Bernat de Ventadorn

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Ventadorn.

Bernat de Ventadorn

BnF ms. 12473 fol. 15v - Bernart de Ventadour (1).jpg

Naissença 1120 / 1130 (?)
N. a
Decès 1194 (?)
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Activitat(s) Trobador
País Occitania
Lenga d'escritura Occitan

Bernat de Ventadorn èra un trobador lemosin de la mitat del sègle XII. Es famós per son mestritge e mai per la popularizacion de l'estil trobadorenc trobar lèu, e per sas Cansos prolificas, qu'ajudèron a definir lo genre e a establir la forma "classica" de poesia de l'amor cortés, e foguèt imitat e reproduit per fòrça trobadors del meteis sègle[1] .

Segon Uc de Sant Circ, Bernat èra lo filh d'un fornièr del castèl de Ventadorn en Lemosin. Aprenguèt probablament l'art de cantar e d'esciure de son mèstre Eble III de Ventadorn. Malurosament s'amorosèt de la femna d'aqueste darrièr e deguèt alara fugir en Normandia a la cort dels Plantagenèsts ont trobèt gràcia alprèp d'Alienòr d'Aquitània. Protegit per divèrsas dònas, puèi per Raimon V de Tolosa, acabèt sa vida dins un monestièr (segon Frederic Mistral, es l'abadiá de Dalon, ont moriguèt tanben Bertran de Bòrn[2]).

Extrach[modificar | modificar la font]

Lo tems vai e ven e vire
Per jorns, per mes e per ans,
Et eu, las no.n sai que dire,
C'ades es us mos talans.
Ades es us e no.s muda,
C'una.n volh e.n ai volguda,
Don anc non aic jauzimen.

Pois ela no.n pert lo rire,
E me.n ven e dols e dans,
C'a tal joc m'a faih assire
Don ai lo peyor dos tans,
- C'aitals amors es perduda
Qu'es d'una part mantenguda -
Tro que fai acordamen...


Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Wilhelm, James J. "Lyrics of the Middle Ages" (46).
  2. https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page0703.jpg

Ligam extèrne[modificar | modificar la font]