Portal:Bioquimia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Portau de la bioquimia modificar ]

Estructuras segondàrias d'ua elicasa ostendent eliç alfa e huelhas beta

La bioquimia qu'ei la disciplina que estúdia las reaccions quimicas qui s'encadenan au dehens de las cellulas vivas. Aquesta disciplina que's devesís en sosdisciplinas com l'energetica, l'enzimologia e lo metabolisme. L'energetica qu'estúdia los escambis energetics ; l'enzimologia qu'estúdia los enzims, qui son proteïnas catalisatritz (mercés a la loas formas) qui facilitan e accelèran l'anar d'ua reaccion quimica.

A despart deu hèit que las coneishenças generaus en quimia (mei que mei de la quimia organica, mes tanben de la quimia generau o minerau) be siin emplegadas en bioquimia, las moleculas deu monde viu qui interèssan mei que mei lo bioquimista que son : los acids nucleïcs, las proteïnas, los glucids (sucres) e los lipids (com la grèisha).

De solide, l'estudi de la bioquimia e lo de la citologia (estudi de la cellula viva) que son directament ligats puish que las moleculas estudiadas en bioquimia que son las qui constitueishen las cellulas ; totun, enter aquestas duas disciplinas la bioquimia supramoleculara qu'estúdia los organets cellulars formats per amassada (aperadas polimèrs) de moleculas estudiadas per la bioquimia.

Lutz sus... modificar ]

Fichièr:TATA-binding protein.png
Lo factor de transcripcion TATA binding protein en blau su l'ADN en roge

Un factor de transcripcion es una proteïna que participa en la regulacion de la transcripcion de l'ADN, mas que forma pas part de l'ARN polimerasa. Los factors de transcripcion pòdon agir en reconeissent e en se jonhent a de sequéncias concrètas d'ADN, en se jonhent a d'autres factors, o en se jonhent dirèctament a l'ARN polimerasa. Los factors de transcripcion son estimulats per de senhals citoplasmicas. Mai ...

Lo metabolisme modificar ]

Lo metabolisme qu'ei ua branca de la bioquimia qui s'interèssa aus procès quimics qui debanan dens las cellulas e los organismes viu. Qu'implica duas vias quimicas: l'anabolisme (la sintèsi deus elements constituents de las cellulas e deus elements utilizats peu son foncionament) e lo catabolisme (la degradacion de moleculas entà prodúser energia qui, per los organismes eterotròfs, ei la sola hont d'energia, au contra deus organismes autotròfs qui pòden préner la loa energia de la lutz deu ).

Huelha clorofiliana realizant la fotosintèsi

Istòria de la bioquimia modificar ]

Enter los punts de partença de l'istòria de la bioquimia e's pòt mentàver la descobèrta de l'amilasa (aperada alavetz diastasa) peus francés Anselme Payen e Jean-François Persoz. Quauques annadas abans (en 1828) l'aleman Friedrich Wöhler que s'èra ja escadut per estar lo purmèr òmi de sintetizar un compausat organic : l'urèa. Arron, Eduard Buchner qu'estudiè la fermentacion en bèth ganhà's atau lo Prèmi Nobel de Quimia. Au cors de las annadas 1920, los experiments deu sovietic Aleksandr Oparin que muishèn que las biomoleculas que pòden estar produsidas dens certas condicions fisicas determinadas a partir de compausats quimics inorganics. Durant la purmèra meitat deu sègle XX las diferentas tecnicas (la cromatografia, la difraccion deus arrais-X, l'electroforèsi, l'espectrofotometria...) de la bioquimia que's desvolopèn e que permetón la descobèrta de l'estructura quimica de l'ADN en 1953 (e de la famosa eliç dobla) per James Watson, Francis Crick e Rosalind Franklin.