Kamasutra

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Una illustracion contemporanèa d'una de las posicions sexualas detalhadas dins l'obratge

Lo Kâmasûtra (del sanscrit कामसूत्र Kāmasūtra, compausat de काम Kâma, « lo desir[1] », e de सूत्र sûtra, « l’aforisme », o literalament « los aforismes del desir ») es un recuèlh indian tractant de diversas activitats de la « vida privada » cossí se dich ara, escrich entre los sègle VI e VII, atribuit a Vatsyayana. Fasent partida del Kamashastra amassant d'obratges indians especializats dins los arts amoroses e las practicas sexualas, aquel recuèlh destinat a las classas aisidas contenent d'illustracions sonqu'a partir d'edicions del sègle XVI, coma aquela de l'emperaire mogòl illetrat Jalal-ud-Din Muhammad Akbar[2].

Traduch pel primièr còp en anglés en 1876 per Richard Francis Burton, lo libre ven legal al Reialme Unit sonqu'en 1963. Es subretot conegut pel mond a causa de la 64 posicions sexualas, pasmens se constituisson qu'un dels sèt libres de l'obratge (sèt partidas, trenta e sièis capítol e mila cinc cents onze slokas[3]), çò qu'explica la decepcion dels collegians qu'estalivavan per crompar d'escondas una d'aquelas publicacions que pensavan licenciosas[4].

L'obratge[modificar | Modificar lo còdi]

Temas desvelopats[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Kamasutra dona d'informacions sus la vida privada dins l'Índia anciana. Evòca successivament « las tres tòcas de la vida », « los conselhs de bon sens », « lo comportament del ciutadan » (नागरकवृत्त Nâgaraka vritta)", « la causida d'una esposa » (कन्यासम्प्रयुक्त Kanyâsamprayukta), « los devers e privilègis de l'esposa » (भार्या अधिकारिक Bharya Adhikarika), « las cortisanas » e « los mejans occultes » (औपनिषदिक Aupanishadika) en mai de totas las practicas mai directament ligadas a la sexualitat (सम्प्रयोग Samprayoga).

Coma totes los tèxtes de l'Índia anciana, l'obratge pòt èsser tanben legit coma una allegoria de l'union (iòga) al Divin.

Sovent ricament illustrat de miniaturas, balha de conselhs de seduccion per una vida armoniosa dins lo parelh, coma amb la posicions sexualas (alara que las 64 posicions faguèron la popularitat de l'obratge, constituisson pas qu'un sol capítol del quita libre), destinat a l'origina a l'aristocracia indiana.

La Jayamangala (जयमंगला) es un comentari de l'obratge compausat per Yashodhara.

Lo Kâmasûtra, qu'es doncas pas sonque consacrat a la sexualitat umana, tracta tanben d'un biais de vida qu'una persona cultivada caliá conéisser. Aborda per exemple l'usatge de la musica, la noiridura, los parfums...

A l'origina, lo Kâmasûtra èra subretot destinats als òmes e a las cortisanas. Pasmens, lo libre dona de conselhs a totas las femnas e als parelhs e indica que los òmes èran pas tenguts a la sola penetracion dins le rapòrt sexual, mas tanben deurián mestrejar los potons, los calinhs, las morsseguras e las grafinhaduras. Descriu un nombre de posicions, mas tanben lo comportament de tenir pels partenaris per daissar enseguida plaça a lor imaginacion[5].

Plaça de la femna[modificar | Modificar lo còdi]

A l'epòca ont l'obratge foguèt redigit, la femna gausissiá d'una certa libertat. Se trapa dins l'obratge las abitualas injonccions per l'« eposa fidèla » que s'ocupa de l'ostal, mas tanben i a d'autres conselhs per la seduccion e lo biais d'enganar son espós. Lo maridatge de las veusas, que serà enebit mai tard dins l'istòria d'Índia, es alara descrich coma acceptable. Lo Sati (sacrifici de la veusa sul lenhièr de son marit) es pas mencionat dins l'obratge original e aparéis pas que dins las redaccions mai recentas[6].

Las cortisanas son a l'imatge de las geishas e de las oiran al Japon. Ocupan una plaça significativa dans la societat. Éran plan pagadas per exercir lor art, que compreniá la dança e la musica. Son las autoritats britanicas qu'interdiguèron çò que qualificavan las « associacions de prostituidas » que los Indians podavan daissar intrar dins los temples ont fasian de dons importants.

Practicas admisas[modificar | Modificar lo còdi]

L'omosexualitat femenina e masculina es un aspècte jutjat coma natural de la vida sexuala. Totas las possibilitats sexualas, quitament aquelas que serán jutjadas desviantas mai tars (interditas per la seccion 377 du còdi penal indian (en) que castiga « los rapòrts sexuals contra natura », eritatge juridic del colonialisme), son tieradas dins l'obratge. Tanben se pòt veire d'esculturas sus de temples coma aquel de Khajuraho.

Lo puritanisme mai recent en Índia contrasta fòrça amb la libertat descricha dins aquel obratge. Lo quite Gandhi envièt dels seus discípols destuire d'estatuas dins de temples. Rabindranath Tagore arrestèt aquela destruccion[7]. Tamben se torna produire çò meteis amb los Devadasi.

Filosofia[modificar | Modificar lo còdi]

La tòca de l'obratge, d'ont la seria de las posicions sexualas prepausadas, es de permetre la comunion mentala tot coma fisica [8]; alara es escrich:

Lo Kamasutra es alara plaçat en parallèl amb lo tantrisme e lo hatha-iòga, ont de practicas sexualas (amb biais de reténer la semen) pòdon se realizar [9].

Bibliografia e filmografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr)Les Kâma-sûtras, traduction de Jean Papin, Zulma, 1991
  • (fr)Alain Daniélou, Kâma Sûtra, Le Bréviaire de l’Amour, Traité d’Érotisme de Vâtsyâyana, . Traduccion integrala del tèxte sanscrit de Vatsyayana, del primièr comentari Jayamangala de Yashodara e d’una partida del comentari modèrne en indi de Devadatta Shâstri., Ed. du Rocher, 1992 ; Kâma Sûtra, trad. e pres. d'Alain Daniélou, GF-Flammarion, 1998
  • (fr)Jean-Louis Nou, Les Kama Sutra, Retorn a la version integrala del tèxte dins sa primièra trad. de 1913 establida a partir de l’ed. anglesa de Richard Francis Burton.coll. « Classiques en images », ed. du Seuil, 2009
  • (fr)Pavan K. Varma, Kama Sutra, Le Livre secret, trad. de l'anglés per François Huet amb aj. de Raphaële Vidaling, Marabout, 2007

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Kama es tanben lo nom d'un dieu de l'amor, equivalent indian d'Eros o de Cupidon.
  2. (en) Wendy Doniger, The Hindus.
  3. Raoul Vēze, (fr)Le Livre d'amour de l'Orient, Bibliothèque des Curieux,‎ 1912, p. 14
  4. Article « Kâmasûtra » de Jean-Claude Carrière in (fr) Dictionnaire des sexualités dir. Janine Mossuz-Lavau, Robert Laffont, 2014
  5. estudi d'Elisabeth Naudou de l'universitat de Provença (fr)
  6. Kâma Sûtra, Alain Daniélou (in bibliografia).
  7. (fr) L'Érotisme divinisé: architecture et sculpture du temple hindou, Alain Daniélou, Rocher, 2002 - 200 pages, p. 16 : « Lo Mahatma Gandhi, educat en Angletèrra, aviá enviat d'equipas dels seus fidèls per trencar las representacions eroticas suls temples.
  8. (fr)Hindouisme, anthropologie d'une civilisation, Madeleine Biardeau
  9. (fr)Yoga, immortalité et liberté, Mircea Eliade, éditions Payot.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Kamasutra.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]