Samoa
|
Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa | |||
|---|---|---|---|
| Independent State of Samoa (en) Estat Independent de Samoa (oc) | |||
| |||
| Lengas oficialas | anglés, samoan | ||
| Capitala | Apia 39 666 abitants (metropòli 2003) | ||
| Forma de l'Estat O le Ao o le Malo Primièr ministre |
republica Tuimaleali'ifano Va'aletoa Sualauvi II Naomi Mata'afa | ||
| Superfícia - Totala - Aiga (%) |
Classat en 2 831 km² km² 0,3 % | ||
| Populacion - Totala (2012) - Densitat |
Classat en 194 320[1] ab. 63,2 ab./km² | ||
| Independéncia |
(de Nòva Zelanda) 1 de genièr de 1962 | ||
| Fus orari | UTC +13 | ||
| Imne nacional | The Banner of Freedom | ||
Samoa es un estat del sud de l’Oceania que forman la part occidentala de l’archipèla de las illas Samoa.
Lo gentilici es samoan, -a.
Istòria[modificar | modificar la font]
L'istòria de Samoa comencèt quand d’immigrants de las islas Lau a l'èst de Fiji arribèron fa aperaquí 3500 ans e de s'establiguèron aicí en la rèsta de la Polinesia. Lo contacte amb los europèus comencèt al sègle XVIII, mas se va pas intensificar fins a l’arribada dels comerçants e missionaris britanics en las annadas 1830.
Al long del sègle XIX, lo Reialme Unit, l’Empèri Alemand e los Estats Units reclamèron de parts del reialme de Samoa, e establiguèron comptadors de comèrci.
La part occidentala de l’archipèla venguèt alemanda (Samoa Alemanda 1900-1914) mas la desfacha de la metropòli coloniala la faguèt passar jos contaròtle neozelandés. Lo nom cambièt en Samoa Occidentalas (en samoan Samoa e Sisifo). En 1997, l’estat independent cambièt lo nom en abandonant l'adjectiu «occidental», per far véser sa volontat de veire tot l'archipèla amassat jos una unica sobeiranetat.
Politica[modificar | modificar la font]
Geografia[modificar | modificar la font]
Economia[modificar | modificar la font]
Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]
- ↑ « The World Factbook » (consultat en 2012)
|
|
