Crystal Clear action lock3.png

Danemarc

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Kongeriget Danmark (da)

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Reialme de Danemarc (oc)
Flag of Denmark.svg
National Coat of arms of Denmark.svg

mapa

Lengas oficialas danés
Lengas regionalas reconegudas feroés, groenlandés, alemand
Capitala
e mai granda ciutat
Copenaga
55° 40′ 34″ N 12° 34′ 06″ E / 55.67611, 12.56833 / 55.67611; 12.56833
Forma de l’Estat
Reina
Monarquia constitucionala
Margarida II
Superfícia
 - Totala
Classat 133en
42 915 7 km²
Populacion
 - Totala (2015)
 - Densitat
Classat 113en
5 668 743 ab.
131 ab./km²
Gentilici danés -esa
IDH (2013) 0,900 (elevat) 10
Fus orari UTC +1 (estiu +2)
Imne nacional “Der er et yndigt land”
Domeni internet .dk
Indicatiu telefonic +45

Danemarc, (en danés Danmark), oficialament lo Reialme de Danemarc (en danés, Kongeriget Danmark) es un país escandinau de l'Euròpa septentrionala localizat dins la peninsula de Jutlàndia e que compren los territòris autonòms de Groenlàndia e las Illas Feròe. Sa capitala es Copenaga.

Lo gentilici es danés -esa.

Lo territòri continental limita al sud amb Alemanha, e amb lo Mar del Nòrd a l'oèst e lo Mar Baltica a l'èst.

Dinamarca es una monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari de govèrn. En mai del govèrn central i a de govèrns locales en 98 municipalitats. Dinamarca es membre de la Union Europèa dempuèi 1973, mas pas fa partida de l'Eurozòna, l'union monetària dels estats membres de l'Union qu'an adoptat l'Èuro coma lor moneda oficiala. Dinamarca es membre fondator del OTAN.

Istòria

Territòris de Cnut lo Grand (1016-1035).

Las trobalhas arqueologicas pus ancianas de Danemarc son datadas del 130.000 al 110.000 aJC, durant lo periòde Interglacial Riss-Würm.[1] Lo territòri es estat abitat dempuèi lo 12.500 aJC e i a evidéncia de la practica de la agricultura dempuèi lo 3.900 aJC.[2]

Politica

Danemarc es una monarquia constitucionala. Lo cap de govèrn es lo primièr ministre, designat pel monarca.

Lo parlament unicameral (Folketing) a 179 membres.

Geografia

Malgrat que Danemarc se tròba situada entre doas mars, lo Baltica e la mar del Nòrd, las pluèjas annalas son moderadas, d'entre 700 e 800 mm a l'oèst e d'entre 500 e 600 mm a l'èst. Las temperaturas son equilibradas, al mes de julhet i a una mejana de 16 °C dins la zòna de la mar del Nòrd e a l'èst, a Sjælland, pòt arribar a 18 °C. Las temperaturas diürnas son suls 20 °C del temps que las nocturnas son a l'entorn dels 13 °C . A l'ivèrn l'influéncia del corrent del Golf e de lo sieu derivat, lo corrent de l'Atlantic Nòrd, se fa notar en fasent que las temperaturas davalen pas excessivament, dins tot lo país las temperaturas se mantenon près del punt de congelacion, unes 2 °C durant lo jorn e a l'entorn de -3 °C a la nuèit. La temperatura de l'aiga a la còsta vària dempuèi lo 3 °C a l'ivèrn fins los 17 °C a l'estiu.

Dempuèi lo primièr de genièr de 2007, la division administrativa principala de Danemarc es la region.

Economia

System-search.svg Veire l’article : Economia de Danemarc.

Demografia

Cultura

Nòtas e referéncias

  1. Michaelsen, Karsten Kjer, "Politikens bog om Danmarks oldtid", Politikens Forlag (1. bogklubudgave), 2002, ISBN 87-00-69328-6
  2. Denmark: History, Prehistory, Royal Danish Ministry of Foreign Affairs