Dante Alighieri

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Avètz de mal a legir en occitan? Visualizatz l'article detalhat per aprene la lectura de l'occitan:
Article detalhat : Fonologia de l'occitan.
Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Lo retrach mai ancian de Dante

Dante Alighieri o simplament Dante (mai/junh de 1265 - 14 de setembre de 1321), foguèt un poèta italian de Florença. La seuna òbra màger, la Divina Comèdia (sonada a l'origina Commedia puèi pus tard Divina per Giovanni Boccaccio per venir Divina Commedia), es considerada coma la mai granda òbra literària compausada en italian e demòra un trabalh màger de la literatura mondiala.

En italian es conegut coma lo Poèta Suprèm (il Sommo Poeta). Dante, Petrarca e Boccaccio son tanben apelats Las Tres Fonts o Las Tres Coronas. Li dison Dante lo Paire de la lenga italiana. La primièra biografia escrita d'el o foguèt per Boccaccio (1313-1375), qu'escriguèt Trattatello in laude di Dante.

Es Dante dins lo De vulgari eloquentia (ont pren en consideracion las tres fondamentalas literaturas romanas) qu'es pel primièr còp l'autor de l'expression de « lenga d'òc » per designar l'occitan (aquò a partir de l'italian « lingua d'oc », un nom donat segon lo biais de dire de òc, per oposicion a la « lenga de si » qu'es l'italian e a la « lenga d'oïl » qu'es lo francés).

Teniá talament l'occitan en consideracion, coma autre còp totes los poètas d'Euròpa, que l'empleguèt dins la Divina Comèdia. Dins lo poèma, destinat a devenir un modèl jamai sobrat per la literatura en lenga vulgara, Dante emplega sonque tres idiòmas: l'italian, favella nova, es a dire « lenga nòva », lo latin, lenga de la poesia classica, e l'occitan, en onor dels trobadors.

Primièra pagina de la Divina Comèdia, òbra mestressa de Dante

De fach, dins lo cant XXVI del Purgatòri, lo trobador Arnaut Danièl ditz:

Tan m'abellis vostre cortes deman,

qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.

Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;

consiros vei la passada folor,

e vei jausen lo joi qu'esper, denan.

Ara vos prec, per aquella valor

que vos guida al som de l'escalina,

sovenha vos a temps de ma dolor!

Purg., cant XXVI, la fin