Monarquia constitucionala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Monarquia constitucionala:
  •      Monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari
  •      Monarquia constitucionala que le sobeiran exercís un ròtle mas o mens important dins la politica del país
  • Una monarquia constitucionala es un tipe de regim politic que reconeis un monarca elegit o ereditari coma cap de l'Estat, mas qu'una constitucion limita sos poders.

    Las monarquias constitucionalas modèrnas son mai sovent de monarquia parlementàrias amb un sistèma de separacion dels poders que lo monarca es lo cap simbolic del poder executiu. Aquel poder es en practica devolut a un primièr ministre nomenat pel monarca, e devent aver lo sosten del Parlament, davans que, son govèrn es sol responsable.

    Lo monarca, independent des partits politics, dispausa de prerogativas constitucionalas per exercir son ròtle eminentament simbolic coma fisador de la Constitucion e de la democracia, de l'unitat nacionala e de l'integritat territoriala, mas tanben coma simbòl del contunh istoric de l'Estat, representant e fisador de sos interèsses a l'estrangièr. Pòt aver tanben un drech de gaita, de conselh e d'avertiment sus la politica menada pel govèrn, presidir las sesilhas del conselh dels ministres, e èsser arbitre, en cas de crisi politica o de govèrn. Per aquò, a un ròtle neutre e pòt servir de mediator, e lo monarca es un «poder moderator» segon Benjamin Constant. Atal, lo monarca parlamentari regna mas govèrna pas, o segon la formulacion d'Adolphe Thiers: «Le rei administra pas, govèrna pas, regna.»

    Lo monarca ereditari pòt èsser rei o reina, coma dins gaireben totas las monarquias europèas, mas tanben grand duc o granda duquessa, coma al Luxemborg, prince, coma a Mónegue o au Liechtenstein, emir, coma al Kowait, o emperador, coma al Japon.

    Origina[modificar | Modificar lo còdi]

    Las originas del concèpte venon de las monarquias absoludas de la fin de l'Edat Mejana que l'autoritat del govèrn i es exercida pel monarca e son govèrn. Lo desvolopament de la participacion populara dins las democracias passèt lo poder dels govèrns causits a d'assembladas e parlaments legislatius, produsent de sistèmas mai democratics. Atal, lo monarca regna mas govèrna pas.

    Cap teoric de l'executiu[modificar | Modificar lo còdi]

    Dins una monarquia constitucionala, lo pòste de cap de l'Estat se transmet abitualament al sen d'una familha reiala. Lo cap de l'Estat es teoricament responsable de l'executiu, çò qu'explica l'origina de denominacions coma «Lo govèrn de Sa Majestat».

    Dins qualques païses lo monarca pòt téner sesilha amb lo govèrn malgrat qu'aja pas de ròtle dins la formacion de la politica. Dins d'autres, lo monarca a un drech d'accès a totes los afars del govèrn. Pasmens, qualques constitucions monarquicas rebutan lo monarca de tota participacion al govèrn. Es lo cas en Suècia e Japon, que lors sobeirans demòran pasmens de monarcas constitucionals.

    Cap efectiu de l'executiu[modificar | Modificar lo còdi]

    Pasmens, existís encara de monarquias constitucionalas que lor monarca es dotat de vertadièrs poders politics. Es lo cas de Mónegue que lo prince sobeiran a l'iniciativa de leis e nomena le Govèrn princièr. Aquel darrièr es responsable pas que davant el. En efècte, la separacion estricta dels poders fa que lo Govèrn es pas eissit del Conselh Nacional (parlament monegasc monocameral).

    Aplicacion[modificar | Modificar lo còdi]

    Actualament, es gaireben totjorn associada a una democracia representativa, çò que dona un compromés entre las teorias de sobeiranetat del pòble e un govèrn seguent una tradicion. E mai lo rei o la reina pòsca èsser vist coma cap de govèrn, es lo Primièr ministre que govèrna le país. Son poder deriva dirèctament o indirèctament d'eleccions.

    Istoricament de monarquias constitucionalas foguèron pas totjorn de democracias representativas. Per exemple Itàlia, Japon e Espanha coneguèron de monarquias coexistissent amb un regim autoritari.

    Dins lo monde[modificar | Modificar lo còdi]

    Estat Dempuèi la
    constitucion de
    Estatut Tipe de succession
    Bandièra: AndòrraAndòrra 1993 Principat Evesque d'Urgèl e lo President de la Republica Francesa
    Bandièra: Antigua e BarbudaAntigua e Barbuda 1981 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra d'Austràlia Austràlia 1901 Dominion (reialme) (Ostal de Windsor)
    Bandièra: BahamasBahamas 1973 Estat (reialme) (Ostal de Windsor)
    Bandièra: BahraynBahrayn 2002 Reialme ereditari (Ostal Al-Khalifa)
    Bandièra: BarbadosBarbados 1966 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra de Belgica Belgica 1831 Reialme ereditari (familha de Belgica, ostal de Saxe-Cobourg-Gotha)
    Bandièra: BelizeBelize 1981 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: BotanBotan 1907 Reialme ereditari (familha Wangchuck)
    Bandièra: CambòtjaCambòtja 1993 Reialme electiva: seleccionat pels nòus membres del Conselh del Tròn entre los membres de la familha reiala
    Bandièra de Canada Canadà 1867 Dominion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: DanemarcDanemarc 1849 Reialme ereditari (familha Glücksborg, Ostal d'Oldenborg)
    Bandièra: Emirats Arabis UnitsEmirats Arabis Units 1971 Estat (emirat) electiva: elegit pels sèt emirs del Conselh Suprèm
    Bandièra d'Espanha Espanha 1978 Reialme ereditari (Ostal de Borbon)
    Bandièra: GrenadaGrenada 1974 Estat (reialme) Succession (Ostal de Windsor)
    Bandièra: Illas SalamonIllas Salamon 1978 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: JamaicaJamaica 1962 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra del Japon Japon 1946 Empèri ereditari (Ostal imperial de Japon Linhada Yamato)
    Bandièra: JordaniaJordania 1952 Reialme ereditari (familha Al-Hashimi)
    Bandièra: KowaitKowait 1962 Estat (emirat) ereditari: aprovat per la familha Al-Sabah e a la majoritat de l'Assemblada nacionala
    Bandièra: LesothoLesotho 1993 Reialme ereditari: aprovat per collègi de Caps
    Bandièra: LiechtensteinLiechtenstein 1862 Principat ereditari (familha Von Liechtenstein)
    Bandièra: LuxemborgLuxemborg 1868 Grand ducat ereditari (Ostal de Nassau)
    Bandièra: MalàisiaMalàisia 1957 Federacion (reialme) electiva: elegit pels nòus sultans dels Estats de Malàisia
    Bandièra: MónegueMónegue 1962 Principat ereditari (familha Grimaldi)
    Bandièra: MarròcMarròc 1631 Reialme ereditari (familha El Alaoui)
    Bandièra: Nòva ZelandaNòva Zelanda 1907 Dominion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: NorvègiaNorvègia 1814 Reialme ereditari (familha af Glücksborg, Ostal d'Oldenbourg)
    Bandièra: Papoa-Nòva GuinèaPapoa-Nòva Guinèa 1975 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: Païses BassesPaïses Basses 1815 Reialme ereditari (familha Van Oranje-Nassau)
    Bandièra: Reialme UnitReialme Unit 1688 Reialme ereditari (familha Windsor)
    Bandièra: Sant Cristòl e NevisSant Cristòl e Nevis 1983 Federacion (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: SamoaSamoa 1960 Estat electiva
    Bandièra: Santa LúciaSanta Lúcia 1979 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra: Sant Vincenç e las GrenadinasSant Vincenç e las Grenadinas 1979 Estat (reialme) ereditari (Ostal de Windsor)
    Bandièra de Suècia Suècia 1819 Reialme ereditari (Ostal Bernadòta)
    Bandièra: TailàndiaTailàndia 1997 Reialme ereditari (familha Chakri)
    Bandièra: TòngaTònga 1970 Reialme ereditari (familha Tupou)
    Bandièra: TuvaluTuvalu 1978 ereditari (Ostal de Windsor)


    Ancianas monarquias constitucionalas[modificar | Modificar lo còdi]

    Mai d'un païses coneguèron una monarquia constitucionala abans de venir republicas, coma :

    Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]


    Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]