Francis Picabia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Francis Picabia

Retrach de Francis Picabia
Nom de naissença Francis-Marie Martínez de Picabia
Naissença 22 de genièr de 1879
París
Decès 30 novembre 1953
París
Activitat(s) Pintura, poesia, escritura
Formacion Acadèmia reiala de las bèlas arts e l'Escòla de las Arts Decorativas de París
Movement artistic Cubisme, Dadaïsme
Francis Picabia dins lo seu ostal ròsa de Tremblay-sur-Mauldre

Francis-Marie Martínez de Picabia (París, 22 de genièr de 1879 - 30 de novembre de 1953 París, 1953) èra un pintor francés. Practiquèt tan la pintura coma lo grafisme e, quitament, l'escritura e la poesia. Filh de maire francesa e de paire espanhòl, militèt al movement dadaïsta.

Biografia[modificar | modificar la font]

Estudièt a l'Escòla de las Bèlas Arts e l'Escòla de las Arts Decorativas de París, que recebèt una granda influéncia de la pintura impressionista, fauvista e abstracha, amb per artistats favorits Camille Pissarro e Alfred Sisley. Entre 1909 e 1911 prenguèt lo del cubisme e venguèt membre del grop "PUTEAUX", se faguèt amic de Marcel Duchamp. En 1913 viatjèt als Estats Units d'America, que dintrèt en contacte amb lo grop dadá american, participant a l'exposicion de l'Armory Show e fondant amb Duchamp e Ray la revista predadaïsta 291. Publiquèt lo primièr numèro de la revista ja completament dadaïsta 391 a Barcelona en 1916 amb la collaboracion de Guillaume Apollinaire, Tristan Tzara, Man Ray e Jean Arp. Aprép un temps passat a la Còsta d'Azur que la seuna òbra foguèt fòça influenciada pel surrealisme, amb un umor particularament provocant, tornèt a París e creèt, amb André Breton, la revista 491. Puèi, en 1922, abandonèt lo dadaïsme, movement qu'aviá estat un dels principals propagadors.

L'influéncia de Picabia es fondamental coma promotor dels movements avantgardistas e de l'art modèrn sul continent american, mai concretament a Nòva York. Picabia èra un òme dubèrt a totes los nòus corrents e refusèt de se ligar exclusivament a un sol tipe d'expression. Atal, visquèt de periods amb lo futurisme, la figuracion e, a partir de 1945, l'art abstrach.

Amant las fèstes e las veituras (que ne colleccionèt prèp 150), se roïnèt, per aquò comencèt a pintar fòrça pichons quadres de divèrses generes, a vegadas inspirats per de revistas pornograficas.

Tanben se vodèt, de biais personal personal e tanben professional, a la poesia.

Òbras màgers[modificar | modificar la font]

  • Caoutchouc. 1909, aquarèla sus papèl, 46 x 61,5 cm. Musèu d'Art Modèrn de París. Considerada una de las òbres fondatriças de l'art abstrach
  • Udnie. 1913, òli sus tèla, 290 x 300 cm. Musèu Nacional d'Art Modèrn de París
  • Edtaonisl. 1913, òli sus tèla, Institut d'Art de Chicago.
  • Flirt. Materials divèrses (plomb, filh de fèrre, palha...) sus tèla, 92 x 73 cm. Enquantat en 2004 per 908 238 €.

Escrichs[modificar | modificar la font]

  • Poemes, publicat a París en 2002
  • Écrits critiques, publicat a París en 2005