Josèp Lobet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Josèp Lobet
File:Josèp Lobet.jpg
Retrach d'en Josèp Lobet cap a 1902
Naissença3 de mai de 1874, Montpelhièr
Decès29 de genièr de 1951, París

Josèp Lobet (en francés Joseph Loubet, Montpelhièr, 3 de mai de 1874 - París, 29 de genièr de 1951) foguèt un escrivan occitan exilhat a París que ocupèt un lòc important demest los actors del Felibritge de la capitala francesa.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Josèp Lobet nasquèt a Montpelhièr en 1874 dins una familha modèsta, son paire èra un fustièr originari d'Albigés. Venguèt orfanèl jove e deguèt trabalhar per subsistir; pasmens malgrat aquò contunhèt de s'instruire d'un biais autodidacta. Tre sos dotze ans s'interessèt a las letras occitanas e atirat per la literatura mai tard foguèt secretari de la revista montpelhierenca Chimère (1891 - 1892) e sòci del comitat de redaccion de La coupe (1895 - 1898).

Bust d'en Josèp Lobet al Jardin dels Felibres de Scèus

Se n'anèt a París en 1896 ont, aprèp aver fach un temps de jornalisme, venguèt recebeire de las Pòstas. Tre son arribada foguèt presentat al mitan felibrenc de la capitala francesa pel deputat Maurici Faure. Venguèt lèu sòci de la "Société des félibres de Paris" (1901). Son activisme occitanista i foguèt important, es estat fondador de la revista Langue d'Oc et patois, director e redactor de La gazeto Loubetenco (1915 - 1917), fondador dels "Amis de la langue d'Oc à Paris" (1920) que ne foguèt lo president fins a 1938. Per son implicacion considerabla èra vengut Majoral del Felibritge en 1921. Collaborèt dins de jornals e revistas nombroses. Josèp Lobet escriguèt d'òbras nombrosas e variadas, de poesias subretot mas tanben de contes (La mòrt de Barbasan), d'estudis e mai una tragedia (Lo vin).

Lobet, escrivan "provençal"[modificar | Modificar lo còdi]

Malgrat que foguèsse nascut en Lengadòc, la màger part de la produccion en occitan de Lobet se faguèt en provençal. Es subretot a partir de son arribada a París que l'escrivan clapassièr, qu'aviá ja publicat de tèxtes en montpelhierenc dins mantuna revista coma La Campana de Magalona cambièt de dialècte.


Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Lei ròsas que sagnan (1902)
  • Vèspre autonenc (1927)