soda, daissar en contacte tres jorns. Prene una gota de l'idrosulfita de soda obtengut e frejar lo teissit puèi lavar a l'aiga clara...
  • Alimentacion :
    • Las noses frescas o secas pòdon se consomar directament coma fruchs secs. S'utiliza un cacha-nòse, un martèl o de mans mans fòrtas per las dubrir.
    • Las pèrnas son utilizadas en cosina (decoracion d'ensaladas), e en pastisseriá (tartas, còcas). Se fa tanben de confitura de noses. Las noses dintran tanben dins la composicion de diferents produchs: pan de noses, formatges amb noses, mèl amb noses, confisariá, carnsalada, liquor, aperitius...
    • S'extrai tanben per pression de l'òli de notz, lo rendiment es de 50 % per una premsada a l'anciana, es a dire que per 40 kg de pèrnas se fa vint litres d'òli. Es un òli de qualitat, amb gost de notz fòrt, e de proprietats nutricionalas beneficas (plen d'acids grasses omega 3 per un pauc d'acids grasses omega 6). Pasmens, es un òli malaisida de sortir e que rancís pro rapidament a la lutz e/o a la calor, del fach de la fòrta proporcion d'acids grasses insaturats la compausant. Es la causa qie l'òli de notz supòrta pas d'èsser utilizada cuècha o fregida. Se garda a l'abric de la lutz e de l'aire a 4°c. Tres grans de sal grossa dins la botelha permetriá una melhora conservacion.
    • Se fa vin de notz. Los clòscs pòdon servir de combustible. Las fuèlhas e los catons (flors masclas) pòdon servir per far d'alcoòls o de decoccions, e se pòt far de condiments amb la noga.
    • De las nogas acampadas a mes de junh se fa la confitura de nogas[5].
    • Liquor de nogal : coma la tinta de noga es astringenta, s'utiliza contra la foira e las dolors d'estomac, e se prepara amb lo rascal, sens aromatas, mas mai sovent amb la notz jova entièra en pèrnas, a la maceracion de que s'apond de sucre e d'aromatas.
    • Aiga de noga (recepta anciana del Perigòrd): raspada en junh de noga encora grossas coma d'avelanas,  e las daissar cofir tres meses dins d'aigardent aponduda de la mitat de son volum de siròp e d'un tròç de canèla. Colar...
    • Las noses venon rance en unes meses e quitament mosida (se l'umiditat es tròp nauta). Es possible de las gardar un a dos ans en caisseta sus de papièr jornal endacòm sec, fresc (mens de 10 10 °C) e airat, a condicion de las aver acampadas a la casuda de l'arbre e bracejadas regularament pendent lo periòde de secatge.
    • Lo nogat, rèstes de la pression, pòdon servir de noiritura pel bestial.

Aspèctes economics[modificar | modificar la font]

La produccion mondiala de notz (2004, font FAO) èra 1,566 milion de tonas.

Los quatre primièrs païses productors representan los dos terces del total:

Évolution de la production mondiale de noix en milliers de tonnes[6]
País 2000 2001 2002 2003 2004 2005
China 309 252 343 393 436 499
EUA 216 276 255 295 294 321
Iran 130 168 178 150 168 150
Turquia 116 116 120 130 126 150
Mond 1 267,01 1 299,72 1 395,20 1 533,53 1 566,41 1 728,86

França es al reng uèit amb 26 000 tonas.

Allergia[modificar | modificar la font]

La notz es una font allergica, quitament se pauc de personas patisson d'allergia a la notz. Es sovent ligada a una allergia a l'avelana, lo cacauèt o d'autres fruchs de clòscs.

Galariá de fotografias[modificar | modificar la font]

Noix devenue noyer

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. mucron sur TLFi.
  2. Sabaté J, Oda K, Ros E, Nut consumption and blood lipid levels, a pooled analysis of 25 intervention trials, Arch Intern Med, 2010;170:821-827
  3. http://www.aoc-noixdegrenoble.com/authentique.php
  4. Larousse Ménager, Librairie Larousse, Édition 1926.
  5. Modèl:Obvratge.
  6. [Données Mondiales de la FAO <http://faostat.fao.org/site/336/DesktopDefault.aspx?PageID=336]