1959
1959 | |
---|---|
Ans : 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1959 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
America[modificar | modificar la font]
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]
Intrada de dos estats novèus au sen de la Federacion : Alaska (3 de genièr) e Hawaii (21 d'agost). Regardant leis afaires militars deis Estats Units, intrada en servici dau premier sosmarin nuclear lançaire d'engenhs. Aqueu tipe de naviri que sa deteccion es fòrça malaisada anava donar una dimension novèla a la Guèrra Freja e aumentar l'impossibilitat d'un conflicte militar dirèct entre Washington e Moscòu.
Asia[modificar | modificar la font]
Cambòtja[modificar | modificar la font]
Descubèrta d'un complòt organizat per Tailàndia e lo Vietnam dau Sud per reversar Norodom Sihanouk e la monarquia. Aquô èra la consequéncia dau raprochament de Cambòtja ambé leis estats comunistas d'Asia dau Sud-Èst. Puei, un atemptat, probablament organizar per lo Vietnam dau Sud, dirigit còntra lo prince e sa maire faguèt tres victimes dins lo palais reiau mai manquèt sa buta. Dins lo corrent deis annadas seguentas, Sihanouk assaièt de restaurar sei relacions ambé lei dos país implicats mai aquò mau capitèt (→ 1961/1963). Pasmens, darrier Tailàndia e lo Vietnam dau Sud, leis Estatsunidencs foguèron sospichats d'èsser a l'origina d'aqueleis accions e lei relacions entre Washington e Phnom Penh acomencèron de se desgradar.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Informatica[modificar | modificar la font]
Depaus de brevet depintant lo premier circuit integrat. Son autor èra l'engenhaire estatsunidenc Jack Kilby (1923-2005). Aqueu dispositiu permet de formar de circuits complèxs ambé plusors compausants diferents. Capables de realizar de foncions complètas, son venguts un element important dei sistèmas informatics.
Invencion dau lengatge de programacion Cobol (8 d'abriu).
Transpòrt[modificar | modificar la font]
En Union Sovietica, intrada en servici dau premier brisa-glaça de propulsion nucleara que foguèt dich Lenin. Aquò representava una evolucion importanta car la propulsion nucleara permetiá d'eliminar lo problema de l'avitalhament de carburant dau naviri, totjorn malaisat, dins lei regions polaras blocadas per la banquisa.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 1èr de genièr - Azali Assoumani, president de las Comòras
- 16 de genièr - Sade Adu, cantaira nigeriana
- 22 de genièr - Linda Blair, actritz americana
- 28 de genièr - Eugen Bejinariu, primièr ministre de Romania
- 30 de genièr - Jody Watley, cantaira e compositora americana (Shalamar)
- 9 de febrièr - Filipe Nyusi, president de Moçambic
- 11 de febrièr - Zeca Pagodinho, cantaire e compositor brasilièr
- 12 de febrièr - Suret Huseynov, primièr ministre d'Azerbaitjan
- 16 de febrièr - John MacEnroe, jogaire de tennis american
- 26 de febrièr - Ahmet Davutoğlu, primièr ministre de Turquia
- 3 de març - Vazgen Sargsyan, primièr ministre d'Armenia (m. 1999)
- 10 de març - Taneli Mäkelä, actritz finlandesa
- 16 de març - Jens Stoltenberg, primièr ministre de Norvègia
- 18 de març - Luc Besson, realizator de cinèma francés
- 28 de març - Laura Chinchilla Miranda, presidenta de Còsta Rica
- 27 d'abril - Sheena Easton, cantaira escocesa
- 27 d'abril - Andrew Zachary Fire, biològ american, Prèmi Nobel
- 30 d'abril - Stephen Harper, primièr ministre de Canadà
- 5 de mai - Ian McCulloch, musician, cantaire e compositor anglés (Echo & The Bunnymen)
- 9 de mai - János Áder, president d'Ongria
- 11 de junh - Hugh Laurie, actor britanic
- 13 de junh - Klaus Iohannis, president de Romania
- 13 de junh - Maurice Georges Dantec, escrivan francés
- 13 de julhet - Boyko Borisov, primièr ministre de Bulgaria
- 19 de junh - Christian Wulff, president d'Alemanha
- 4 de julhet - Victoria Abril, actritz espanhòla
- 11 de julhet - Suzanne Vega, cantaira americana
- 16 de julhet - Ángeles Caso, escrivana e jornalista espanhòla
- 26 de julhet - Kevin Spacey, actor american
- 3 d'agost - Koichi Tanaka, Japoniana quimista, Prèmi Nobel
- 10 d'agost - Rosanna Arquette, actritz americana
- 14 d'agost - Magic Johnson, basquetbolaire american
- 5 de setembre - Waldemar Pawlak, primièr ministre de Polonha
- 22 de setembre - Saul Perlmutter, astrofisician american, Prèmi Nobel
- 1 d'octobre - Youssou N'Dour, cantaire senegalés
- 4 d'octobre - Chris Lowe, cantaire e musician anglés (Pet Shop Boys)
- 17 d'octobre - Francisco Flores Pérez, president de Lo Salvador (m. 2016)
- 18 d'octobre - Carlos Mauricio Funes, president de Lo Salvador
- 22 d'octobre - Todd Graff, actor e realizator american
- 25 d'octobre - Bernardo Rezende, jogaire de voleibòl brasilièr
- 26 d'octobre - Evo Morales, president de Bolivia
- 5 de novembre - Bryan Adams, cantaire, compositor e musician canadian
- 18 de novembre - Joseph Pace, pintor e esculptor italian
- 20 de decembre - Kazimierz Marcinkiewicz, primièr ministre de Polonha
- 21 de decembre - Florence Griffith-Joyner, atlèta americana (m. 1998)
- 29 de decembre - László Kövér, president d'Ongria
- 31 de decembre - Val Kilmer, actor american
- 31 de decembre - Baron Waqa, president de Nauru
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 21 de genièr - Cecil B. DeMille, realizator de cinèma american (n. 1881)
- 3 de febrièr - dins un accident d'avion:
- Buddy Holly, cantaire e musician american de rock (n. 1936)
- Ritchie Valens, cantaire american (n. 1941)
- The Big Bopper, disc-jòquei american (n. 1930)
- 15 de febrièr - Owen Willans Richardson, fisician britanic, Prèmi Nobel (n. 1879)
- 3 de març - Lou Costello, actor american de comèdias (n. 1906)
- 26 de març - Raymond Chandler, escrivan american (n. 1888)
- 9 d'abril - Frank Lloyd Wright, arquitècte ameican (n. 1876)
- 16 d'abril - Louis Alibert, lingüista francés (n. 1884)
- 5 de mai - Carlos Saavedra Lamas, politician argentin, Prèmi Nobel de la Patz (n. 1878)
- 9 de junh - Adolf Otto Reinhold Windaus, quimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1876)
- 7 de setembre - Hermenegildo Anglada Camarasa, pintor catalan (n. 1871)
- 17 de julhet - Billie Holiday, cantaira de jazz americana (n. 1915)
- 26 de setembre - Solomon Bandaranaike, primièr ministre de Ceylon (n. 1899)
- 1 d'octobre - Enrico De Nicola, president d'Itàlia (n. 1877)
- 14 d'octobre - Erroll Flynn, actor american (n. 1909)
- 14 d'octobre - Princo Phetsarath Rattanavongsa, primièr ministre de Laos (n. 1890)
- 16 d'octobre - George Marshall, general american, Prèmi Nobel (n. 1880)
- 6 de novembre - José Paciano Laurel, president de las Filipinas (n. 1891)
- 15 de novembre - Charles Thomson Rees Wilson, fisician britanic, Prèmi Nobel (n. 1869)
- 17 de novembre - Heitor Villa-Lobos, compositor brasilièr (n. 1887)
- 20 de novembre - Alfonso López Pumarejo, president de Colómbia (n. 1886)
- 28 de decembre - Ante Pavelić, cap d'Estat faissista de Croàcia (n. 1889)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Emilio Gino Segrè, Owen Chamberlain
- Prèmi Nobel de Quimia : Jaroslav Heyrovský
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Severo Ochoa, Arthur Kornberg
- Prèmi Nobel de Literatura : Salvatore Quasimodo
- Prèmi Nobel de la Patz : Philip John Noel-Baker