Botanica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

La botanica (nom vengut dau grèc: βοτάνη que designava una "èrba o planta") es la sciéncia consagrada a l'estudi dei vegetaus. Presenta mantuna facieta que la restacan a leis autras sciéncias dau vivent.

La botanica generala compren la taxinomia (classificacion dei plantas), la morfologia vegetala (descrivent lei partidas de la planta), l'istologia vegetala, la fisiologia vegetala, la biogeografia vegetala e la patologia vegetala. Certanas disciplinas, coma la dendrologia, son especialisadas sus un brancas de vegetaus.

La conoissença fina dei vegetaus tròba d'aplicacions dins mantes domenis coma per exemple la farmacologia, la seleccion e lo melhorament dei plantas cultivadas, en agricultura, orticultura e silvicultura.

Actualament, leis estudis de botanica son dedicats a aproximativament 400.000 espécias d'organismes vivents, qu'aperaquí 260.000 d'aquestas son de plantas vascularas e a l'entorn de 248.000 de plantas emb flors.

Lei professionaus de la botanica s'apelan lei botanistas.


Istòria[modificar | modificar la font]

Botanica primari[modificar | modificar la font]

Botanica modèrna[modificar | modificar la font]


Botanica contemporanèa[modificar | modificar la font]

Etimologia[modificar | modificar la font]


Portada e importància[modificar | modificar la font]

Nutricion umana[modificar | modificar la font]

Bioquimia vegetala[modificar | modificar la font]

Medecine e materiaus[modificar | modificar la font]

Ecologia vegetala[modificar | modificar la font]

Plantas, climat e cambiament environamentaus[modificar | modificar la font]

Les reaccions dei plantas au climat e d'unei cambiament environamentaus pòdon enlusir la nòstra comprenença per la maniera qu'aquestei cambiaments afectan la foncion e la productivitat de l'ecosistèma. Per exemple, la fenologia dei plantas belèu un indicaire utile de la temperatura dins la climatologia istòrica e de l'impacte biologic dau cambiament climatic e dau rescaufament de la planeta. La palinologia, l'analisi dei depaus de pollen fossile dins lei sediments l'i a dei miliers e mai dei milions d'annadas, permete de reconstituïr lei climats d'a passat temps.[1] Leis estimacions dei concentracions de CO² dins l'atmosfèra despueis lo Paleozoïc son estats obtengudas a partir dei densitats estomatalas ensin que per forma e talha dei fuelha dei plantas terrèstras ancianas.[2] L'apauriment de la jaç d'ozòne pòsquet expausar lei plantas per dei nivèus mai auts de raionaments ultraviolets B (UV-B), ce que entraïna de taus de creissença mai febles.[3] Tanben, lei informacions provenent d'estudis sur l'ecologia dei comunautats, la sistematica dei plantas e la taxonomia son essencialas per comprene lo cambiament de la vegetacion, la destruccion de l'abitat e l'extincion deis espècias.[4]

Genetica[modificar | modificar la font]

Genetica molecular[modificar | modificar la font]

Epigenetica[modificar | modificar la font]

Evolucion dei vegetaus[modificar | modificar la font]

Fisiologia dei vegetaus[modificar | modificar la font]

Ormònas vegetalas[modificar | modificar la font]

Anatomia e morfologia deis vegetaus[modificar | modificar la font]

Veire tanben[modificar | modificar la font]

Notas[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Bennett|Willis|2001|pp = 5–32
  2. Beerling|Osborne|Chaloner|2001|pp = 287–394
  3. Björn|Callaghan|Gehrke|Johanson|1999|pp = 449–454
  4. Ben-Menahem|2009|pp = 5369–5370