Akbar

Akbar lo Grand[1] (15 d'octòbre de 1542, Amarkot - 27 d'octòbre de 1605, Agra) foguèt lo tresen emperador mogòl. Considerat coma un deis mai grands sobeiran de l'istòria indiana, regnèt del 11 de febrièr de 1556 al 27 d'octòbre de 1605. Succediguèt a Humayun (1530-1540 / 1555-1556) e foguèt remplaçat per Jahangir (1605-1627). Transformèt un reialme encara fragil en un empèri capable d'establir la sieuna primautat sus la màger part de la peninsula Indiana. De mai, sa politica de tolerància religiosas, sas reformas administrativas e sa passion per las arts e la cultura an fach de son regne l'apogèu de la poténcia mogòla.
Joventut e accession al poder
[modificar | modificar lo còdi]Nascut lo 15 d'octòbre de 1542 en Sindh, Akbar èra lo filh d'Humayun, lo segond emperador mogòl. Pasmens, sa naissença se tenguèt durant un periòde dificil per la dinastia mogòla que son paire aviá perdut sas possessions e èra en exili en Pèrsia. Aprèp mai d'una temptativa, Humayun reconquistèt Delhi en 1555 mas moriguèt un an mai en seguida d'un accident e lo jove Akbar li succediguèt al cap d'un estat fragil[2][3]. Pasmens, çò que podiá semblar una debilitat se revelèt lèu una oportunitat gràcias a la regéncia del general Bairam Khan, un militar e administrator experimentat que guidèt lo jove emperador durant la primièra partida de son règne[4].
Consolidacion del poder e conquistas militaras
[modificar | modificar lo còdi]
Los primièrs ans del règne d'Akbar foguèron marcats per una tièra de campanhas militaras destinadas a assolidar e espandir lo territòri mogòl. En 1560-1561, prenguèt lo contraròtle complèt del govèrn e mandèt Bairam Khan en pelegrinatge a La Mèca per l'alunhar[5]. Puèi, general competent a atentiu a l'usatge de las armas de fuòc modèrnas introduchas dins la peninsula pels Portugués[6][7], Akbar contunhèt la politica d'expansion militara de sos predecessors e conquistèt progressivament la màger part del subcontinent indian. Entre 1567 e 1569, las presas de Chittor e de Ranthambore li permetèron aital d'ocupar sas regions centralas[8]. Aprèp aquelas victòrias, orientèt sas armadas a l'oèst per conquistar Gujarat (1572-1573) e a l'èst per prendre lo contraròtle de Bengala (1575-1576)[8][9].
A partir dels ans 1580, Akbar s'interessèt a l'Asia Centrala. En 1585, sas fòrças prenguèron Kabol e lo poder mogòl fortifiquèt las montanhas afganas per tenir lo país[10][11]. Pasmens, una expedicion dirigida còntra lo Khorasan Safavida s'acabèt per un revèrs en 1586 e los limits del territòri mogòl s'estabilizèron al nòrd. De revòltas regularas de tribús afganas empachèron tanben d'organizar d'expedicions novèlas dins la region[12]. Al sud, las armadas mogòlas ataquèron los sultanats de Deccan en 1593. Ocupèron Burhanpur en 1599 e Asirgarh en 1601. Finalament, lo bilanç d'aquelas conquistas foguèt largament positiu pels Mogòls que permetèron la formacion d'un important empèri amb una populacion estimada a 125 milions d'abitants en 1595[13]. La formacion vertadièra de l'Empèri Mogòl es aital sovent datada del règne d'Akbar.
Politica intèrna
[modificar | modificar lo còdi]Las politicas de tolerància religiosa
[modificar | modificar lo còdi]Un dels aspèctes mai notables del règne d'Akdar foguèt sa politica de tolerància religiosa. D'efièch, per mantenir l'unitat de l'Empèri, Akbar acordèt pauc a pauc de libertats religiosas importantas a sos subjèctes. Ordonèt una pausa dins lo conflicte entre sunitas e shiitas, s'interessèt a las diferentas religions presentas dins son empèri al punt d'organizar de rescontres regulars entre teologians (Din-i-Ilahî), aboliguèt d'impòsts tocant los non musulmans e integrèt de non musulmans al sen de son administracion o de govèrn[14][15][16]. Adoptèt tanben una politica d'aligança matrimoniala amb l'aristocracia indó.
Las reformas administrativas e economicas
[modificar | modificar lo còdi]
A partir de 1561, Akbar reformèt l'administracion de l'Empèri en s'inspirant abondosament de las reformas del rèi suri Sher Shah Suri (1539-1545). Son objectiu èra de centralizar la gestion de l'Empèri e, mai que mai, de la collècta dels impòsts. Dividiguèt tanben lo sieu govèrn en seccions especializadas (afaires fiscals, afaires militars, gestion del palais, rensenhament, justícia e afaires religiós) per melhorar son eficacitat. Dins las províncias, una primièra temptativa de reforma, basada sus un barèma calculat a partir del prètz d'un ben a la cort, entraïnèt una importanta revòlta en 1580 que menèt a una augmentacion generala de las taxas e de la corrupcion[17]. Aprèp aquela crisi, lo principi d'un impòst egal al tèrç dels revenguts mejans de las dètz darrièras annadas foguèt adoptat. Un pagament monetari èra exigit[18]. Aquel sistèma foguèt melhorat mai d'un còp per tenir còmpte dels problèmas locals e precisar las somas demandadas en foncion de las tèrras e dels rendiments agricòlas[19].
Sul plan economic, Akbar sostenguèt lo desvolopament de l'agricultura e del comèrci. La construccion de rotas e de fòrts, necessària per las armadas, permetèron tanben d'encoratjar l'augmentacion dels escambis. De patrolhas regularas foguèron creadas per susvelhar la ret rotiera e protegir las caravanas[20]. Aquò permetèt un creis important de las activitats marchandas long dels axes indians de la Rota de la Seda[21].
La politica culturala e arquitecturala
[modificar | modificar lo còdi]Akbar foguèt un important mecène de las arts. S'interessèt fòrça a la literatura e fondèt una bibliotèca de 24 000 obratges. En particular, ordonèt la redaccion de l'Akbarnama, un libre agiografic suls eveniments de son règne. Après sas primièras conquistas, comencèt tanben la construccion d'una capitala novèla, Fatehpur-Sikri, prèp d'Agra. Los monuments d'aquela vila foguèron edificats segon un estil relativament unic dins l'istòria indiana en mesclant l'arquitectura islamica tradicionala e las arts decorativas indos (mai que mai los estils gujarati e rajastani[22].
Mòrt e succession
[modificar | modificar lo còdi]
Akbar moriguèt en octòbre de 1605, probablament lo 26, en seguida a un atac de dissentariá. Foguèt enterrat dins un mausolèu bastit dins la region d'Agra[23]. Lo lòc foguèt pilhat durant las revòltas dels Jats en 1688[24]. Los Britanics lo restaurèron sota la direccion de George Curzon.
Durant sa vida, Akdar aguèt mai d'una esposa e concubina que l'arèm imperial èra una manièra simpla de formar d'aliganças matrimonialas entre los princes indians. Son filh ainat li succediguèt jos lo nom de Jahangir. Contunhèt la politica de son paire e foguèt dins un estat de guèrra quasi permanent per espandir l'Empèri. Lo règne d'Akbar marquèt aital lo començament d'un periòde de dominacion de la dinastia mogòla en Índia que durèt fins a la mòrt de l'emperador Aurangzeb en 1707. Al jorn de uèi, Akbar es vist coma un dels mai grands sobeirans indians tant per sas victòrias militaras coma per sa politica de tolerància religiosa e d'enfortiment de l'Estat.
Annèxas
[modificar | modificar lo còdi]Ligams intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]- Michel Boivin, Histoire de l'Inde, París, Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », 2015.
- Geneviève Bouchon, Marc Gaborieau, Christophe Jaffrelot, Claude Markovits, Eric Meyer, Jacques Pouchepadass e Jacques Weber (sota la direccion de Claude Markovits), Histoire de l'inde moderne 1480-1950, Fayard, 1994, 727 p.
- André Clot, Les Grands Moghols : splendeur et chute (1526-1707), Plon, 1992.
- Alain Daniélou, Histoire de l'Inde, Fayard, 1983, 660 p.
- Jacques Dupuis, Histoire de l'Inde, Éditions Kailash, 2005, 406 p.,
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Son nom personal èra Jalal-ud-Din Muhammad Akbar. En persan, s'escriu جلالالدين محمّد أكب.
- ↑ Vincent Arthur Smith, Akbar: The Great Mogul 1542–1605, S. Chand & Co, 1958 (2a edicion), pp. 21-22.
- ↑ André Clot, Les Grands Moghols: Splendeur et chute (1526-1707), Plon, 1993, pp. 56 e seguentas.
- ↑ André Clot, Les Grands Moghols: Splendeur et chute (1526-1707), Plon, 1993, pp. 302 e seguentas.
- ↑ Bairam Khan foguèt assassinat durant lo viatge per un grop d'Afgans(Mandakranta Bose, Faces of the Feminine in Ancient, Medieval, and Modern India, New York, Oxford University Press, 2000, p. 205.
- ↑ John F. Richards, The Mughal Empire, Cambridge University Press, 1999, p. 288.
- ↑ Jos Gommans, Mughal Warfare: Indian Frontiers and High Roads to Empire, 1500–1700, Routledge, 2000, p. 134.
- 1 2 Abraham Eraly, Emperors of the Peacock Throne: The Saga of the Great Moghuls, Penguin Books, 2000, pp. 143-147.
- ↑ Haig Wolseley e Richard Burn (dir.), The Mughul Period. The Cambridge History of India. Vol. IV, Cambridge University Press, 1937, p. 113.
- ↑ Abraham Eraly, Emperors of the Peacock Throne: The Saga of the Great Moghuls, Penguin Books, 2000, pp. 148-154.
- ↑ John F. Richards, The Mughal Empire, Cambridge University Press, 1999, pp. 49-51.
- ↑ Claude Markovitz, A History of Modern India: 1480–1950, Anthem, p. 93.
- ↑ Tim Dyson, A Population History of India: From the First Modern People to the Present Day, Oxford University Press, 2018, pp. 70-71.
- ↑ Shireen Moosvi, People, Taxation and Trade in Mughal India, New Delhi, Oxford University Press, 2008.
- ↑ M. Athar Ali, Mughal India: Studies in Polity, Ideas, Society and Culture, 2006, pp. 165-166.
- ↑ Satish Chandra, History of Medieval India, New Delhi, Orient Longman, 2007, p. 253.
- ↑ Satish Chandra, History of Medieval India, New Delhi, Orient Longman, 2007, p. 233.
- ↑ Satish Chandra, History of Medieval India, New Delhi, Orient Longman, 2007, p. 234.
- ↑ Satish Chandra, History of Medieval India, New Delhi, Orient Longman, 2007, pp. 235-236.
- ↑ Scott Cameron Levi, The Indian diaspora in Central Asia and its trade, 1550–1900, Brill, 2002, p. 44.
- ↑ Dirk Collier, The Emperor's writings: Memories of Akbar the great, Amaryllis, 2011, p. 326.
- ↑ Catherine Ella Blanshard, « Age of Akbar », Architecture of Mughal India, Cambridge University Press, 1992.
- ↑ R. C. Majumdar, The Mughul Empire. The History and Culture of the Indian People, vol. VII, Bombai, Bharatiya Vidya Bhavan, 1974, pp. 165-166.
- ↑ Annie Sorrel, Rajasthan : des citadelles du désert à la douceur du Mewar, Olizane, 2005, p. 188.