Samoa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Independent State of Samoa {{ {{{lenga2}}} }}
Estat Independent de Samoa (oc)
Flag of Samoa.svg
Coat of arms of Samoa.svg

Fa'avaei le Atua Samoa
Lengas oficialas anglés, samoan
Capitala Apia
39 666 abitants (metropòli 2003)

Forma de l’Estat
O le Ao o le Malo
Primièr ministre
republica
Tufuga Efi
Tuilaepa Aiono Sailele Malielegaoi
Superfícia
 - Totala
 - Aiga (%)
Classat en
2 831 km² km²
0 3 %
Populacion
 - Totala (2012)
 - Densitat
Classat en
194 320[1] ab.
63 2 ab./km²
Independéncia
(de Nòva Zelanda)
1 de genièr de 1962
Fus orari UTC +13
Imne nacional The Banner of Freedom

Samoa es un estat del sud d'Oceania que forman la part occidentala de l'archipèla de las illas Samoa.

Lo gentilici es samoan, -a.

Istòria[modificar | modificar la font]

L'istòria de Samoa comencèt quand d'immigrantas de las islas*Lau en l'èst de Fiji arribèron dins las islas samoanas fa aperaquí 3500 ans e de s'establiguèron aicí en la rèsta de la Polinesia. Lo contacte amb los europèus comencèt en los primièrs ans del sègle XVIII, mas se va pas intensificar fins a l'arribada dels comerçants e missionaris britanics en los ans 1830.

A travèrs del sègle XIX, lo Reialme Unit, l'Empèri Alemand e los Estats Units reclamèron de parts del reialme de Samoa, e establiguèron meses de comèrci.

Èra abans conegut coma Samoa Alemanda (1900-1914) e posteriorament coma Samoa Occidentalas (en samoan Samoa e Sisifo) (1914-1997). Lo cambiament de nom, tot en abandonant l'adjectiu «Occidental», manifèsta lo desir de veire tot l'archipèl amassat jos una unica sobeiranetat.

Politica[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

Economia[modificar | modificar la font]

Go-up.svg Article principal : Economia de las Samoa Occidentalas.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

  1. The World Factbook. Consultat lo 2012