Literatura bearnesa e gascona

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Literatura bearnesa e gascoa)
Acós, obelisque de Ciprian Desporrins

L'istòria de la literatura bearnesa e gascona que hè partida de la literatura occitana mes que se'n destria per'mor de las especificitats istoricas, politicas e lingüisticas de Bearn e deus país gascons (com ne son Armanhac, Bigòrra, Comenge, las Lanas e Bordèu – tant vau díser Guiana de lenga gascoa – Tolosa – teoricament gascoa sus l'arribèra occidentau de Garona).

Bearn que ho un estat sobeiran, au contra deus autes país gascons, e que vadó tanben reiaume dab l'aquesida de Navarra. Aqueth estat bearnés qu'arrosseguè los país gascons hens las soas aventuras politicas (com per exemple au moment de la Refòrma).

D'un punt de vista lingüistic, lo bearnés e lo gascon que son la medisha lenga e que partatjan especificitat qui'us destrian de la rèsta de la lenga d'òc.

L'autor lo mei ancian qu'agi composat en bèth revindicar que hosse lenga gascoa que ho lo trobador provençau Raimbaut de Vaqueiras. Los purmèrs autors respectivament gascons e bearnés a revindicar la loa lenga dehens sengles escrits que hon Pèir de Garròs e Arnaut de Saleta. Abans eths, mantun trobadors gascon que hè pareisher gasconismes en tot composar en koinè com ac hèn los tèxtes de las cancelerias gascoas e bearnesa deus Fòrs.

Los començaments[modificar | Modificar lo còdi]

La koinè deus trobadors e Raimbaut de Vaqueiràs[modificar | Modificar lo còdi]

Raimbaut de Vaqueiràs

Lo gascon e lo bearnés qu'espelín cadun au costat de la koinè o lenga classica comuna deus trobadors ; los trobadors gascons com Cercamon e Marcabrun que l'emplegavan e qu'ei curiosament un trobador provençau, Rambaud de Vaqueiràs lo qui signé los purmèrs vèrs en gascon, dens lo son poèma poliglòt [1] [2] Dauna, io mi rent a bos (on la koinè costeja l'italian, lo francés, lo galaïco-portugués). La laissa en gascon que canta atau :

Dauna, io mi rent a bos, [3] / coar sotz la mes bon'e bera[4] / q'anc fos, e gaillard'e pros, / ab que no•m hossetz[5] tan hera. / Mout[6] abetz beras haisos[7] / e color hresc'[8] e noera. / Boste[9] son, e si·bs agos / no·destrengora hiera[10].

La darrèra estròfa que torna mentàver totas las lengas (los vèrs gascons que son de negre) :

Belhs Cavaliers, tant es car / Lo vostr' onratz senhoratges / Que cada jorno m'esglaio. / Oi me lasso que farò / Si sele que j'ai plus chiere / Me tue, ne sai por quoi? / Ma dauna, he[11] que dey bos / Ni peu cap santa Quitera, / Mon corasso m'avetz treito / E mot gen favlan furtado.

Enter los trobadors gascons que podèm mentàver : Aimeric de Belenoi, Alegret, Amanieu de la Broqueira, Arnaut de Comminges, Arnaut Guilhem de Marsan, Audric del Vilar, Bernart Arnaut d'Armagnac, Bernart de Panassac, Bernart de Tot-lo-mon, Cercamon, Gausbert Amiel, Grimoart Gausmar, Guilhalmi, Guiraut de Calanson, Jordan IV de L'Isle-Jourdain, Marcabrun, Marcoat, Peire de Corbiac, Peire de Ladils, Peire de Valeira, Uc Catola

E ua trobairitz tanben : Escaronha.

Error de citacion : Ampèl invalid ; cap de dintrada pas especificada

Gaston Fébus, trobador e mecènas de l'escrit en lenga d'òc[modificar | Modificar lo còdi]

Gaston Fèbus

Atau com ac sotalinha Pierre Tucoo-Chala, Gaston Fèbus, Comte de Fois e Senhor sobeiran de Bearn après aver hèit arreconéisher l'independéncia d'aqueste, que favorizè un haut nivèu de saber e de cultura dens la soa cort, çò es un accès tant musicau, scientific com literari.

Qu'escrivó dus libes deus famós en francés (un de pregàrias e l'aute, l'emblematic Libe de Caça), estant mei que mei un sobeiran e un autor premiat de lenga d'òc que composè vers com los seguents :

(A)ras can vey del boy fuylar la rama
Say que'm destreyn e'm pren e m'enliama
L'amor qu'antan me cuget ostar l'arma
E'm fay voler leys qui de fin pretz s'arma
Si qu'en mon cors art mon cor et l'aflama,
E, ses mi dons, no'm pot gandir nuyl' arma
Pel greu turmen que de joy me desarma,
Donhie(u) trach pietg que cel qu'en infer crema. [...][12][13]


Elucidari, Sagesse montrant ses filles au comte Gaston Fébus

("Maintenant, quand je vois feuillir les branches de la forêt, / Qu'ici m'étreint, méprend, me lie / L'amour qui antan enleva mon âme / Et me fait vouloir celle qui s'arme de fin mérite / Si (bien) qu'en moi il brûle mon cœur et l'enflamme, / Et que, sans ma dame, nulle arme ne peut protéger / Du pénible tourment qui me dépouille de joie, / Dont je souffre pis que celui en enfer brûle.")

Suber aquesta canso Tucoo-Chala qu'escrivó : "Un cansonier provençau dit de Saragòssa que conserva 18 pèças de vers escrits en lenga d'òc presentadas après 1342 aus concors organizats peu Consistòri de la gaia Sciència de Tolosa. Que's tracta de l'ajòu de l'Acadèmia del Jòcs Florals, la mès anciana companhia literària de França. [...] Lo Comte de Foish que ho un deus purmèr premiats e qu'obtienè lo guierdon màger, la joya, per aquesta canso que malurosament se n'ei perduda la particion musicau [...][14]"

Fèbus que he tradúser e redigir en occitan un tractat de çurgeria deu mètge arabi Albucassis (Abu Al-Qasim). Lo son petit estat bearnés que he tanben espelir ua enciclopedia : l'Elucidari de las propietatz de totaz res naturals, qu'ei en vertat la traduccion deu Liber de proprietatibus rerum de Barthélemy l'Anglais[15].

Los actes admionistratiius e de canceleria qu'èran redigits en scripta bearnesa ; las òbras mentavudas tostrmp qu'ac hon en koinè.

Los Fòrs de Bearn[modificar | Modificar lo còdi]

Edicion e traduccion deus Fòrs per Mazure e l'autor bearnés Hatoulet

Entau Bearn, son istòria literària que comença dab los Fòrs, lo corpus legislatiu e reglementari d'aqueth petit estat. Aqueste còs que s'ei constituit per apielaments e compilacions que hen atau vàder lo Fòrs Generau, composat dab tèxtes locaus atau com lo Fòrs d'Auloron, lo Fòrs de Morlans, lo Fòrs d'Aspe, lo Fòrs d'Aussau e lo Fòrs s'est constitué par accumulation et compilations qui constituent le for général, composé de textes locaux tels que le for d'Oloron, le for de Morlaàs, le for d'Aspe, le for d'Ossau et le for de Varetons. Une copie du for d'Oloron commandée par le comte Roger-Bernard III de Foix date de 1290 ; néanmoins, l'original fut établi en 1080[16] et constitue à ce titre le plus ancien texte rédigé en béarnais ; l'article 16, par exemple, est originel et date de Centulle V de Béarn :

Jo[17] sentolh, per la gracie de Diu, vesconte de Bearn e conte de begorra, vulh que aqueste ciutat qui era despoblade per conselh e adjutori de mons baroos de bearn, a ma honor e proffieyt de totz moos successors, fosse poblade. A laquoau poblation bienco homes de diverses partides, et aperatz lor esemps, plago a mi que jo partis tot pleneramentz ab lor, las leys et los drets et las franquesas.[18]

  1. http://www.trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/raimbaut_de_vaqueiras_16.php, los vèrs gascons que son marcats d'arroi.
  2. Lafont, Riquer, Op. Cit.
  3. Ací, per exemple, bos marca la prononciacion gascoa de "vos".
  4. bera, que marca lo gasconisme "bèra" per "bèla"
  5. hossetz, gasconisme per fossetz
  6. Mout, gasconisme "mot" per molt
  7. haisos, gasconisme per faiso mes per ipercorreccion supausant que la f iniciau de faiso correspon dab ua h en gascon ; totun, en gascon modèrne lo mot qu'ei faiçon.
  8. hresc, gasconisme per fresc.
  9. Boste, que marca la prononciacion gascoa de vòste.
  10. fiera gasconisme per ipercorreccion de fiera ; totun, en gascon modèrne lo mot qu'ei fièra
  11. he, gasconisme per fe.
  12. Tucoo-Chala, op. cit., 299.
  13. https://escolagastonfebus.com/wp-content/uploads/2018/05/Gaston-Febus-troubadour.pdf
  14. "Un chansonnier provençal dit de Saragosse conserve 18 pièces de vers écrites en langue d'oc présentées après 1342 aux concours organisés par le Consistoire de la gaie science de Toulouse. Il s'agit de l'ancêtre de l'Académie des Jeux Floraux, la plus ancienne compagnie littéraire de France. [...] Le comte de Foix fut un des premiers lauréats et obtint la récompense suprême, la joya, pour cette canso dont malheureusement la partition musicale est perdue [...] Tucoo-Chala, oop. cit., 297
  15. Tucoo-Chala, op. cit.
  16. Grosclaude, Le Béarn.
  17. Jo, bearnisme ; en koinè 'je' s'écrit ieu ; à part ce détail, peu de traits morphologiques distinguent dialectalement ce texte de la koinè occitane
  18. Camelat, op. cit. (8).