Boris Pasternak

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Laureat Nobel

Boris Pasternak

Boris Pasternak 1969.jpg

N. a
Decès (a 70 ans)
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Activitat(s) Poèta, romancièr
Distincions Prèmi Nobel de Literatura (1958)

Boris Leonidovich Pasternak (n. en 1890 a Moscòu, dins l'Empèri Rus tzarista, m. en 1960 en URSS) foguèt un escrivan rus-sovietic. Recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura en 1958.
La siá òbra màger es lo roman epic e istoric, situat durant las annadas de la Revolucion de 1917 e la Guèrra civila entre roges e blancs que seguiguèt, titolat Doctor Zhivago, editat fòra l'Union Sovietica en 1957 e que coneguèt sul pic un succès immens en pel mond entièr. Foguèt adaptat al cinèma per lo realizator britanic David Lean en 1965.
Acusat d'antisovietisme e de traïdorici a la siá patria, embandit aicesta meteissa annada de l'Union dels Escrivans de l'URSS, ne foguèt alavetz forçat de recusar l'autreg del Prèmi Nobel de Literatura e lo refusar.
Èra, a de mai, poèta d'inspiracion futurista (La miá sòrre la vida, 1922, Segonda naissença, 1932).

Foguèt reabilitat en 1987, post mortem.


Precedit de :
Albert Camus
Prèmi Nobel de Literatura
1958
Seguit de :
Salvatore Quasimodo