Vejatz lo contengut

Gusargues

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Gusargues
Guzargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa parroquiala de Sant Miquèu de Gusargues.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 43′ 24″ N, 3° 55′ 32″ E
Superfícia 11,73 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
209 m
120 m
80 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva [1]
Canton
3407
Sant Geli dau Fesc (Càstias abans 2015)
Intercom
200022986
CC dau Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Pierre Antoine
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
505 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

517 ab.
Densitat 43,73 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34820
Còde INSEE 34118

Gusargues (en francés Guzargues) es una comuna lengadociana situada dins lo departament francés d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

[modificar | Modificar lo còdi]
Comunas confrontantas de Gusargues
Sant Matieu de Trevièrs Montaut
Gusargues
Assàs Teiran Càstrias

Las fòrmas ancianas son : villa Agucianicis (varianta : Agusanicis), villa Aguzianicis en 899, villa de Agusanicis, cap a 922, S. Michaelis de Aguzanicis en 1111, villam de Aguzanicis (varianta : Agusanicis) en 1156, 1161, 1208, de Agusanicis, sense data [sègle XII ?], de Aquitanicis en 1208, villam de Aguztanicis en 1208, parrochia et decimaria ecclesie S. Michaelis de Agusanicis en 1253, 1291, de Agusanicis en 1272, 1314, 1392, Gussargues, Guizargues en 1526, de Agusanicis en 1529, de Aguzanicis en 1550, Guerargues en 1622, Gussargues en 1626, Guzargues en 1648, Gusargues en 1759, Guzargues en 1740-60, en 1770-71 (mapa de Cassini)[2].

Segon Hamlin, Gusargues ven del gentilici latin Acutius, amb lo sufixe -anicis[2]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin permet pas de menar a -argues (c- davant i > z); cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[3].

Gusargues, nom qu'a conegut una aferèsi (supression del començament), vendriá d'un nom latin d'òme, Acutius, o benlèu Acusius o Agusius, amb lo sufixe -anicum [4],[5],[2]. Gusargues èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Acutius, o Acusius o Agusius.

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Pierre Antoine sense etiqueta engenhaire
març de 1983 2008 Yves Courtieu    
1959 1983 André Pouzancre    
  1959      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra dau canton de Càstrias; es ara dau canton de Sant Geli dau Fesc.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 513, totala: 526

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
73 63 89 101 108 103 94 102 109

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
119 139 127 131 123 107 91 110 115

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
122 106 115 104 101 110 106 63 106

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
108
116
118
149
178
344
405
414
423
429
2009 2010
438
445
477
485
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 505 abitants e la densitat èra de 43,05 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Dempuèi lo 1èr de genièr 2017 modification des limites des 3 arrondissements
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 193
  3. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 339
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 125