Monarquia constitucionala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Monarquia constitucionala
en roge: Monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari
en vilolet: Monarquia constitucionala que le sobeiran exercís un ròtle mas o mens important dins la politica del país

Una monarquia constitucionala es un tipe de regim politic que reconeis un monarca elegit o ereditari coma cap de l'Estat, mas qu'une constitucion limita sos poders.

Las monarquias constitucionalas modèrnas son mai sovent de monarquia parlementàrias amb un sistèma de separacion dels poders que lo monarca es lo cap simbolic del poder executiu. Aquel poder es en practica devolut a un primièr ministre nomenat pel monarca, e devent aver lo sosten del Parlament, davans que, son govèrn es sol responsable.

Lo monarca, independent des partits politics, dispausa de prerogativas constitucionalas per exercir son ròtle eminentament simbolic coma fisador de la Constitucion e de la democracia, de l'unitat nacionala e de l'integritat territoriala, mas tanben coma simbòl del contunh istoric de l'Estat, representant e fisador de sos interèsses a l'estrangièr. Pòt aver tanben un drech de gaita, de conselh e d'avertiment sus la politica menada pel govèrn, presidir las sesilhas del conselh dels ministres, e èsser arbitre, en cas de crisi politica o de govèrn. Per aquò, a un ròtle neutre e pòt servir de mediator, e lo monarca es un « poder moderator » segon Benjamin Constant. Atal, lo monarca parlementari regna mas govèrna pas, o segon la formulacion d'Adolphe Thiers: « Le rei administra pas, govèrna pas, regna. »

Lo monarca ereditari pòt èsser rei o reina, coma dins gaireben totas las monarquias europèas, mas tanben grand duc o granda duquessa, coma al Luxemborg, prince, coma a Mónegue o au Liechtenstein, emir, coma al Kowait, o emperador, coma al Japon.

Origina[modificar | modificar la font]

Las originas del concèpte venon de las monarquias absoludas de la fin de l'Edat Mejana que l'autoritat del govèrn i es exercida pel monarca e son govèrn. Lo desvolopament de la participacion populara dins las democracias passèt lo poder dels govèrns causits a d'assembladas e parlaments legislatius, produsent de sistèmas mai democratics. Atal, lo monarca regna mas govèrna pas.

Cap teoric de l'executiu[modificar | modificar la font]

Dins una monarquia constitucionala, lo pòste de cap de l'Estat se transmet abitualament al sen d'una familha reiala. Lo cap de l'Estat es teoricament responsable de l'executiu, çò qu'explica l'origina de denominacions coma « Lo govèrn de Sa Majestat ».

Dins qualques païses lo monarca pòt téner sesilha amb lo govèrn malgrat qu'aja pas de ròtle dins la formacion de la politica. Dins d'autres, lo monarca a un drech d'accès a totes los afars del govèrn. Pasmens, qualques constitucions monarquicas rebutan lo monarca de tota participacion al govèrn. Es lo cas en Suècia e Japon, que lors sobeirans demòran pasmens de monarcas constitucionals.

Cap efectiu de l'executiu[modificar | modificar la font]

Pasmens, existís encara de monarquias constitucionalas que lor monarca es dotat de vertadièrs poders politics. Es lo cas de Mónegue que lo prince sobeiran a l'iniciativa de leis e nomena le Govèrn princièr. Aquel darrièr es responsable pas que davant el. En efècte, la separacion estricta dels poders fa que lo Govèrn es pas eissit del Conselh Nacional (parlament monegasc monocameral).

Aplicacion[modificar | modificar la font]

Actualament, es gaireben totjorn associada a una democracia representativa, çò que dona un compromés entre las teorias de sobeiranetat del pòble e un govèrn seguent una tradicion. E mai lo rei o la reina pòsca èsser vist coma cap de govèrn, es lo Primièr ministre que govèrna le país. Son poder deriva directament o indirectament d'eleccions.

Istoricament de monarquias constitucionalas foguèron pas totjorn de democracias representativas. Per exemple Itàlia, Japon e Espanha coneguèron de monarquias coexistissent amb un regim autoritari.

Dins lo monde[modificar | modificar la font]

Estat Dempuèi la
constitucion de
Estatut Tipe de succession
Flag of Andorra.svgAndòrra 1993 Principat Evesque d'Urgèl e lo President de la Republica Francesa
Flag of Antigua and Barbuda.svgAntigua e Barbuda 1981 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Australia.svgAustràlia 1901 Dominion (reialma) (Ostal de Windsor)
Flag of the Bahamas.svgBahamas 1973 Estat (reialme) (Ostal de Windsor)
Flag of Bahrain.svgBahrayn 2002 Reialme ereditari (Ostal Al-Khalifa)
Flag of Barbados.svgBarbados 1966 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Belgium.svgBelgica 1831 Reialme ereditari (familha de Belgica, ostal de Saxe-Cobourg-Gotha)
Flag of Belize.svgBelize 1981 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Bhutan.svgBotan 1907 Reialme ereditari (familha Wangchuck)
Flag of Cambodia.svgCambòtja 1993 Reialme electiva: selectionat pels nòus membres del Conselh del Tròn entre los membres de la familha reiala
Flag of Canada.svgCanadà 1867 Dominion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Denmark.svgDanemarc 1849 Reialme ereditari (familha Glücksborg, Ostal d'Oldenbourg)
Flag of the United Arab Emirates.svgEmirats Arabis Units 1971 Estat (emirat) electiva: elegit pels sèt emirs del Conselh Suprèm
Flag of Spain.svgEspanha 1978 Reialme ereditari (Ostal de Borbon)
Flag of Grenada.svgGrenada 1974 Estat (reialme) Succession (Ostal de Windsor)
Flag of the Solomon Islands.svgIllas Salamon 1978 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Jamaica.svgJamaica 1962 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Japan.svgJapon 1946 Empèri ereditari (Ostal imperial de Japon Linhada Yamato)
Flag of Jordan.svgJordania 1952 Reialme ereditari (familha Al-Hashimi)
Flag of Kuwait.svgKowait 1962 Estat (emirat) ereditari: aprovat per la familha Al-Sabah e a la majoritat de l'Assemblada nacionala
Flag of Lesotho.svgLesotho 1993 Reialme ereditari: aprovat per collègi de Caps
Flag of Liechtenstein.svgLiechtenstein 1862 Principat ereditari (famiha Von Liechtenstein)
Flag of Luxembourg.svgLuxemborg 1868 Grand ducat ereditari (Ostal de Nassau)
Flag of Malaysia.svgMalàisia 1957 Federacion (reialme) electiva: elegit pels nòus sultans dels Estats de Malàisia
Flag of Monaco.svgMónegue 1962 Principat ereditari (familha Grimaldi)
Flag of Morocco.svgMarròc 1631 Reialme ereditari (familha El Alaoui)
Flag of New Zealand.svgNòva Zelanda 1907 Dominion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Norway.svgNorvègia 1814 Reialme ereditari (familha af Glücksborg, Ostal d'Oldenbourg)
Flag of Papua New Guinea.svgPapoa-Nòva Guinèa 1975 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of the Netherlands.svgPaïses Basses 1815 Reialme ereditari (familha Van Oranje-Nassau)
Flag of the United Kingdom.svgReialme Unit 1688 Reialme ereditari (familha Windsor)
Flag of Saint Kitts and Nevis.svgSant Cristòl e Nevis 1983 Federacion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Samoa.svgSamoa 1960 Estat electiva
Flag of Saint Lucia.svgSanta Lúcia 1979 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Saint Vincent and the Grenadines.svgSant Vincenç e las Grenadinas 1979 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
Flag of Sweden.svgSuècia 1819 Reialme ereditari (Ostal Bernadòta)
Flag of Thailand.svgTailàndia 1997 Reialme ereditari (familha Chakri)
Flag of Tonga.svgTònga 1970 Reialme ereditari (familha Tupou)
Flag of Tuvalu.svgTuvalu 1978 ereditari (Ostal de Windsor)


Ancianas monarquias constitucionnalas[modificar | modificar la font]

Mai d'un païses coneguèron una monarquia constitucionala abans de venir republicas, coma :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]


Articles connèxes[modificar | modificar la font]