Farmacologia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La farmacologia al sens larg es l'estudi dels medicaments e de las substàncias d'origina exogèna (xenobiotics) que pòdon aver aquel usatge.

En practica , lo tèrme de farmacologia designa: la farmacologia experimentala, la farmacodinamica, la farmacometrica, la farmacocinetica, la farmacologia clinica.

  • Farmacologia clinica : Estudi de las accions d'un medicament sus l'òme portant sus las variacions d'una foncion normala o patologicament modificada, lo metabolisme e la destinada d'un principi actiu medicamentós dins de condicions fisiologicas particularas o patologicas.
  • Farmacologia experimentala : Estudi a çò de l'animal.

Brancas de la farmacologia[modificar | modificar la font]

- Farmacocinetica : Estudi de la cinetica d'una substància dins l'organisme : absorpcion, distribucion, metabolisme, excrecion.

- Farmacodinamica : Estudi de l'efièch d'una substància sus l'organisme, de las responsas provocadas.

- Farmacometrica : Evaluacion quantitativa (mesura) de l'efièch dels agents farmacologics in vivo e/o in vitro.

- Quimia terapeutica : Estudi quimic de las substàncias dintrant dins la composicion dels medicaments.

- Toxicologia  : Estudi dels efièches sul còs uman de las substàncias toxicas.

- Farmacognosia : Estudi de las matèrias primièras naturalas (plantas ...) utilizadas dins la preparacion dels medicaments

- Farmacovigilancia : Estudi del efièches non desirats de las moleculas sus l'organisme.

- Farmacia Galenica  : Estudi de la preparacion dels medicaments.