1966
1966 | |
---|---|
Ans : 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
Aquesta pagina concernís l'an 1966 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
Euròpa[modificar | modificar la font]
Africa[modificar | modificar la font]
Botswana[modificar | modificar la font]
Independéncia dau protectorat britanic de Bechuanaland lo 30 de setembre. Prenguèt lo nom de Botswana. Seretse Khama, fondator dau Botswana Democratic Party (BDP) e negociator important dau procès d'independéncia, n'en foguèt elegit president.
Lesotho[modificar | modificar la font]
Fin dau protectorat britanic e independéncia dau país lo 4 d'octòbre.
America[modificar | modificar la font]
Barbados[modificar | modificar la font]
Independéncia dau país lo 30 de novembre.
Guyana[modificar | modificar la font]
Independéncia dau país lo 26 de mai.
Asia[modificar | modificar la font]
China[modificar | modificar la font]
- Començament de la Revolucion Culturala a la Republica Populara de China.
- 9 de mai - Explosion de la primièra bomba d'idrogèn de la China.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Energia[modificar | modificar la font]
Intrada en servici de la premiera — e totjorn unica — centrala marejamotritz en Bretanha (26 de novembre).
Metallurgia[modificar | modificar la font]
Desvolopament d'un procès siderurgic utilizant de forns d'arc electric per la companhiá estatsunidenca NUCOR[1]. A respèct deis autrei procès, aquela tecnica utilizava de ferralhas coma matèria premiera. Aquò revolucionèt la siderurgia car lo metòde novèu èra fòrça eficaç per produrre d'acier corrent e d'aciers especiaus[2]. Leis usinas foguèron donc pauc a pauc desplaçadas vèrs lei pòrts (coma Fòs en Occitània) onte se tròban lei « jaciments » de ferralhas transportadas per naviri.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 5 de genièr - Matthias Blazek, jornalista e òme politic alemand
- 13 de genièr - Mike Tyson, pugilita american
- 17 de genièr - Shabba Ranks, cantaire jamaican
- 19 de genièr - Stefan Edberg, jogaire de tennis suedés
- 29 de genièr - Romário, fotbolaire brasilièr
- 6 de febrièr - Rick Astley, cantaire britanic
- 11 de febrièr - Dieudonné, umorista, actor e militant politic francés
- 20 de febrièr - Cindy Crawford, modèl americana
- 28 de febrièr - Philip Reeve, autora anglesa
- 2 de març - Joël Bartholomeeussen, fotbolaire bèlga
- 11 d'abril - Lisa Stansfield, cantaira britanica
- 15 d'abril - Samantha Fox, modelo e cantaira britanica
- 5 de mai - Sergei Stanishev, primièr ministre de Bulgaria
- 8 de mai - Cláudio Taffarel, fotbolaire brasilièr
- 16 de mai - Janet Jackson, cantaira americana
- 2 de junh - Pedro Guerra, cantaire espanhòl
- 6 de junh - Faure Gnassingbé, president de Tògo
- 27 de junh - Aigars Kalvītis, primièr ministre de Letònia
- 28 de junh - John Cusack, actor american
- 20 de julhet - Enrique Peña Nieto, president de Mexic
- 20 d'agost - Enrico Letta, primièr ministre italian
- 27 d'agost - Juhan Parts, primièr ministre d'Estonia
- 2 de setembre - Salma Hayek, actritz mexicana
- 6 de setembre - Emil Boc, primièr ministre de Romania
- 8 de setembre - Carola Häggkvist, cantaira suedesa
- 9 de setembre - Adam Sandler, actor American
- 18 de setembre - Gabino Diego, actor espanhòl
- 29 de setembre - Bujar Nishani, president d'Albania
- 9 d'octobre - David Cameron, primièr ministre del Reialme Unit
- 28 d'octobre - Andy Richter, actor american
- 30 d'octobre - Zoran Milanović, primièr ministre croata
- 30 de novembre - Mika Salo, pilòt finés de Formula 1
- 7 de decembre - Lucía Etxebarria, escrivana espanhòla
- 8 de decembre - Sinéad O'Connor, cantaira irlandesa
- 14 de decembre - Helle Thorning-Schmidt, primièra ministra danesa
- 21 de decembre - Kiefer Sutherland, actor canadian
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 1 de genièr - Vincent Auriol, president de la França (n. 1884)
- 15 de genièr - Abubakar Tafawa Balewa, primièr ministre de Nigèria (n. 1912)
- 27 de genièr - Víctor Català, pseudonim de Caterina Albert, escrivana catalana (n. 1869)
- 1 de febrièr - Buster Keaton, actor e realizator american (n. 1895)
- 10 de febrièr - Lal Bahadur Shastri, primièr ministre d'índia (n. 1904)
- 26 de febrièr - Emiliano Chamorro Vargas, president de Nicaragua (n. 1871)
- 10 de març - Frits Zernike, fisician neerlandés, Prèmi Nobel (n. 1888)
- 13 d'abril - Abdul Salam Arif, president d'Iraq (n. 1921)
- 15 de mai - Maximiliano Hernández Martínez, president de Lo Salvador (n. 1882)
- 15 de mai - Venceslau Braz, president de Brasil entre 1914 e 1918 (n. 1868)
- 4 de junh - Chang Myon, primièr ministre de la Corèa del Sud (n. 1899)
- 5 de julhet - George de Hevesy, quimista ongrés, Prèmi Nobel (n. 1885)
- 23 de julhet - Montgomery Clift, actor american (n. 1920)
- 6 d'agost - Cordwainer Smith, escrivan american de ficcion (n. 1920)
- 6 de setembre - Hendrik Verwoerd, primièr ministre d'Africa del Sud (n. 1901)
- 14 de setembre - Cemal Gürsel, president de Turquia (n. 1895)
- 21 de setembre - Paul Reynaud, primièr ministre de la França (n. 1878)
- 28 de setembre - André Breton, actor francés (n. 1896)
- 8 d'octobre - Célestin Freinet, pedagòg francés (n. 1896)
- 23 de novembre - Sean Thomas O'Kelly, president de la Republica d'Irlanda (n. 1882)
- 6 de decembre - Juan Natalicio González, president de Paraguai (n. 1897)
- 15 de decembre - Walt Disney, cinematògraf e entrepreneire american (n. 1901)
- Juan Antonio Iribarren, president de Chile (n. 1885)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Alfred Kastler
- Prèmi Nobel de Quimia : Robert S. Mulliken
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : Peyton Rous, Charles Brenton Huggins
- Prèmi Nobel de Literatura : Shmuel Yosef Agnon, Nelly Sachs
- Prèmi Nobel de la Patz : pas decernit