Vilespassens

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Vilespassens
Villespassans
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 22′ 54″ N, 2° 54′ 59″ E
Superfícia 14,07 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
321 m
250 m
138 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3430
Sant Ponç de Tomièiras (Sanch Inhan abans 2015)
Intercom
243400454
CC de Sud Erau
Cònsol Jean-Christophe Petit
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
173 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

175 ab.
Densitat 11,02 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Villespassanais (en francés)
Còde postal 34360
Còde INSEE 34339

Vilespassens (Villespassans en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Perimètre del territòri[modificar | Modificar lo còdi]

Comunas confrontantas de Vilespassens
Assinhan Sanch Inhan
Bisa de Menerbés
(Aude)
Vilespassens Cebasan
Crusi Cranta quadripunt

Toponimia[modificar | Modificar lo còdi]

La prononciacion es [bilèspa'sèns]. Las fòrmas ancianas son : Berengarii de Villas passans en 1159-61, Frotardo de Villaspassanz en 1162; Petrus de Villispassantibus en 1199, de Villispassantibus en 1271, rector de Villispassantibus en 1351, Villespassans en 1643, 1740-60, Villespassan, 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Lo nom seriá benlèu, per Dauzat e Rostaing, un derivat de l'« ancian provençal » espasar (dins la grafia d'Emil Levy, comprene espaçar/espassar), qu'auriá lo sens d' alunhar[2]. Mas espaçar aviá d'autras significacions : « garir, espetar, passar, cessar, arrestar, quitar, fenir, faire cessar/quitar » e justament alunhar es lo sol que Levy i bota un punt d'interrogacion [3]. Segon Hamlin, lo segond element possedís lo sens de « passatge », pr'amor de la situacion del vilatge a un caireforc natural[1]...

Participi o pas, dempuèi l'Edat Mejana, lo nom es passat de la terminason -ans a -ens, coma sovent los participis presents del primièr grope, per analogia amb las autras doás conjugasons.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Administracion[modificar | Modificar lo còdi]

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Jean-Christophe Petit    
2001 2014 Jean-Paul Crassus    
març de 1983 2001 Pierre Petit    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia[modificar | Modificar lo còdi]

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 155, totala: 159

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
77 101 120 142 165 165 163 192 178

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
162 179 182 199 240 261 229 234 229

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
311 297 250 253 243 229 235 201 178

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
180
156
136
132
124
126
138
138
140
143
2009 2010
143
147
147
151
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 173 abitants e la densitat èra de 12,3 ab/km².

Luòcs e monuments[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna[modificar | Modificar lo còdi]

Veire tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 429
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 722
  3. Emil Levy, Petit Dictionnaire Provençal-Français, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1980