Monarquia constitucionala

Monarquia constitucionala:

     Monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari

     Monarquia constitucionala que le sobeiran exercís un ròtle mas o mens important dins la politica del país

Una monarquia constitucionala, tanben coneguda coma monarquia limitada o monarquia democratica, es un tipe de regim politic que reconeis un monarca elegit o ereditari coma cap de l'Estat, mas qu'una constitucion limita sos poders.

Las monarquias constitucionalas modèrnas son mai sovent de monarquia parlementàrias amb un sistèma de separacion dels poders que lo monarca es lo cap simbolic del poder executiu. Aquel poder es en practica devolut a un primièr ministre nomenat pel monarca, e devent aver lo sosten del Parlament, davans que, son govèrn es sol responsable.

Lo monarca, independent des partits politics, dispausa de prerogativas constitucionalas per exercir son ròtle eminentament simbolic coma fisador de la Constitucion e de la democracia, de l'unitat nacionala e de l'integritat territoriala, mas tanben coma simbòl del contunh istoric de l'Estat, representant e fisador de sos interèsses a l'estrangièr. Pòt aver tanben un drech de gaita, de conselh e d'avertiment sus la politica menada pel govèrn, presidir las sesilhas del conselh dels ministres, e èsser arbitre, en cas de crisi politica o de govèrn. Per aquò, a un ròtle neutre e pòt servir de mediator, e lo monarca es un «poder moderator» segon Benjamin Constant. Atal, lo monarca parlamentari regna mas govèrna pas, o segon la formulacion d'Adolphe Thiers: «Le rei administra pas, govèrna pas, regna.»

Lo monarca ereditari pòt èsser rei o reina, coma dins gaireben totas las monarquias europèas, mas tanben grand duc o granda duquessa, coma al Luxemborg, prince, coma a Mónegue o au Liechtenstein, emir, coma al Kowait, o emperador, coma al Japon.

Origina

Las originas del concèpte venon de las monarquias absoludas de la fin de l'Edat Mejana que l'autoritat del govèrn i es exercida pel monarca e son govèrn. Lo desvolopament de la participacion populara dins las democracias passèt lo poder dels govèrns causits a d'assembladas e parlaments legislatius, produsent de sistèmas mai democratics. Atal, lo monarca regna mas govèrna pas.

Cap teoric de l'executiu

Dins una monarquia constitucionala, lo pòste de cap de l'Estat se transmet abitualament al sen d'una familha reiala. Lo cap de l'Estat es teoricament responsable de l'executiu, çò qu'explica l'origina de denominacions coma «Lo govèrn de Sa Majestat».

Dins qualques païses lo monarca pòt téner sesilha amb lo govèrn malgrat qu'aja pas de ròtle dins la formacion de la politica. Dins d'autres, lo monarca a un drech d'accès a totes los afars del govèrn. Pasmens, qualques constitucions monarquicas rebutan lo monarca de tota participacion al govèrn. Es lo cas en Suècia e Japon, que lors sobeirans demòran pasmens de monarcas constitucionals.

Cap efectiu de l'executiu

Pasmens, existís encara de monarquias constitucionalas que lor monarca es dotat de vertadièrs poders politics. Es lo cas de Mónegue que lo prince sobeiran a l'iniciativa de leis e nomena le Govèrn princièr. Aquel darrièr es responsable pas que davant el. En efècte, la separacion estricta dels poders fa que lo Govèrn es pas eissit del Conselh Nacional (parlament monegasc monocameral).

Aplicacion

Actualament, es gaireben totjorn associada a una democracia representativa, çò que dona un compromés entre las teorias de sobeiranetat del pòble e un govèrn seguent una tradicion. E mai lo rei o la reina pòsca èsser vist coma cap de govèrn, es lo Primièr ministre que govèrna le país. Son poder deriva dirèctament o indirèctament d'eleccions.

Istoricament de monarquias constitucionalas foguèron pas totjorn de democracias representativas. Per exemple Itàlia, Japon e Espanha coneguèron de monarquias coexistissent amb un regim autoritari.

Dins lo monde

Estat	Dempuèi la constitucion de	Estatut	Tipe de succession
Andòrra	1993	Principat	Evesque d'Urgèl e lo President de la Republica Francesa
Antigua e Barbuda	1981	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Austràlia	1901	Dominion (reialme)	(Ostal de Windsor)
Bahamas	1973	Estat (reialme)	(Ostal de Windsor)
Bahrayn	2002	Reialme	ereditari (Ostal Al-Khalifa)
Barbados	1966	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Belgica	1831	Reialme	ereditari (familha de Belgica, ostal de Saxe-Cobourg-Gotha)
Belize	1981	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Botan	1907	Reialme	ereditari (familha Wangchuck)
Cambòtja	1993	Reialme	electiva: seleccionat pels nòus membres del Conselh del Tròn entre los membres de la familha reiala
Canadà	1867	Dominion (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Danemarc	1849	Reialme	ereditari (familha Glücksborg, Ostal d'Oldenborg)
Emirats Arabis Units	1971	Estat (emirat)	electiva: elegit pels sèt emirs del Conselh Suprèm
Espanha	1978	Reialme	ereditari (Ostal de Borbon)
Grenada	1974	Estat (reialme)	Succession (Ostal de Windsor)
Illas Salamon	1978	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Jamaica	1962	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Japon	1946	Empèri	ereditari (Ostal imperial de Japon Linhada Yamato)
Jordania	1952	Reialme	ereditari (familha Al-Hashimi)
Kowait	1962	Estat (emirat)	ereditari: aprovat per la familha Al-Sabah e a la majoritat de l'Assemblada nacionala
Lesotho	1993	Reialme	ereditari: aprovat per collègi de Caps
Liechtenstein	1862	Principat	ereditari (familha Von Liechtenstein)
Luxemborg	1868	Grand ducat	ereditari (Ostal de Nassau)
Malàisia	1957	Federacion (reialme)	electiva: elegit pels nòus sultans dels Estats de Malàisia
Mónegue	1962	Principat	ereditari (familha Grimaldi)
Marròc	1631	Reialme	ereditari (familha El Alaoui)
Nòva Zelanda	1907	Dominion (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Norvègia	1814	Reialme	ereditari (familha af Glücksborg, Ostal d'Oldenbourg)
Papoa-Nòva Guinèa	1975	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Païses Basses	1815	Reialme	ereditari (familha Van Oranje-Nassau)
Reialme Unit	1688	Reialme	ereditari (familha Windsor)
Sant Cristòl e Nevis	1983	Federacion (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Samoa	1960	Estat	electiva
Santa Lúcia	1979	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Sant Vincenç e las Grenadinas	1979	Estat (reialme)	ereditari (Ostal de Windsor)
Suècia	1819	Reialme	ereditari (Ostal Bernadòta)
Tailàndia	1997	Reialme	ereditari (familha Chakri)
Tònga	1970	Reialme	ereditari (familha Tupou)
Tuvalu	1978		ereditari (Ostal de Windsor)

Ancianas monarquias constitucionalas

Mai d'un païses coneguèron una monarquia constitucionala abans de venir republicas, coma :

• Àustria-Ongria, de 1867 a 1919 ;
• Alemanha, de 1871 a 1919, amb l'Empèri Alemand ;
• Brasil, de 1822 a 1889, avec l’Empèri de Brasil.
• França, de 1791 a 1792 amb lo Reialme dels Franceses, puèi de 1814 a 1848, amb la Restauracion francesa e la Monarquia de Julhet ;
• Portugal, de 1820 a 1828 e de 1834 a 1910, jos branca liberala de l'Ostal de Bragança ;
• Romania, de 1831 a 1848 amb los Reglaments organics de Valachia e de Moldàvia; de 1859 a 1866, amb los Principats units, e puèi de 1866 a 1947, coma Principat de Romania, puèi del Reialme de Romania.
• Savòia e Sardenha, de 1713 a 1860.

Articles connèxes

• Constitucion
• Politica
• Monarquia
• Monarquia absoluda
• Republica