Vejatz lo contengut

Portal:Literatura

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Portau de la literatura

Genres & Formas literàrias


Narracion

Roman

Roman  Roman autobiografic Roman epistolar Roman istoric Roman grèc Roman erotic Roman picaresc Roman d'aventuras 

Imaginari

Fantastic Maravilhós Fantasiá Sciéncia-ficcion 

Corts racòntes

Novèla Cònte Cònte filosofic Cònte maravilhós Nòvas 

Racòntes biografics

Biografia Autobiografia Autoficcion Vida 

Relacions de viatge

Relacion de viatge Robinsona 

Poesia

Concèptes poetics

Poesia Vèrs Rima Metrica Estròfa Sinalefa Octosillab Alexandrin 

Trobadors

Canso Sirventés Auba Tenso Planh Sextina Cobla Tornada Trobar lèu Trobar clus Trobar ric 

Genres poetics

Elegia Epopèia Epigrama Faula 

Formas poeticas

Sonet Balada Haiku 

Literatura d'idèias

Cònte filosofic Assai Utopia Distopia 

Teatre

Teatre Pèça de teatre 

Comèdia

Commedia dell'arte Comèdia Farça Carnavalada 

Tragèdia

Tragèdia 

Teatre religiós

Mistèri Pastorala 

Vida literària

Escrivan Poèta Dramaturg Traduccion Drech d'autor Librariá Bibliotèca Critica literària Jòcs Florals 

Convit a la lectura

Jaufré Rudèl - Amor de lonh

Lanquan li jorn son lonc en may
M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh,
E quan mi suy partitz de lay,
Remembra'm d'un' amor de lonh.
Vau de talan embroncx e clis
Si que chans ni flors d'albespis
No-m valon plus que l'yverns gelatz.

Be tenc lo Senhor per veray
Per que formet sest' amor de lonh,
Mas per un ben que m'en eschay
N'ai dos mals, quar tant suy de lonh.
A! quar no fuy lai pelegris,
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz!

Jaufré Rudèl

De saber sus la literatura

Corrents literaris

Umanisme Gongorisme Barròc Classicisme Lei Lutz Romantisme Felibritge Realisme Naturalisme Simbolisme Surrealisme 

Domenis literaris

Literatura Lectura Teoria de la literatura Istòria literària Genre literari Registre literari Estilistica Retorica Linguistica 

Descobrir la literatura

Cronologia

Antiquitat Edat mejana Sègle XVI Sègle XVII Sègle XVIII Sègle XIX Sègle XX Sègle XXI 

Istòria literària

  • Literatura antica

Mesopotamia Egipte antica India antica Grècia antica Roma 

  • Literatura medievala

Trobador Matièra de Roma Matièra de Bretanha Matièra de França Literatura bizantina 

Literatura mondiala

  • Literatura occitana

Occitània Provença Bearn e Gasconha 

  • Literaturas europencas

Catalonha França Espahna Itàlia Portugal Anglaterra Alemanha Russia 

  • Literaturas d'Orient Mejan

País arabes Iran 

  • Literaturas asiaticas

China Japon India 

  • Literaturas americanas

Estats-Units Brasil 

Articles de qualitat

Pas d'articles de qualitat per lo moment... Ajudatz-nos a n'escriure !

Articles mancants e esbòç

Manca la màger partida dei articles dau portau de literatura sus lei nocions generalas de literatura, sus lei literaturas estrangièras ò sus lei genres literaris... Ajudatz-nos a n'apondre !

Coma participar ?

Podètz participar au projècte de mai d'una manièra :

  • Picar sus un ligam roge dau portau per crear una nòva pagina, ò crear un article en ligam ambé la literatura
  • Corregir lei articles existents
  • Ajustar la categoria corrècta deis articles
  • Recampar lei categorias « literatura nacionala » e « literatura per país » en una soleta categoria « literatura per país »
  • Illustrar leis articles
  • Parlar dau projècte

Articles recents


Wikifont

Wikifont
Wikifont

Wikifont, la biblioteca liura que vos dòna accès a mai que mai d'òbras que son dau domèni public ò publicadas sota licéncia.

Lutz sus...

Fichièr:Joanl'anpresEdoardMarsal.JPG

L'Istòria de Joan-l’an-pres (Histoira dé Jean l'an prés, dins la grafia originala) es un roman occitan de l'escrivan lengadocian Joan Baptista Fabre. Foguèt redigit una primièra vegada en 1756 puòi en 1765 l'autor lo tornèt adobar. Es una mena de roman picaresc e filosofic qui conta la vida e las aventuras de son protagonista eponim. Es una de las òbras majoras de la literatura occitana e una de las mas estudiadas. Foguèt en particular analizada e editada peu critic e erudit occitan Felip Gardy. Emmanuel Le Roy Ladurie ne'n faguèt una lònga analisi sociologica acompanhada d'una transcricion de Gardy e tot aquò foguèt puei virat a l'anglés.

Per ne'n saber mai...

Autors e òbras màgers

Lengas ancianas

Literature mesopotamiana

Epopèia de Gilgamesh 

Literatura egipciana antica

Conte de Sanehat 

Literatura sanscrita

Veda Mahabharata Ramayana Pañchatantra Kālidāsa Kamasutra 

Literatura grèga antica

Odissèa Euripides Aristofanes Platon Aristòtel Esòp 

Literatura latina

Virgili Ovidi 

Lengas europencas

Literatura occitana

Guilhèm IX de Peitieus Jaufre Rudèl Bernat de Ventadorn  Rambaud d'Aurenja Arnaut Danièl Beatritz de Dia  Pèire Cardenal Raimon Vidal de Besalú Cançon de la Crosada Flamenca Las nòvas del papagai Pèir de Garròs Bellaud de la Bellaudièra Glaudi Brueis Pèire Godolin Micolau Sabòli Istòria de Joan-l’an-pres Jansemin Victor Gelu Frederic Mistral Teodòr Aubanèu Josèp d'Arbaud Miquèu de Camelat Marcela Delpastre Joan Bodon Max Roqueta Bernat Manciet Robèrt Lafont 

Literatura catalana

Ramon Llull Joanot Martorell Jacint Verdaguer 

Literatura francesa

François Rabelais Molière Pierre Corneille Jean Racine Jean de La Fontaine Charles Perrault Montesquieu Voltaire Denis Diderot Victor Hugo Honoré de Balzac Gustave Flaubert Guy de Maupassant Charles Baudelaire Paul Verlaine Arthur Rimbaud Jules Verne Marcel Proust Paul Valéry Jean-Paul Sartre 

Literatura italiana

Dante Alighieri Francesco Petrarca Giovanni Boccaccio Carlo Goldoni Ugo Foscolo Giacomo Leopardi Gabriele D'Annunzio Luigi Pirandello Italo Calvino Italo Svevo 

Literatura espanhòla

La Celestina Don Quichòte Francisco de Quevedo Gustavo Adolfo Bécquer Federico García Lorca Alejo Carpentier Juan Rulfo Ramón María del Valle-Inclán Gabriel García Márquez Jorge Luis Borges Julio Cortázar Carlos Fuentes Pablo Neruda Camilo José Cela 

Literatura portuguesa

Gil Vicente Luís Vaz de Camões Fernando Pessoa Joaquim Maria Machado de Assis José Saramago 

Literatura anglesa

Geoffrey Chaucer William Shakespeare Thomas More Henry Fielding Daniel Defoe Jonathan Swift D. H. Lawrence Charles Dickens Edgar Allan Poe Oscar Wilde Charlotte Brontë Emily Brontë Nathaniel Hawthorne Ralph Waldo Emerson Walt Whitman Lewis Carroll Virginia Woolf James Joyce William Butler Yeats John Ronald Reuel Tolkien William Faulkner George Orwell John Steinbeck Vladímir Nabòkov Isaac Asimov J.K. Rowling 

Literatura alemanda

Johann Wolfgang von Goethe Johann Gottfried von Herder Friedrich Nietzsche Thomas Mann Hermann Hesse Bertolt Brecht 

Literature russa

Anton Chekhov Leon Tolstoi Fiodor Dostoievskii Alexandre Soljenitsin Boris Pasternak 

Literatura ongresa

Petőfi Sándor János Arany Sándor Márai Imre Kertész 

Lengas asiaticas

Literatura chinesa

Laozi Confuci Mo Yan 

Literatura japonesa

Yasunari Kawabata Kenzaburo Oe 

Literatura indiana

Rabindranath Tagore