Lapònia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La Lapònia (Sápmi en same, Lappi en finés, Sameland o Lappland en suedés) es lo país dels Samis. Es una region boreala europèa, situada dins lo Nórd de la Fennoscandia (dins lo Nòrd de la Norvègia, de la Suècia, de la Finlàndia e dins lo Nòrd de la peninsula de Kola en Russia).

Dins un sens mai limitat, la Lapònia es una província istorica de Suècia ont se trapa la region de Lapònia inscricha al patrimòni mondial, e tanben una region istorica de Finlàndia.

Dins las legendas popularas, la Lapònia es lo luòc ont demora lo Paire nadal.

Geografia[modificar | modificar la font]

Localizacion[modificar | modificar la font]

La Lapònia es situada en granda partida al delà du cercle polar artic. Lo Cap Nòrd es lo punt mai septentrional de l'Euròpa (en fach, es situat sus l'illòta de Magerøya qu'es fòrça pròche del continent).

Geologia[modificar | modificar la font]

Topografia e idrologia[modificar | modificar la font]

Clima[modificar | modificar la font]

Païsatge lapon d'ivèrn.
Païsatge de Lapònie d'estiu.

La temperatura en Lapònia pòt variar de -40 °C en ivèrn (a l'interior de las tèrras) a +27 °C l'estiu. La vegetacion locala es subretot una vegetacion de taiga e de tondra. Aquesta region es bordada per l'Atlantic nòrd t l'ocean glacial Artic e « entrecopada » per la mar Baltica. Lo corrent del Golf permet a la regions costièras (oceanicas) de beneficiar de temperaturas relativament clementas en ivèrn (la mar i gèla pas jamai, e los pòrts son donc utilisables tot lo long de l'annada, sens pas cap d'icebèrgs, malgrat la latitud). Es per aquesta meteissa rason que de vilas coma Narvik, Tromsø, Alta, Hammerfest (la mai septentrionala del mond) o Mormansk i an estat bastidas.

Biodiversitat[modificar | modificar la font]

Fauna[modificar | modificar la font]

La Lapònia presenta de mammifèrs predators, coma l'ors brun e lo golut. Mas l'animal mai emblematic d'aquesta region es de segur lo rèn, seriá mai de 40 000.

Lo golut es la sola espècia en fòrt pichon nombre. S'ataca als rèns femes e als pichon. En Lapònia, la pèrda de rèns pels predators es compensada per una indemnizacion. Dins lo cas del glolut, lo problèma es que l'indemnizacion demanda de tornar l'identificacion de l'animal, portada a l'aurelha, alara que los goluts lèvan lo cap del rèn, fasent malaisida la justificacion de la pèrda.

Los Saamis an lo drech de levar unes ors bruns sul territòri, mas pas dins los pargues nacionals.

I a tanben d'autras espècias, coma la lèbre artica, lo rainal artic, lo lemming o lo pigarg de coa blanca (uns 100 parelhs).

Lo linx e lo lop son aparats, alara que la « perditz de las nèus » de plumas blancas e de coa negre en l'ivèrn e marron l'estiu, es caçada per sa vianda. Lo can finés de Lapònia es une raça de can de pastre originari de Lapònia.

Flora[modificar | modificar la font]

I a subretot lo « lakka » es una mena de romèc que buta près del lac Inari.

Istòria[modificar | modificar la font]

En mai dels Norvegians, Suedés, Finlandeses e Russes, la region es abitada pels Lapons (o « Samis »), pòble que lo mòde de vida es basat sus la transumància (l'abaliment dels rèns es una activitat importanta, mas son tanben de caçaires, pescadors e culheires). Aqueste pòble, que s'i establiguèt fa 10 000 ans foguèt evangelizat. Las primièras glèisas de la region foguèron bastidas al sègle XII pels Norvegians, mas l'evangelizacion s'acabèt sonque de centenats d'annadas mai tard, al sègle XVIII, e las cresenças animistas tradicionalas existissn encara ara.

Administracion[modificar | modificar la font]

Privilègis[modificar | modificar la font]

Los Samis an dempuèi 1971 de drechs especials de pèscas, de caça e de passatge dins las zonas protegidas de Lapònia per lor permetre de gardar lor biais viure.

Proteccion[modificar | modificar la font]

La region de Lapònia al nòrd de Suècia es classada sus la lista del patrimòni mondial coma site natural e cultural dempuèi 1996 segon los critèris N (I) (II) e (III) e C (III) e (IV). Aquesta zona compren 940 000 ectaras que cobrisson los espacis de migracion des rèns.

Economia[modificar | modificar la font]

Economia tradicionala[modificar | modificar la font]

L'abaliment del rèn concerna uèi qu'una fòrça pichona partida de la populacion dels Samis (unes 6 %). Abalisson los rèns que vivon de biais semifèr, sus de territòris prescrichs e fòrça reglamentats. Lo rèn es lo sol animal que se noirís subretot de liquèns. Los Sámit (plural de Sámi en lenga same) tiravan (tiran) en efièch una quantitat impressionanta de produchs d'aqueste animal; uèi, lo rèn es subretot abalit per sa vianda e sa pèl, mas tanben per sas capacitats d'animal de rega que servís a tirat las lisas (subretot toristicas). Pel passat, los Sámit fabricavan tanben lors tendas (lávvu) amb lor pel; los tendons de rèna èran utilizats per la cordura dels vestits de forradura e los òsses e banas de per fabricar d'aisinas e esplèchs.

Torisme[modificar | modificar la font]

Païsatge lapon lo long del Kungsleden en Suècia, entre Tjäktja e Sälka.

Cultura[modificar | modificar la font]

La bandièra same.
Mapa de las lengas sames.

La cultura samia es fòrça especifica, amb sa poesia, sa musica (lo joik), de legendas, d'abituds de vestis (coma los bellinger, pantalons de pèl de patas de rèn, o los skaller, cauçaduras fachas amb la fòrça solida pèl de la tèsta dels rèns; skalle significa « crani » en norvegian) e un abitat pròpre.

Lors lengas, las lengas sames, totalisan unes 35 000 locutaires e comptan nòu variantas, que gaireben totas son pas intercomprensiblas.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Annèxes[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]