Grisons

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Grisons
Blason
Blason
Bandièra
Bandièra
Lac LemanLac de NeuchâtelLac de MoratLac de BienaLac de ThunLac de BrienzLac de SempachLac de HallwilLac de BaldeggLac dels Quatre CantonsLac de ZugLac d'ÄgeriLac de ZurichLac de SihlLac de WalenstadtOberseeUnterseeLac MagèrLac de LuganoCanton de ValésCanton de FriborgCanton de VaudCanton de NeuchâtelCanton de JuraCanton de GenèvaCanton de BèrnaCanton de SolothurnCanton de Basilèa-CampanhaCanton de Basilèa-VilaCanton de LucèrnaCanton de NidwaldCanton d'ObwaldCanton d'ArgòviaCanton de SchaffhausenCanton de ZuricCanton de TurgòviaCanton d'Appenzell AusserrhodenCanton d'Appenzell InnerrhodenCanton de Sant GalhCanton d'UriCanton de SchwyzCanton de ZugCanton de GlaronaGrisonsCanton de Tecin
Administracion
País Bandièra: SoïssaSoïssa
Capluòc Coira
Lengas oficialas alemand, italian, romanch
Geografia
Coordenadas 46° 50′ 59″ N, 9° 31′ 58″ E
Superfícia 7 105,39 km²
Populacion 198.379 ab.
(2018)
Densitat 27,92 ab./km²
Comunas 125
Districtes 11
Altitud min. 260 m
Altitud max. 4 049 m
Indicadors
ISO 3166-2 CH-GR
Fus orari UTC+01:00
Site web gr.ch
Imatge illustratiu de l'article Grisons

Los Grisons (en alemand: Graubünden; en romanch: Grischun; en italian: Grigioni) son un canton de Soïssa, situat dins l'èst del país. La capitala del canton es Coira.

La presidenta per l'annada 2012 es Barbara Janom Steiner.

Geografia[modificar | modificar la font]

A l'extrèm èst del país, a la confinha amb Liechtenstein, Àustria e Itàlia, lo canton dels Grisons es lo mai vast de Soïssa. Sa densitat es pasmens plan bassa, a causa del relèu fòrça accidentat, fach d’una ret complèxa de massisses e de vals, qu’a valgut al canton l’escais de « País de las Cent Cinquanta Vals ».

La region es sonque aupenca, situada a l’interseccion dels bacins idrografics vèrs la mar Mediterranèa per los afluents de , vèrs la mar Negra per los de Danubi, e vèrs la mar del Nòrd, per Ren.

Las estacions d'espòrts d'ivèrn principalas son Davos, Arosa, San Murezzan (Sankt Moritz) e los vilatges de la valada d’Engadina.

Lengas[modificar | modificar la font]

Las lengas dels Grisons son:

La revision de l'article constitucional federal subre las lengas en favor d'una melhora reconeissença del quadrilingüisme, aprovada a 76% per la votacion populara del 10 de març de 1996, vai en direccion d'una salvagarda e d'una promocion dal romanch. Despuèi aquela data la populacion romancha pòt utilizar sa pròpria lenga dins sos contactes amb la Confederacion.

Istòria[modificar | modificar la font]

Als tempses medievals, los senhors s'agropèron en ligas defensivas: la Liga Grisa en Oberland, la Liga de l’Ostal Dieu dins lo sud-èst e la Liga de las Dètz Juridiccions a l’èst de Coira. En 1512, aquelas ligas, aligadas entre elas e amb la Confederacion Elvetica despuèi la fin del sègle XV, prenguèron Valtelina e los païses de Chiavenna e de Bormio, que Bonaparte prenguèt puèi quitèt en 1797.