Odissèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Ulisses amb las sirenas
Ulisses e sons companhons cegant Polifème
John William Waterhouse, 1891

L’Odissèa (en grèc ancian Ὀδυσσεία / Odysseía) es una epopèia atribuida a l’aède Omèr, comptant 12 109 examètres dactilics, repartits en 24 cants. Se pensa que foguèt redigida après l'Iliada, cap a la fin del sègle VIII abans J.-C.

Resumit deu raconte[modificar | Modificar lo còdi]

Que conta la fin de Tròia e lo retorn d'Ulisses, rei d'Itaca, après la guèrra (dont ua partida ei contada per L'Iliada. Lo títol Odissèa (en grèc ancian Ὀδυσσεία / Odysseía) qu'ei format suu nom grèc d'Ulisses Ὀδυσσεύς / (Odysseús). Lo subjècte qu'ei resumit dens los prumèrs vints vèrs (18 e miei) deu poèma, dens la quau lo poèta, segon la Tradicion, invòca la Musa entà que'u balhe l'inspiracion:

Ἄνδρα μοι ἔννεπε, Μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ
πλάγχθη, ἐπεὶ Τροΐης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·
πολλῶν δ’ ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω,
πολλὰ δ’ ὅ γ’ ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν,
ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων.

Traduccion: Conta'm Musa, l'òmi suber-rusat, qui, arron de pilhar
la senta vila de Tròia, errè tant e tant,
lo qui deus òmis e vedó un sarròt de vilas, e conegó lo lor esperit,
lo qui sus la mar patí mila maus au son còr,
en s'i hant a subervíver e entornar los sons companhons.

Estructura[modificar | Modificar lo còdi]

L'Odissèa que's compausa de 24 cantas amassadas en tres partidas:

  • la Telemaquia (cantas Ièra a IVau : Telemac que parteish demandar novèlas de son pair tà Pilos, on interròga a Nestor, e tà Esparta, on interròga a Menelau. D'aqueth temps, los pretendents, a Itaca, qu'atenden que Penelòpa e causesca un d'eths en har la vita bèra, e que complòtan contra Telemac.
  • los racontes d'Ulisses en çò d'Alcinòu (cantas Vau a XIIau): arrecaptat peu rei Alcinòu au darrèr deu son naufragi, Ulisses qu'entend un aède a contar l'episòdi deu chivau de Tròia (canta VIIIau), puish que conta eth medish las soas benalèjas.
  • la venjança d'Ulisses (cantas XIIIau a XXIVau) : un còp tornat tà Itaca, Ulisses que's hè reconéisher peus sons servidors e tanhents, que massacra los pretendents e que restableish la patz dens l'illa.

Ua traduccion parciau en occitan[modificar | Modificar lo còdi]

Joan Baptista Fabre faguèt qualques traduccions de partidas de l'Odissèa e L'Eneïda (L'Odissèa travestida e L'Eneïda de Celanòva). La partida centrau de l'Odissèa (3300 vèrs) qu'ei estada arrevirada en provençau per Robèrt Lafont e publicada devath lo títol Lo viatge grand de l'Ulisses d'Itaca.