Guam

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Devisa oficiala: Where America's Day Begins
LocationGuam.png
Cap d'Estat Barack Obama
Governador Felix Perez Camacho
Superfícia 549 km²
Populacion 163 941 (julhet de 2003)
Ora UTC+10
Imne nacional Fanoghe Chamorro
Còde telefonic 1-671

Guam (Guåhån en chamorro) es una illa situada dins l'Ocean Pacific qu'es un territòri dels Estats Units.

Istòria[modificar | modificar la font]

Politica[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

Guam es localizada a las coordenadas seguentas: 13,5° N 144,5° E e a una superfícia totala de 544 km². Es l'illa mai al sud de las illas Marianas e es l'illa pus granda de Micronesia. Aquesta cadena d'illas foguèt creada per la collision de las placas Pacifica e Filipina. La fòssa de las Marianas passa a l'èst de la cadena d'illas. Challenger Deep, lo punt mai profond de la Tèrra es situat al sud-oèst de Guam a 10 911 m de prigondor. Lo punt mai naut de Guam es lo Mont Lamlam, qu'es a 406 m sobre lo nivèl de la mar. L'illa de Guam mesura 48 km de long e de 6 km a 12 km. L'illa experimenta ocasionalament de tèrratrems provocats per la zòna de laspanada a l'oèst entre la placa Pacifica e la placa Filipina. Actualament, a agut de tèrratrems amb epicentre prèp en Guam amb de magnituds dels 5.0 als 8.7. Al contrari del volcan d'Anatåan dins lo nòrd de las Marianas, Guam a pas d'activitat volcanica. En quinsevolhe, cas a causa de la proximitat amb Anatahan, lo povàs volcanic afècta de còps en Guam.

La part nòrd de l'illa es una plana corallina mentre lo sud conten de pics volcanics cobèrts amb bòsc e prat. La populacion de l'illa es pus densa dins las regions nòrd e centralas.

Clima[modificar | modificar la font]

Lo clima es tropical marin. Sòl èsser caud e fòrça umid amb de variacions pichonas entre las sasons. La temperatura sòl oscillar entre 30 ºC e 24 °C amb una mejana annala de pluèja de 2180 mm. La sason shuta dura de decembre fins a junh. Los autres meses constituisson la sason de las pluèjas. Los meses de genièr e febrièr son considerats los meses mai freds de l'an amb de temperaturas nocturnas de gaireben 20 °C e generalament amb de nivèls d'umiditat bassa. Lo màger risc de tifons generalament es entre octòbre e novembre. Mas pòdon arribar durant tot l'an.

Una mejana de tres tempèstas tropicalas e un tifon passan a mens de 330 km (180 milas nauticas) de Guam cada an. Lo tifon pus fòrt qu'es passat per Guam foguèt recentament lo Pongsona, amb de vents sostenguts de 230 km/h. Tustèt Guam lo 8 de decembre de 2002, e i daissèt una destruccion massissa.

Economia[modificar | modificar la font]

Vejatz l'article: Economia de Guam.

Cultura[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]