1963
|
1963 | |
|---|---|
| Ans : 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : | |
Aquesta pagina concernís l'an 1963 del calendièr gregorian.
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 14 de genièr - Charles de Gaulle rejeita la candidatura del Reialme Unit al mercat comun.
- 14 de genièr - De Gaulle refusa la creacion d'una fòrça nucleara multilaterala amb los Estats Units.
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 26 de junh - Viatge de John F. Kennedy en Euròpa, amb visita a Berlin.
Africa[modificar | modificar la font]
Kenya[modificar | modificar la font]
Independéncia dau país lo 12 de decembre.
Sodan[modificar | modificar la font]
Fondacion de l'Union Africana Nacionala de Sodan (SANU) que son objectiu èra de defendre leis interès dei pòbles dei províncias meridionalas que s'opausavan a l'arabizacion e a l'islamizacion de la societat sodanesa.
America[modificar | modificar la font]
Estats Units d'America[modificar | modificar la font]
Dins lo Sud, la lucha còntra la segregacion – fòrça activa dempuei 1954 e encoratjada per plusors succès recents – passèt una etapa decisiva ambé l'organizacion de la marcha sus Washington. Gropant entre 200 000 e 300 000 personas, permetèt ai militants de la causa antisegregacionista d'afiermar sa fòrça. Lo discors de Martin Luther King (I have a dream) marquèt prefondament la societat dau periòde. D'ara endavant politicament en dificultat, lei partisans de la segregacion aumentèron sa violéncia mai aquò empachèt pas la preparacion de plusors lèis per establir l'egalitat entre Blancs e Negres (→ 1964).
Asia[modificar | modificar la font]
Cambòtja[modificar | modificar la font]
Minada dempuei d'annadas per lo complòt e l'atemptat de 1959 ò per lei relacions bònas de Cambòtja ambé plusors estats comunistas, lei relacions entre Phnom Penh e Hanoi foguèron rompudas dins lo corrent d'aost. Lei relacions ambé Washington contunièron tanben de se desgradar e Cambòtja preferiguèt abandonar l'ajuda financiera estatsunidenca per mantenir son autonòmia diplomatica. Pasmens, aquò entraïnèt rapidament de problemas financiers. Enfin, divèrseis arrestacions, execucions e disparicions d'opausants politics aguèron luòc dins lo corrent de l'annada (Preap In, Sam Sary) e lei comunistas, dichs Khmers Roges per Norodom Sihanouk e d'ara endavant dirigits per Pol Pot, acabèron sa migracion vèrs lei regions ruralas dau país.
Iraq[modificar | modificar la font]
Extension dau drech de vòte ai fremas.
Arts[modificar | modificar la font]
Literatura[modificar | modificar la font]
Publicacion dau roman La Planeta dei Moninas de l'escrivan francés Pierre Boulle (1912-1994). Depinta lo remplaçament de l'Òme per la monina coma espècia dominanta de la planeta en causa dau declin de la pensada e de la reflexion umana. Aquela òbra aguèt un succès important e conoguèt plusors adaptacions cinematograficas.
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Astronomia[modificar | modificar la font]
Premier vòl espaciau (Vostok 6) d'una frema ambé la cosmonauta sovietica Valentina Terechkova (16-19 de junh).
Energia[modificar | modificar la font]
Intrada en servici dau premier subregenerator (ais Estats Units) e dau premier tokamak (en Union Sovietica).
Medecina[modificar | modificar la font]
Desvolopament dau premier vaccin còntra lo sarrampiu per la còla dau biologista estatsunidenc Maurice Hilleman (1919-2005).
Descubèrta dau virüs de l'epatita B per lo genetician estatsunidenc Baruch Blumberg (1925-2011). Aquò li permetèt d'estudiar de mecanismes novèus de lucha còntra lei virüs. En 1976, recebèt lo Prèmi Nobel de Fisiologia ò Medecina.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 4 de genièr - May-Britt Moser, professora de neurosciéncia norvegiana, Prèmi Nobel
- 19 de genièr - Caron Wheeler, cantaira britanica (Soul II Soul)
- 23 de genièr - Elvira Lindo, escrivana e actritz espanhòla
- 2 de febrièr - Andrej Kiska, president d'Eslovaquia
- 17 de febrièr - Michael Jordan, basquetbolaire american
- 19 de febrièr - Seal, cantaire american
- 20 de febrièr - Charles Barkley, basquetbolaire american
- 1 de març - Thomas Anders, cantaire alemand
- 11 de març - Marcos Pontes, astronauta brasilièr
- 12 de març - Joaquim Cruz, atlèta brasilièr
- 13 de març - Fito Páez, cantaire argentin
- 23 de març - Patric Rós, òme de cultura e politician occitan
- 27 de març
- Quentin Tarantino, actor, realizator e autor de cinèma american
- Xuxa, cantant/actritz Brasilièr
- 30 de març - Tsakhiagiin Elbegdorj, president e primièr ministre de Mongolia
- 6 d'abril - Rafael Vicente Correa, president d'Eqüator
- 7 d'abril - Jaime de Marichalar, espós d'Elena de Borbon
- 8 d'abril - Julian Lennon, cantaire britanic, filh de John Lennon
- 10 d'abril - Doris Leuthard, president de Soïssa
- 13 d'abril - Garri Kaspàrov, jogaire d'escacs rus
.jpg)
- 15 d'abril - Beata Szydło, primièra ministra de Polonha
- 18 d'abril - Mike Mangini, musician american (Dream Theater)
- 26 d'abril - Jet Li, actor chinés
- 25 de mai - Mike Myers, actor canadian
- 31 de mai - Viktor Orbán, primièr ministre d'Ongria
- 9 de junh - Johnny Depp, actor american
- 24 de junh - Sükhbaataryn Batbold, primièr ministre de Mongolia
- 25 de junh - George Michael, cantaire anglés
- 29 de junh - Anne-Sophie Mutter, violinista alemand
- 17 de julhet - Rei Letsie III de Lesotho
- 18 de julhet - Martín Torrijos Espino, president de Panamà
- 24 de julhet - Karl Malone, basquetbolaire american
- 30 de julhet - Lev Shlòsberg, jornalista, activista dels dreches umans e politician rus
- 31 de julhet - Fatboy Slim (Norman Cook), musician e discjòquei (DJ) anglés
- 9 d'agost - Whitney Houston, cantaira americana (m. 2012)
- 21 d'agost - Rei Mohammed VI de Marròc
- 22 d'agost - Tori Amos, cantaira americana
- 23 d'agost - Glória Pires, actritz brasilièra
- 25 d'agost - Miro Cerar, primièr ministre d'Eslovenia
- 21 de setembre - Carmen Machi, actritz espanhòla de television
- 6 d'octobre - Vasile Tarlev, president de Moldàvia
- 20 d'octobre - Iurie Leancă, primièr ministre de Moldàvia
- 28 d'octobre - Eros Ramazzotti, cantaire italian
- 31 d'octobre - Dunga, fotbolaire e entrainador brasilièr
- 1 de novembre - Rick Allen, musician britanic (Def Leppard)
- 2 de novembre - Jonas Gardell, escrivan suedés
- 2 de novembre - Borut Pahor, primièr ministre d'Eslovenia
- 9 de decembre - Zurab Zhvania, primièr ministre de Georgia (m. 2005)
- 12 de decembre - Juan Carlos Varela, president de Panamà
- 14 de decembre - Vicenç Pagès i Jordà, escrivan, critic literari e professor de lenga e estetica catalan
- 18 de decembre - Brad Pitt, actor american
- 18 de decembre - Pierre Nkurunziza, president de Burundi
- 20 de decembre – Elena de Borbon, filha del rei Joan Carles I d'Espanha
- 24 de decembre - Naja Marie Aidt, escrivana danesa
- 26 de decembre - Lars Ulrich, musician danés (Metallica)
- Joan-Daniel Bezsonoff, escrivan francés de lenga catalana
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 13 de genièr - Sylvanus Olympio, president de Tògo (n. 1902)
- 30 de genièr - Francis Poulenc, compositor e pianista francés (n. 1899)
- 6 de febrièr - Abd el-Krim, cap d'Estat de la Republica de Rif (n. 1882 o 1883)
- 11 de febrièr - Sylvia Plath, escrivana americana (m. 1932)
- 18 de febrièr - Fernando Tambroni-Armaroli, primièr ministre d'Itàlia (n. 1901)
- 28 de febrièr - Rajendra Prasad, president d'Índia (n. 1884)
- 4 de març - William Carlos Williams, escrivan american (n. 1883)
- 9 d'abril - Xul Solar, pintor argentin (n. 1887)
- 23 d'abril - Ichak Ben-Zvi, president d'Israèl (n. 1884)
- 6 de mai - Tódor Kármán, matematician ongrés (n. 1881)
- 11 de mai - Herbert Spencer Gasser, fisiològ american, Prèmi Nobel (n. 1888)
- 3 de junh - Papa Joan XXIII (n. 1881)
- 31 d'agost - Georges Braque, pintor francés (n. 1882)
- 1 de setembre - Ernst Wetter, president de Soïssa (n. 1877)
- 4 de setembre - Robert Schuman, primièr ministre de França, "paire de l'Union Europèa" (n. 1886)
- 11 d'octobre - Édith Piaf, cantaira francesa (n. 1915)
- 11 d'octobre - Jean Cocteau, poetessa francesa (n. 1889)
- 2 de novembre - Ngo Dinh Diem, president del Vietnam del Sud (n. 1901)
- 4 de novembre - Pascual Ortiz Rubio, president de Mexic (n. 1877)
- 22 de novembre - John F. Kennedy, president dels Estats Units (n. 1917)[1]
- 22 de novembre - Aldous Huxley, escrivan anglés (n. 1894)
- 22 de novembre - C. S. Lewis, escrivan anglés (n. 1898)
- 24 de novembre - Lee Harvey Oswald, acusat de l'assassinat del president John F. Kennedy (n. 1939)[2]
- 12 de decembre - Theodor Heuss, president d'Alemanha Occidentala (n. 1884)
- 25 de decembre - Tristan Tzara, poèta romanés (n. 1896)
- 28 de decembre - Paul Hindemith, compositor alemand (n. 1895)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : Eugene Paul Wigner, Maria Goeppert-Mayer, Hans Daniel Jensen
- Prèmi Nobel de Quimia : Karl Ziegler, Giulio Natta
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : John Carew Eccles, Alan Lloyd Hodgkin, Andrew Fielding Huxley
- Prèmi Nobel de Literatura : Giorgos Seferis
- Prèmi Nobel de la Patz : Comitat Internacional de la Crotz Roja
Referéncias[modificar | modificar la font]
- ↑ BBC, « 1963: Kennedy shot dead in Dallas » (consultat en 18 d'octobre de 2016)
- ↑ BBC, « 1963: Kennedy 'assassin' murdered » (consultat en 18 d'octobre de 2016)
