1963

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

1963

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ans :
1960 1961 1962  1963  1964 1965 1966

Decennis :
1930 1940 1950  1960  1970 1980 1990
Sègles :
Sègle XIX  Sègle XX  Sègle XXI
Millennis :
Millenni I  Millenni II  Millenni III


Cronologia mesadièra :
Gen - Feb - Mar - Abr - Mai - Junh
Julh - Ago - Set - Oct - Nov - Dec


Cronologias tematicas :
Aeronautica Arquitectura Automobila Benda dessenhada Camins de fèrre Cinèma Drech Economia Fotbòl Jòc Jòc vidèo Literatura Musica Santat e medecina Sciéncia Sociologia Espòrt Teatre TV


Autres calendièrs :
Roman Chinés Gregorian Ebrieu Indó Musulman Persan Republican

Aquesta pagina concernís l'an 1963 del calendièr gregorian.

Eveniments[modificar | modificar la font]

Occitània[modificar | modificar la font]

França[modificar | modificar la font]

Euròpa[modificar | modificar la font]

Africa[modificar | modificar la font]

Kenya[modificar | modificar la font]

Independéncia dau país lo 12 de decembre.

Sodan[modificar | modificar la font]

Fondacion de l'Union Africana Nacionala de Sodan (SANU) que son objectiu èra de defendre leis interès dei pòbles dei províncias meridionalas que s'opausavan a l'arabizacion e a l'islamizacion de la societat sodanesa.

America[modificar | modificar la font]

Estats Units d'America[modificar | modificar la font]

Manifestents antisegregacionistas assemblats a Washington.

Dins lo Sud, la lucha còntra la segregacion – fòrça activa dempuei 1954 e encoratjada per plusors succès recents – passèt una etapa decisiva ambé l'organizacion de la marcha sus Washington. Gropant entre 200 000 e 300 000 personas, permetèt ai militants de la causa antisegregacionista d'afiermar sa fòrça. Lo discors de Martin Luther King (I have a dream) marquèt prefondament la societat dau periòde. D'ara endavant politicament en dificultat, lei partisans de la segregacion aumentèron sa violéncia mai aquò empachèt pas la preparacion de plusors lèis per establir l'egalitat entre Blancs e Negres (→ 1964).

Asia[modificar | modificar la font]

Cambòtja[modificar | modificar la font]

Minada dempuei d'annadas per lo complòt e l'atemptat de 1959 ò per lei relacions bònas de Cambòtja ambé plusors estats comunistas, lei relacions entre Phnom Penh e Hanoi foguèron rompudas dins lo corrent d'aost. Lei relacions ambé Washington contunièron tanben de se desgradar e Cambòtja preferiguèt abandonar l'ajuda financiera estatsunidenca per mantenir son autonòmia diplomatica. Pasmens, aquò entraïnèt rapidament de problemas financiers. Enfin, divèrseis arrestacions, execucions e disparicions d'opausants politics aguèron luòc dins lo corrent de l'annada (Preap In, Sam Sary) e lei comunistas, dichs Khmers Roges per Norodom Sihanouk e d'ara endavant dirigits per Pol Pot, acabèron sa migracion vèrs lei regions ruralas dau país.

Iraq[modificar | modificar la font]

Extension dau drech de vòte ai fremas.

Arts[modificar | modificar la font]

Literatura[modificar | modificar la font]

Publicacion dau roman La Planeta dei Moninas de l'escrivan francés Pierre Boulle (1912-1994). Depinta lo remplaçament de l'Òme per la monina coma espècia dominanta de la planeta en causa dau declin de la pensada e de la reflexion umana. Aquela òbra aguèt un succès important e conoguèt plusors adaptacions cinematograficas.

Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]

Astronomia[modificar | modificar la font]

Fotografia de Valentina Terechkova.

Premier vòl espaciau (Vostok 6) d'una frema ambé la cosmonauta sovietica Valentina Terechkova (16-19 de junh).

Energia[modificar | modificar la font]

Intrada en servici dau premier subregenerator (ais Estats Units) e dau premier tokamak (en Union Sovietica).

Medecina[modificar | modificar la font]

Desvolopament dau premier vaccin còntra lo sarrampiu per la còla dau biologista estatsunidenc Maurice Hilleman (1919-2005).

Descubèrta dau virüs de l'epatita B per lo genetician estatsunidenc Baruch Blumberg (1925-2011). Aquò li permetèt d'estudiar de mecanismes novèus de lucha còntra lei virüs. En 1976, recebèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia ò Medecina.

Economia[modificar | modificar la font]

Naissenças[modificar | modificar la font]

Quentin Tarantino
Xuxa

Decèsses[modificar | modificar la font]

Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. BBC, « 1963: Kennedy shot dead in Dallas » (consultat en 18 d'octobre de 2016)
  2. BBC, « 1963: Kennedy 'assassin' murdered » (consultat en 18 d'octobre de 2016)


Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus 1963.