Glucid

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
exemple de tèxte
La lactòsa qu'ei un disacarid de la lèit. Que's compausa d'ua molecula de β-D-galactòsa e d'ua molecula deβ-D-glucòsa ligats per un ligam glucosidic β1-4.

Un glucid (tanben aperat sacarid) qu'ei ua molecula organica de formula generau Cn(H2O)p. Com aquesta formula e sembla d'estar ua combinason d'aiga (H2O) dab atòms de carbòni, los glucids que son tanben aperats idrats de carbòni. Aquestas moleculas que son ua hont d'energia (com ac son tanben los lipids e las proteïnas). Los organismes vius autotròfs que sintetizan glucids a partir d'ua hont d'energia (la lutz deu ) mentre qui los organismes eterotròfs qu'an besonh de trobar dens la loa alimentacion la loa hont de glucids.

Los glucids que poden estar formats d'ua simpla molecula (com la glucòsa), (dens aqueth cas que son qualificats de monosacarids), o formar polimèrs de monosacarids (en ligant mantun sacarides enter eths) aperats polisacarids (com l'amidon o la cellulòsa).


Monosacarids[modificar | modificar la font]

Lo grop aldeïd, on R que pòt estar la seguida de la cadena de carbònis.
Lo grop cetòna, on R1 que e R2 que poden estar la seguida de la cadena de carbònis.

Los monosacarids que son glucids constituits d'ua sola cadena de carbòni acabada per un grop aldeïd o cetòna ; los autes carbònis que son ligats a un grop idroxil (OH) ; segon lo nombre de carbònis que son : dab tres, triòsas (lo mei simple), dab quate, tetròsas, dab cinc, pentòsas e, fin finala, dab sheis, exòsas.