1867
|
1867 | |
|---|---|
| Ans : 1864 1865 1866 1867 1868 1869 1870 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1867 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Fin de l'expedicion en Mexic. Après la fin dau retirament francés en març, lo govèrn imperiau installat per lei Francés i foguèt rapidament reversat. L'execucion de Maximilian marquèt la revirada finala dau projècte de Napoleon III de crear un Empèri de Mexic pron poderós per equilibrar la poissança estatsunidenca en America.
Euròpa[modificar | modificar la font]
Etiopia[modificar | modificar la font]
Perseguida de la crisi liada ai presoniers europèus capturats en 1864 per faire pression sus lei Britanics amb un ultimatum de Londres demandant lor liberacion. Lo negus Tewodros II i respondèt entraïnant l'organizacion d'una expedicion britanica còntra l'Empèri. Pasmens, Tewodros aviá de problemas pus grèus de resòuvre car totei lei províncias èran en revòuta franc de Bagademer. En octòbre, decidèt d'abandonar e de crear sa capitala de Debre Tabor e se retirèt dins sa fortalesa de Meqdela qu'èra son centre militara principau.
America[modificar | modificar la font]
Mexic[modificar | modificar la font]
Fin de la Guèrra de Mexic. D'efècte, après la fin dau retirament francés en març, la superiotat numerica dei republicans li permetèt d'atacar lei vilas encara tengudas per lei tropas imperialas. Una temptativa de còntra-ofensiva de Maximilian mau capitèt e s'acabèt per sa captura. Foguèt fusilhat per lei venceires marcant la fin dau conflicte. La republica foguèt restablida mai la situacion financiera demorèt marrida e lei venceires se devesiguèron entre elei. Una repression saunosa còntra leis aliats dei Francés permetèt d'eliminar la màger part dau partit conservador, ço que favorizèt l'estabilizacion politica de Mexic en 1876 per lo premier còp dempuei l'independéncia.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
Dins lo corrent de l'annada, reconquista de la màger part dei territòris tenguts per lei Nian.
Arts[modificar | modificar la font]
Filosofia[modificar | modificar la font]
Publicacion dau premier tòm dau Capitau dau filosòf alemand Karl Marx (1818-1883). Marx i presentèt lo foncionament de la produccion capitalista, especialament lei rapòrts de produccion e de cambi que ne son lei caracteristicas. En particular, lo tòm I expausèt lei nocions d'accumulacion e de maivalença. Considerat coma un deis obratges pus importants de la pensada marxista, aqueu libre a totjorn una influéncia considerabla sus la pensada modèrna.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Armament[modificar | modificar la font]
Desvolopament de la dinamita per lo quimista suedés Alfred Nobel (1833-1896) que trobèt un mejan per estabilizar la nitroglicerina.
Botanica[modificar | modificar la font]
Identificacion de la natura dobla dei liquèns per lo botanista soís Simon Schwendener (1829-1919). Pasmens, supausèt que la relacion èra de tipe parasitària. De mai, son idèa foguèt inicialament refusada per la màger part deis especialistas que consideravan lei liquèns coma un organisme unic.
Energia[modificar | modificar la font]
Inauguracion de la premiera restanca pes modèrna lòng de Furens dins la region de Sant Estève. Sa bastida aviá començat en 1861. L'obratge es fach de maçonariá. Lo betum remplacèt la maçonariá en 1900.
Concepcion dau premier motor atmosferic per leis Alemands Nicolas Otto (1832-1891) e Eugen Langen (1833-1895). Aqueu motor venguèt lo motor pus utilizat en Euròpa fins a l'aparicion dau motor de 4 temps (1876).
Metallurgia[modificar | modificar la font]
Invencion dau procès Miller de purificacion de l'aur. Basat sus l'accion dau clòr gasós dins l'aur en fusion, permet una cloruracion selecticva deis impuretats. Òr, coma aquelei clorurs son pas solubles dins l'aur liquid, aquò permet d'eliminar la màger part deis impuretats e d'obtenir de lingòts d'aur amb una puretat de 99,95%.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 8 de genièr - Emily Greene Balch, escrivana e pacifista nòrd-americana, Prèmi Nobel de la Patz (m. 1961)
- 18 de genièr - Rubén Darío, poèta de Nicaragua (m. 1916)
- 29 de genièr - Vicente Blasco Ibáñez, escrivan espanhòl (m. 1928)
- 9 d'abril - Chris Watson, primièr ministre australian (m. 1941)
- 23 d'abril - Johannes Andreas Grib Fibiger, scientific danés, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina (m. 1928)
- 7 de mai - Władysław Reymont, escrivan polonés, Prèmi Nobel de Literatura (m. 1925)
- 4 de junh - Carl Gustaf Emil Mannerheim, president de Finlàndia (m. 1951)
- 8 de junh - Frank Lloyd Wright, arquitect american (m. 1959)
- 28 de junh - Luigi Pirandello, escrivan italian, Prèmi Nobel de Literatura (m. 1936)
- 12 de setembre - Carlos Eugenio Restrepo, president de Colómbia (m. 1937)
- 2 d'octobre - Nilo Peçanha, president de Brasil (m. 1924)
- 1 de decembre - Ignacy Mościcki, quimista e president de Polonha (m. 1946)
- 5 de decembre - Józef Piłsudski, militar, primièr cap d'Estat de Polonia aprèp l'independéncia, lo 1918 (m. 1935)