Murray Gell-Mann

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia de Murray Gell-Mann vèrs 2005.

Laureat Nobel Murray Gell-Mann (New York, 15 de setembre de 1929 - Santa Fe, 24 de mai de 2019) es un fisician estatsunidenc de la segonda mitat dau sègle XX. Recipiendari dau Prèmi Nobel de Fisica 1969, es a l'origina de la teoria dei quarks.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nasquèt a New York dins una familha judieva emigrada d'Ucraïna. Enfant dotat, intrèt a l'Universitat Yale a 15 ans avans de perseguir seis estudis au MIT. Obtenguèt son doctorat en 1951 sota la direccion dau fisician austroestatsunidenc Victor Weisskopf (1908-2002). Sei premiers trabalhs scientifics importants regardèron en 1954 l'introduccion de l'estranhesa, una proprietat quantica novèla, qu'èra associada a de particulas descubèrtas dins de reaccions dau raionament cosmic. L'estranhesa es conservada per l'interaccion fòrta, çò que mena a la creacion de pareus de particulas. En revènge, es pas respectada per l'interaccion febla qu'es a l'origina de la destruccion dei pareus[1].

Puei, a partir de 1961, Gell-Mann s'interessèt a la classificacion dei particulas descubèrtas dempuei leis ans 1950. Per aquò, utilizèt lei proprietats de simetria d'òrdre tres dau grop SU(3). Aqueu sistèma permetiá de categorizar lei particulas conegudas e laissava de plaças liuras per de particulas de descubrir. En 1964, la descubèrta de la particula Ω-, prevista per aqueu modèl, confiermèt sei trabalhs e permetèt a Gell-Mann de prepausar l'existéncia de particulas novèlas, dichas quarks, que son lei compausats deis adrons[2]. L'existéncia d'aquelei particulas foguèt demostrada en 1969 e la teoria dei quarks venguèt una basa fondamentala dau modèl estandard de la fisica modèrna.

Per sei trabalhs, Murray Gell-Mann recebèt mai d'un guierdon. Lo pus important foguèt probable lo Prèmi Nobel de Fisica de 1969. Pasmens, recebèt tanben lo Prèmi Dannie-Heineman de fisica matematica en 1959, la medalha Franklin en 1967 e la medalha Albert Einstein en 2005. Foguèt tanben elegit sòci estrangier de la Royal Society en 1978.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo fisician japonés Kazuhiko Nishijima (1926-2009) trobsèt de resultats similars d'un biais independent.
  2. Lo fisician George Zweig (nascut en 1934) aguèt la meteissa idèa d'un biais independent.