1863
|
1863 | |
|---|---|
| Ans : 1860 1861 1862 1863 1864 1865 1866 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1863 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Perseguida de l'expedicion mexicana acomençada a la fin de 1861. Après la revirada de l'annada precedenta, l'emperaire Napoleon III mandèt de mejans militars vertadiers per installar un govèrn conservador e catolic en Mexic. Après lo sètge acarnat de Puebla (16 de març - 17 de mai), lei fòrças francesas dau generau Forey capitèron de conquistar Mexico sensa combat. I installèron un govèrn provisòri fòrça conservador que demandèt oficialament a Napoleon III de trobar un sobeiran per Mexic. Pasmens, maugrat aqueu succès, lo projècte francés de crear un estat mexican estable aliat conoguèt de dificultats car la màger part de la populacion demorèt fidèla au govèrn legau dau liberau Benito Juárez.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Refús britanic d'acceptar la prepausicion d'aliança etiopiana còntra l'Empèri Otoman. D'efèct, Londres preferiguèt mantenir sei relacions ambé lei Turcs que representavan un aliat important dins la lucha còntra Russia. Coma lei Britanics mandèron ges de respònsa oficiala, lo negus Tewodros II se despacientèt e lei relacions se desgradèron.
Reiaume Merina[modificar | modificar la font]
Perseguida de sa politica de modernizacion accelerada basada sus lo modèl europèu per lo rèi Radama II. Pasmens, aquò se turtava a d'oposicions importantas e certanei regions èran l'objècte de combats entre partisans e adversaris dei reformas. Dins aquò, la signatura d'un acòrd laissant la mitat nòrd a un aventurier francés suscitèt l'inquietud de la màger part deis elèits. Lo 11 de mai, un complòt dirigit per lo Premier Ministre Rainivoninahitriniony assassinèt donc lo rèi per mantenir la sobeiranetat dau reiaume. Foguèt remplaçat per una nivèça de Ranavalona Ièra dicha Rasoherina. Dins l'illa, Rainivoninahitriniony ordonèt de restaurar l'òrdre (→ 1864).
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Perseguida de la Guèrra de Mexic amb una segonda expedicion francesa còntra Mexico. Au contrari de l'annada precedenta, lei Francés engatjèron de tropas importantas equipadas d'artilhariá pesuca. Lo govèrn liberau de Benito Juárez gropèt sei fòrças principalas en Puebla que foguèt assetjada dau 16 de març au 17 de mai. La garnison deguèt finalament capitular permetent ai Francés d'intrar dins la capitala onte formèron un govèrn conservador que demandèt oficialament a l'emperaire Napoleon III de trobar un sobeiran per lo país. Pasmens, au contrari deis avejaires optimistas dei conservadors, la màger part de Mexic refusèt de sostenir lo govèrn novèu e Juárez poguèt donc se retirar vèrs lo nòrd per contuniar lo combat.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Dins lo corrent de l'annada, lei fòrças Qing reorganizadas per lei Britanics comencèron d'atacar lo còr dei regions taiping. En particular, reconquistèron Suzhou e poguèron preparar una ataca còntra Nanquin per l'annada venenta. Còntra lei Nian, Sengge Rinchen averèt un succès important que sei fòrças capitèron de tuar lo cap de la revòuta, Zhang Lexing.
Japon[modificar | modificar la font]
Consequéncia deis atacas còntra leis estrangiers e de la manca de reaccion deis autoritats (→ 1861, 1862), lei demonstracions de fòrça occidentalas se succediguèron lòng dau litorau japonés. Premier, lo 16 de julhet, un naviri Estatsunidenc ataquèt una pichona flòta japonesa dins la baia de Shimonoseki. Un naviri japonés foguèt destruch. Puei, dins lo meteis sector, lei Francés destruguèron una pichona vila e una posicion d'artilhariá dins lo corrent d'aost. Enfin, après lo murtre d'un marchand anglés, la flòta britanica bombardèt Kagoshima (→ 1864).
Arts[modificar | modificar la font]
Pintura[modificar | modificar la font]
En França, a la demanda de l'emperaire Napoleon III (1852-1870), foguèt organizat lo Salon dei refusats que presentava leis òbras de plusors artistas refusats per leis exposicions academicas. Entre lei tablèus presents, se trobava la pintura impressionista Le Déjeuner sur l'herbe d'Édouard Manet (1832-1883) que foguèt a l'origina d'un escandòl important. D'efèct, representava una frema nusa dins un contèxte contemporanèu.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 1 de genièr - Pierre de Coubertin, istorian francés, creator dels modèrnes Jòcs Olimpics (m. 1937)
- 14 de genièr - Manuel Gomes da Costa, president de Portugal (m. 1929)
- 15 de genièr - Wilhelm Marx, cancelièr alemand (m. 1946)
- 17 de genièr - David Lloyd George, primièr ministre del Reialme Unit (m. 1946)
- 27 de febrièr - Joaquín Sorolla, pintor espanhòl (m. 1923)
- 12 de març - Gabriele D'Annunzio, escrivan e òme politic italian (m. 1938)
- 16 d'abril - Émile Friant, pintor francés (m. 1932)
- 16 de junh - Francisco León de la Barra, president de Mexic (m. 1939)
- 30 de julhet - Henry Ford, entrepreneire american (m. 1947)
- 11 d'agost - Gaston Domergue, president de la Republica Francesa (m. 1937)
- 1 de setembre - João Pinheiro Chagas, primièr ministre de Portugal (m. 1925)
- 13 de setembre - Arthur Henderson, òme politic escocés, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1935)
- 16 d'octobre - Austen Chamberlain, òme politic britanic, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1937)
- 12 de decembre - Edvard Munch, pintor norvegian (m. 1944)
- 16 de decembre - George Santayana, poèta e filosòf espanhòl (m. 1952)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 10 d'abril - Giovanni Battista Amici, astronòm italian (n. 1786)
- 13 d'agost - Eugène Delacroix, pintor francés (n. 1798)
- 23 de setembre - Juan Francisco de Vidal, president de Peró (n. 1800)
- 11 de novembre - Manuel Basilio Bustamante, president d'Uruguai (n. 1785)