Vejatz lo contengut

Illas Salamon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaIllas Salamon
Solomon Islands (en) Modifica el valor a Wikidata
ImneGod Save Our Salamon Islands Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialSolomon Islands (en) Modifica el valor a Wikidata
EntitatReialme del Commonwealth Modifica el valor a Wikidata
EponimSalamon Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaHoniara Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaanglés Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Monarca Modifica el valor a WikidataCarles III Modifica el valor a Wikidata
 • Primièr ministre Modifica el valor a WikidataJeremiah Manele (fr) Traduire (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiuParlament de Salomó (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Membre deOrganizacion de las Nacions Unidas Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas9° 28′ S, 159° 49′ E
Superfícia28 400 km² Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambFiji
Austràlia
Vanuatu
Papoa-Nòva Guinèa
França Modifica el valor a Wikidata
Punt mai basOcean Pacific (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt culminantMont Popomanaseu (2 335 m) Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+11:00
Pacific/Guadalcanal [1] Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala611 343[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (2017 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat21,53 ab./km²
Gentilicisalamonés -esa
Economia
Monedadolar de las Illas Salamon Modifica el valor a Wikidata
Istòria
Anteriorilles Salomó britàniques (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Indicatiu telefonic+677 Modifica el valor a Wikidata
Domeni Internet.sb Modifica el valor a Wikidata

Sit websolomons.gov.sb Modifica el valor a Wikidata

Las Illas Salamon[3] son un estat insular d'Oceania, membre del Commonwealth. Son un archipèla format per 990 illas situadas a l'èst de Papoa-Nòva Guinèa.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Reialme Unit establiguèt un protectorat sobre las illas dins lo decenni de 1890. Deperabans, èran estadas exploradas al sègle XVI pel marin espanhòl Álvaro de Mendaña.

Aqueste territòri foguèt lo sèti de qualques unas de las pus intensas batalhas de la Segonda Guèrra Mondiala, en particular la de Guadalcanal.

L'autogovèrn foguèt establit en 1976 e l'independéncia lo 7 de julhet de 1978. La revòlta civila posteriora menèt a un caumatge gaireben total de l'activitat normala: los foncionaris publics foguèron pas pus pagats durant de meses, e las reünions del govèrn aguèron d'èsser realizadas en secrèt per empachar l'interferéncia dels senhors de guèrra locals. Las fòrças de seguretat foguèron incapablas de restaurar lo contraròtle, en granda partida pr'amor que fòrça dels sòcis de la polícia e d'autras fòrças de seguretat èran associats als gropes rivals.

Politica[modificar | Modificar lo còdi]

Las Illas Salamon son una monarquia constitucionala amb un sistèma parlamentari de govèrn. La reina Elisabèt II es la monarca de las illas, e es representada pel governador-general, qu'es elegit per lo Parlament per un periòde de cinc ans. Lo Parlament es unicameral e a 50 membres, elegits per un periòde de quatre ans.

Geografia[modificar | Modificar lo còdi]

Las Illas Salamon.

Las illas Salamon son un archipèla constituit per d'illas nombrosas, plaçat al sud-oèst de l'Ocean Pacific, a l'èst de Papoa-Nòva Guinèa. Las illas principalas son: Choiseul, las illas Nòva Georgia, Santa Isabel, las illas de Russel, las illas Florida, Malaita, Guadalcanal, Sikaiana, Maramasike, Ulawa, Uki, San Cristóbal, Santa Ana, Rennell e Bellona e las illas Santas Cruz. La distància entre las illas occidentalas e las illas orientalas es aperaquí de 1500 km.

Geograficalament, l'Illa de Bougainville es part de las Illas Salamon, mas politicament son part de Papoa-Nòva Guinèa.

Economia[modificar | Modificar lo còdi]

De veire: Economia de las Illas Salamon

Cultura[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

  1. URL de la referéncia: https://data.iana.org/time-zones/tzdb-2021e/australasia.
  2.  Basa de donadas de la Banca Mondiala. Banca Mondiala. [Consulta: 8 d'abril de 2019]
  3.  Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana. clo-occitan.com, p. 130.